El Suprem fixa doctrina arran del recurs d'un pare a qui se li va imposar recollir i tornar el seu fill, que vivia amb la seva mare a 32 quilòmetres

Els pares i les mares separats que resideixin en localitats diferents hauran de repartir-se els costos dels trasllats que facin per recollir i tornar els fills del domicili de l'altre. D'aquesta manera, ja no serà el progenitor que no tingui la custòdia el que hagi d'assumir completament aquesta càrrega quan es desplaci a la localitat on resideix el seu fill o fills per complir el règim de visites.

Així es desprèn de la sentència emesa pel Tribunal Suprem, en què fixa doctrina en aquest assumpte, aprofitant un recurs d'un pare que va recórrer una sentència de l'Audiència Provincial d'Albacete que li imposava l'obligació de recollir i retornar el seu fill menor, que vivia amb la seva exdona.

Després de la ruptura de la parella, el pare es va haver de traslladar a viure a 32 quilòmetres del lloc de residència de la mare i del menor. Per complir el règim de visites, el Jutjat de Primera Instància de La Rueda (Albacete) va considerar que el més adequat era que el pare es desplacés per recollir el fill al domicili matern i que la mare s'encarregués de recollir-lo al domicili patern.

No obstant, la mare va presentar un recurs d'apel·lació, que va ser admès. Així, l'Audiència va considerar que havia de ser el pare, perquè era qui vivia lluny del domicili del menor, el que es desplacés en els dos casos, tant per recollir-lo com per tornar-lo i qui, d'aquesta manera, assumís tots els costos dels trasllats.

Aquesta decisió va tornar a ser recorreguda pel pare, al·legant que amb aquesta fórmula es vulnerava l'interès del menor i el repartiment de càrregues entre els pares, a l'imposar-se-li a ell que s'encarregués en exclusiva de la recollida i el retorn del menor al domicili de la mare.

1.200 quilòmetres mensuals

El pare va al·legar, a més, que aquests desplaçaments li suposarien recórrer aproximadament 1.200 quilòmetres mensuals i "una càrrega econòmica important". També recordava que l'equip psicosocial va proposar la mateixa solució adoptada pel Jutjat de Primera Instància de La Rueda i defensava que el repartiment de càrregues econòmiques "repercuteix en benefici del menor".

Com a regla general, el Suprem recorda que el més adequat és que "cada pare/mare recollirà el menor del domicili del progenitor custodi, per exercir el dret de visita" i que "el custodi el retornarà al seu domicili".

No obstant, matisa que, "subsidiàriament", quan el sistema habitual no es correspongui amb els principis expressats d'interès del menor i la distribució equitativa de les càrregues, "les parts o el jutge podran atribuir l'obligació de recollida i retorn a un dels progenitors amb la corresponent compensació econòmica, en el seu cas i havent de motivar-se en la resolució judicial".

Font: El Periódico