El repartiment de 120.000 persones es farà amb el veto de 4 països
Espanya haurà d'acollir aquest any 8.023 refugiats d'Itàlia i Grècia
Els 28 governs europeus necessitaven llançar com fos un senyal positiu davant la crisi de refugiats, demostrar d'una vegada per sempre que Europa pot ser solidària. I, després de l'intent fallit de la setmana passada i uns quants dies d'intenses negociacions a nivell tècnic i polític, ho aconseguien ahir, encara que a mitges. Els ministres d'Interior de la Unió Europea van aconseguir tancar un acord sobre el nou mecanisme d'emergència per reubicar 120.000 persones, però ho feien sense el consens desitjat. El nou instrument, menys ambiciós que el proposat per Brussel·les, es va adoptar per majoria qualificada, amb el vot en contra de quatre països -Hongria, la República Txeca, Eslovàquia i Romania- i l'abstenció de Finlàndia.
«Alguns diran que la Unió Europea està dividida perquè la decisió no s'ha adoptat per consens, però estem en una situació d'urgència. S'acusa la UE de no actuar de pressa però feia falta, i era el pla de la presidència, adoptar aquest text jurídic sobre la relocalització de 120.000», va explicar ahir el ministre d'Interior luxemburguès i president de torn del Consell, Jean Asselborn, sobre la fractura provocada ahir pels quatre països excomunistes. «No resoldrà la crisi però sense aquesta decisió no hauríem estat en disposició de fer nous passos», va admetre el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans.
DUES FASES / La reubicació tindrà lloc en dues fases. En una primera, a aplicar des d'aquest any, es repartiran 66.000 refugiats procedents d'Itàlia (15.600) i Grècia (50.400) mentre que els 54.000 restants quedaran de moment aparcats en una espècie de reserva a l'espera d'un posterior repartiment. Es tracta de la quota prevista per ajudar Hongria, el tercer país beneficiat proposat per la Comissió Europea però que amb la seva negativa a acceptar el mecanisme tant ha complicat la negociació. Segons l'acord, aquesta quota també s'assignarà en un futur a Grècia i Itàlia excepte en el cas que cap altre estat membre es vegi en la circumstància d'haver de sol·licitar ajuda durant els pròxims 12 mesos a causa d'una arribada massiva, ja que en aquest cas sortiria d'aquesta reserva.
En el cas d'Hongria, al deixar de ser considerat un país beneficiat passarà a ser país receptor amb una quota inicial per a aquest any de 1.294 refugiats. Segons els dirigents europeus, ningú tindrà dret a negar-s'hi. «És irracional si un estat és membre de la Unió Europea que digui que no accepta refugiats. La UE respecta la Convenció de Ginebra i tots els refugiats que truquen a la nostra porta tenen dret a ser acollits», va recordar Asselborn.
Alguns socis europeus ja han anunciat batalla. Aquest és el cas de la República Txeca o d'Eslovàquia, on el primer ministre, Robert Fico, va deixar clara la seva opinió sobre els 802 refugiats que li han assignat per a aquest any. «Mentre jo sigui primer ministre les quotes obligatòries no seran implementades». Espanya haurà d'acollir aquest any 8.023 refugiats, 1.896 procedents d'Itàlia i 6.127 de Grècia, encara que el ministre Jorge Fernández Díaz va tornar a reiterar la seva disposició a assumir també la part de la quota de 54.000 que els correspon. «La situació desitjable seria que des de demà estiguéssim en condicions tots els estats membres», va explicar sobre un procés que es posarà en marxa un cop entrin en funcionament els centres d'identificació i registre que Grècia i Itàlia hauran de crear.
Font i Foto: Elperiodico.com
