Les pimes temen que el govern espanyol freni amb argúcies legals els avenços en els terminis de pagament

El règim sancionador encara s'està negociant

Les empreses denuncien pressions en la negociació

Fa pocs anys els experts consideraven que la morositat i els retards en els pagaments a les companyies per part dels seus clients generaven fins a un terç del total de les fallides empresarials. Ara, amb l'aprovació, l'any 2010, d'una llei específica contra aquesta anomalia, la situació ha millorat una mica, però el sector de les pimes denuncia pressions per frenar la necessària europeïtzació dels terminis de pagament.

Encara ara, un 68% de les empreses paguen les seves factures per sobre dels seixanta dies, que és el termini màxim prescrit, i l'administració, que hauria d'abonar-les a trenta dies, incorre en retards en alguns casos de molts mesos. La falta d'un règim sancionador ha permès que les irregularitats es perpetuïn, i ara, a més a més, es tem que la introducció de novetats legislatives provoqui una involució que faci perdre el que s'ha avançat en aquest sentit.

Antoni Cañete, secretari general de Pimec i president de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM), alerta que el marc legal actual és “condició necessària però no suficient” per normalitzar els terminis de pagament. És per aquest motiu que, pràcticament des del moment en què es va promulgar la llei, els afectats per la morositat agrupats a la PMCM van reclamar un règim sancionador, imprescindible, segons Cañete, per contrarestar la “nefasta” cultura del pagament que hi ha a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Aquest reglament encara ara s'està negociant, però és que, a banda de la calma amb què avança aquesta redacció, segons Cañete “envoltada de pressions” –la comissió corresponent tot just ha començat a mantenir reunions per donar-hi el disseny definitiu abans de final d'any–, el govern espanyol vol generalitzar l'ús del confirming, el producte financer que permet que una empresa aboni les factures gràcies a la intervenció de la seva entitat bancària. I com es farà? Un avantprojecte de llei de finançament empresarial presentat pel PP diu que es podran ampliar els períodes de pagament si l'obligació es traspassa a un tercer.

“Això desvirtuarà els terminis de pagament”, alerta Cañete, que està convençut que “o bé aquest país normalitza definitivament els terminis de pagament o l'economia no ho farà mai”. La crisi, doncs, “no haurà servit de res, perquè tornarem a reproduir els mateixos errors”, lamenta.

Una característica principal del confirming és que no consta com a deute financer en els balanços de les empreses, sinó com a deute proveïdor. D'aquesta manera, “una empresa que aboni factures a través d'aquest joc de paraules podrà continuar rebent diners del sistema financer”. I amb això serem, diu el portaveu de la PCPM, “davant d'una nova bombolla”.

Petits i grans

A banda d'aquesta amenaça, les pimes constaten el greuge comparatiu que s'estableix, i que es vol perpetuar, entre les empreses grans i les petites i mitjanes a l'hora de resoldre els problemes de pagament. És veritat que la prohibició d'un possible pacte entre les parts per allargar terminis va ser un pas històric, i més encara la llei del 2010, que va convertir directament en il·legal el fet de superar els trenta dies en el cas de l'administració i els seixanta dies en l'àmbit privat, però la realitat és ben diferent, i des d'Europa han arribat alertes de les anomalies que es continuen produint, començant per l'administració, que sí que paga les grans empreses, però aquestes entitats no traslladen aquesta celeritat als seus proveïdors, fins a tal punt que, alerta Cañete, “el lobby de l'Íbex 35 paga a 171 dies de mitjana”, és a dir que triplica el temps legal.

Font: El Punt Avui