El nombre de sentències imposades l'any passat a Catalunya va baixar un 7%

El castellà manté la seva posició de predomini i l'ús de la llengua pròpia del país en les resolucions judicials recula fins al 12,3%

Con l'any passat i l'anterior i l'altre, i encara el de més enrere, però pitjor. El nivell d'ús del català en les sentències judicials dictades a Catalunya durant l'any passat es va situar en el 12,3% del total, amb 30.698 resolucions. Això suposa 1.728 sentències menys que el 2012 i la pèrdua d'unes dècimes en el còmput percentual, segons les dades de Justícia. Aquest és el nivell més baix d'ús de la llengua pròpia del país en les sentències des que el 2004 es va assolir el percentatge rècord del 20,6%.

La davallada de l'ús de la llengua pròpia del país als jutjats s'inscriu en una tendència general de caiguda del nombre global de sentències, que ja va iniciar-se el 2012 i es va confirmar el 2013. Entre un any i un altre els jutges catalans van dictar un 7% menys de sentències.

Per demarcacions, els jutges de Girona superen de molt la mitjana del país, tot i que encara hi són majoria les sentències que s'escriuen en castellà, amb una relació de 4 a 6. A l'altre costat de la balança, i també a l'altre extrem del país, els jutges destinats a les Terres de l'Ebre són els que més escriuen en castellà. D'aquesta manera, durant l'any passat només l'1,l4% de les seves sentències es van redactar en català. No gaire lluny queden els jutges de la demarcació de Tarragona, que només van escriure l'1,5% de sentències en català. A Barcelona ciutat el percentatge s'enfila fins al 9%.

El problema de l'ús insignificant del català als jutjats no és competència exclusiva dels jutges. La falta d'interès per la matèria entre el col·lectiu dels advocats i altres professionals relacionats amb l'àmbit judicial queda reflectit en aquestes altres dades del mateix Departament de Justícia que indica que durant l'any passat només 397 professionals es van inscriure a cursos de català i llenguatge jurídic. D'aquests, 300 són advocats i només 84 van obtenir la qualificació d'aptes. Només a Barcelona hi ha més de 18.000 advocats col·legiats.

Igualment, els serveis de traducció automàtica que l'administració posa a disposició d'aquests professionals també van tenir una demanda molt limitada. Per encàrrec dels advocats es van traduir 524 documents jurídics, mentre que per encàrrec dels procuradors se'n van traduir només 15.

D'altra banda, el Departament de Justícia ha donat publicitat fa poc a un informe sobre els criteris d'usos lingüístics en l'administració de justícia. Elaborat pel grup de treball sobre llengües, en el document s'analitzen les diverses situacions d'ús de la llengua als jutjats i quin és el marc jurídic que empara tant els usuaris com els advocats i jutges.

Entre altres aspectes, el document deixa clar el dret del ciutadà a triar la llengua del procediment, i s'aconsella deixar-ne constància per escrit, i sosté que un escrit en català dirigit fora de Catalunya ha de ser traduït d'ofici per l'Estat.

Font i Foto: El Punt Avui