El cas atia el debat sobre la idoneïtat de vacunar els infants

Els responsables de salut pública avisen del perill i la irresponsabilitat de no posar-les

Els opositors omplen internet de queixes pels efectes secundaris

El cas de diftèria infantil d'Olot, el primer a Catalunya en 32 anys i 28 a l'Estat espanyol, ha revifat la polèmica sobre la necessitat de vacunar els infants. El nen malalt no estava vacunat de la malaltia, que forma part del pla d'antídots obligatoris des dels 2 mesos. En realitat, les vacunes no són obligatòries, però l'administració les qualifica així per esperonar les famílies a posar-les als fills, com a garantia contra determinades malalties i per evitar brots d'epidèmies. Totes són recomanades, i només un 4% dels menors de tot l'Estat no inicia el pla de vacunació, que comença als dos mesos i s'allarga fins a l'adolescència. Però fins a un 10% dels menors no clouen la vacunació totalment.

Les vacunacions massives van començar el segle XX als estats més industrialitzats. Se les consideren el gran avenç de la història de la medicina, ja que en algunes societats han eradicat malalties que poden ser mortals, com ara la verola i el xarampió, i minimitzat els efectes d'altres, com ara la pòlio. El pla actual de vacunació a Catalunya i l'Estat resulta gairebé idèntic. El finança el sistema públic i els pares només n'han de pagar algunes d'optatives, com ara el Prevenar, contra la meningitis i la pneumònia, o la del rotavirus. Això sí, no són pas barates.

Els responsables de salut pública s'afanyaven ahir a recordar la idoneïtat de les vacunes, no només per a la salut individual, sinó per evitar contagis i epidèmies. Els detractors recordaven que generen efectes secundaris en un percentatge de persones i que la millora de la higiene ha contribuït més a eliminar malalties que no pas els antídots.

El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, qualificava ahir d'“irresponsables” els qui eviten les vacunacions, perquè “està demostrat que salven vides”. En una línia similar es mostrava el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que lamentava “la banalització, la relaxació i la introducció d'elements d'ideologia que no tenen res a veure amb la pràctica clínica i l'evidència científica, que ens podrien fer retrocedir fins al segle XIX”. Padrós creu que “en el cas dels menors, algunes vacunacions haurien de ser obligatòries”.

“Decisió personal”

Més conciliador es mostrava el director del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, que recordava el “respecte que cal tenir per les decisions personals com la de vacunar els infants o la de fumar”.