Els bufets de companyies que han readmès acomiadats titllen d'«imprevisible» el tribunal
Alguns advocats consideren que els expedients de regulació rebutjats tenien «errors grossos»
Els grans bufets d'advocats que representen les empreses en els plets socials estan en alerta màxima. El degoteig de sentències de l'Audiència Nacional que han tombat totalment o parcialment alguns expedients de regulació d'ocupació (ERO) ha obligat els advocats a estudiar amb lupa les noves exigències legals d'una sala que ha descol·locat molts juristes i que augmenta la fama de duresa amb les empreses.
La llista d'empreses que han rebut fortes garrotades de la sala social de l'Audiència Nacional en els últims mesos va creixent amb noves sentències. L'última ha estat la de Coca-Cola. Ha obligat aquesta firma a readmetre o pagar el sou a 351 treballadors fins que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la sentència que declara nuls els acomiadaments. Abans hi va haver les sentències de Transportes Buytrago, Atento, Freiremar, Unipost, Tragsa, Roca, Air Nostrum i Hera Tratesa, entre altres.
Quan semblava que les empreses tenien barra lliure amb la desaparició de l'autorització administrativa prèvia per als ERO des de l'aprovació de la reforma laboral el 2012, l'Audiència Nacional ha sorprès molts bufets amb una interpretació més exigent de la norma del que havien previst. «Els magistrats que formen la sala social tenen un llarg historial de sentències dures amb les empreses però ara han fet un pas més», assegura un advocat d'un dels bufets que han rebut l'esmena a la totalitat de l'Audiència Nacional en algun ERO.
«El més desconcertant per a nos-altres és que en cada sentència els magistrats són imprevisibles perquè incorporen algun element nou d'interpretació de la norma que fins aquell moment no havia estat motiu per declarar nuls els acomiadaments», va afegir el mateix advocat. En la majoria dels casos, les empreses que s'han vist obligades a reincorporar treballadors acomiadats o a revisar els ERO ja executats han presentat un recurs davant del Tribunal Suprem, i per això la consolidació de la jurisprudència de l'Audiència haurà d'esperar uns pronunciaments que acostumen a ser més lents.
Tot i això, algun advocat especialitzat a defensar empreses però no directament implicat en els casos anteriors aprecia «errors dels grossos» en alguns ERO, com ara la negociació d'un conveni en una embotelladora de Coca-Cola de manera paral·lela a la presentació d'un expedient al·legant que aquesta i altres empreses que s'acabaven de fusionar ja eren un grup.
«Des del punt de vista de valoració de la bona fe -indiquen els magistrats en la sentència-, crida poderosament l'atenció a aquesta sala com de manera simultània al període de consultes una de les empreses, Casbega, negociava i subscrivia un conveni col·lectiu d'empresa que afectava fonamentalment, dintre del seu àmbit d'aplicació, el centre de treball de Fuenlabrada, que era un dels que s'anaven a tancar, sense fer cap manifestació o apreciació al fet que la verdadera empresa dels treballadors ja no era Casbega, sinó CCIP (Coca-Cola Iberian Partners)».
Els jutges veuen aquest fet com «un detall molt significatiu de l'ocultació del canvi d'empreses produït fins al mateix moment de portar a terme el període de consultes de l'acomiadament col·lectiu», i per això acusen l'empresa de no respectar «una mínima exigència de bona fe negocial».
CRÍTIQUES DE FRIVOLITAT / També hi va haver un error en el cas de Transportes Buytrago, ja que, segons afirma al seu blog el catedràtic de Dret del Treball de la UAB Eduardo Rojo, «sembla obvi, i així ha estat, que la sala desestimaria l'al·legació empresarial de falta de legitimació activa de la demandant (CCOO), que la sala qualifica, i no li falta raó, de frívola» tenint en compte que el sindicat tenia la majoria de delegats.
Dels components de la sala, el president, Ricardo Bodas Martín, nomenat el 2009, és el més veterà. Trenta anys després de començar a treballar a CCOO i crear un bufet laboralista, Bodas s'ha retrobat amb el seu company José Pablo Aramendi a la sala social de l'Audiència, juntament amb Rafael López Parada.
Font: El Periódico
