Analitza lleis i procediments judicials així com l'actuació de tots els agents implicats per reduir l'impacte negatiu als ciutadans
Existeix una associació iberoamericana
La degana dels jutges de Barcelona vol promoure'n un grup
Justícia terapèutica pot semblar un oxímoron però el seu objectiu és d'harmonia. És un corrent multidisciplinari, creat als anys vuitanta als Estats Units, en el qual juristes, psicòlegs i advocats analitzen les lleis i els procediments judicials –sobretot en els àmbits penals, de menors i de família– així com la intervenció de tots els agents implicats per veure si són terapèutics per a la persona implicada en un procés, i si són negatius, fer-ne els canvis necessaris. És a dir, humanitzar la justícia. La justícia terapèutica aposta per la mediació, la reparació del dany i per altres iniciatives que tenen com a objectiu donar una millor atenció a la víctima, perquè els jutjats no són la solució a tot conflicte.
La botella i el vi
Francisca Fariña, catedràtica de psicologia jurídica del menor de la Universitat de Vigo, és la promotora i presidenta de l'Associació Iberoamericana de Justícia Terapèutica, creada l'any 2011. Fariña i David B. Wexler, professor de dret de la Universitat de Puerto Rico i un dels fundadors del Therapeutic jurisprudence (TJ és l'acrònim original que s'ha acordat usar a l'Estat espanyol), van oferir un tast d'aquest fenomen, al juny, en una jornada al Centre d'Estudis Jurídics de Barcelona. També van participar-hi Mila Arch, psicòloga forense i professora de la Universitat de Barcelona; Carme Varela, advocada especialista en dret de família i mediadora –totes dues membres de l'associació–, i la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso.
El jutge i la cadira
“El procediment penal és garantista però jo acabava amb una sensació d'insatisfacció”, va confessar la degana quan feia de jutgessa penal als participants de la jornada al Centre d'Estudis. Per ella, una “norma molt terapèutica” és la que ara fixa que quan hi ha un divorci el lloc de residència és dels fills i són els pares qui han de fer les maletes i anar i venir del pis familiar.
Lletrats i el verí
Carme Varela, advocada de família i mediadora, aposta perquè una bona aplicació del TJ entre els lletrats és que tothom redacti “demandes asèptiques i sense escarni públic”. Insisteix que els advocats s'han de trucar i intentar, sempre que es pugui, un acord perquè “després de la sentència les parelles han de continuar parlant i comunicant-se pels fills”.
La mama i el papa
La catedràtica Francisca Fariña explica que a la ciutat de Vigo han ideat “una intervenció terapèutica per als nens” que es veuen immersos en la separació dels pares. Per realitzar els informes pericials per mandat judicial, tenen fixat un protocol, en el qual s'inclou material com ara contes i normes clares, com que mai s'ha de preguntar-los amb qui prefereixen estar.
Impulsores del dret col·laboratiu
