L'organisme refà la seva estratègia com a resposta a l'entitat patrocinada des de la Generalitat
El Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) ha decidit refundar-se per afrontar la competència de la Cort Arbitral de Catalunya, patrocinada des de la Generalitat, tot i tractar-se d’una activitat en el marc del dret privat. L’organisme arbitral, amb el suport del Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Consell de l’Advocacia Catalana, negocia l’entrada d’organitzacions patronals i altres col·legis professionals per encarar una nova etapa.
Un procés de concentració promogut per la Generalitat
La creació de la Cort Arbitral de Catalunya, a la qual es van sumar els col·legis de notaris i de registradors i la Cambra de Comerç de Barcelona, que a la vegada formen part del TAB, ha fet que en aquesta entitat es replantegin l’estratègia. «El més essencial és l’eficiència, la neutralitat i estar al marge de la política», explica el president d’aquest organisme, Jesús de Alfonso.
El col·lectiu d’advocats té clar que una entitat d’aquest tipus, creada el 1989 per a la resolució extrajudicial de conflictes entre empreses i també entre particulars, ha de ser totalment independent. I tampoc té molt sentit estar en dos organismes amb les mateixes funcions: un sorgit de la societat civil o l’àmbit totalment privat i un altre promogut per la Conselleria de Justícia.
NEGOCIACIONS / Fins i tot s’entén que poden incórrer en un conflicte d’interès en el món de les associacions i persones jurídiques, que està recollit en el llibre tercer del dret civil català. En qualsevol cas, el president del TAB, amb el suport dels advocats, ha començat a negociar amb algunes patronals i col·legis per iniciar una nova etapa.
El TAB va participar en les converses inicials auspiciades pel conseller de Justícia, Germà Gordó, per estimular l’activitat arbitral a Catalunya. El problema va sorgir quan alguns dels participants van veure que el projecte inicial de dinamitzar l’arbitratge i promoure’l davant la resolució judicial de conflictes derivava cap a la creació d’un sol ens impulsat des de l’Administració.
RECONEIXEMENT / El punt culminant va ser quan un acord del Govern de la Generalitat incloïa el compromís que tota la contractació pública amb empreses a Catalunya inclogués una clàusula de submissió a l’arbitratge, per al qual només es reconeixia la Cort Arbitral. El TAB, que desenvolupa la seva feina no només a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya, ha intensificat la seva aposta transfronterera. Busca acords de col·laboració amb entitats similars del sud de França i del nord d’Itàlia, explica De Alfonso.
En l’actualitat existeixen més d’una vintena d’entitats arbitrals a Catalunya. Moltes d’elles a penes tenen feina. La de més pes és el TAB, que l’any passat va tramitar un total de 51 casos per un import de 63,7 milions d’euros.
L’activitat ha baixat respecte a la de principis de la dècada passada, quan es tramitaven més de 100 casos anuals. Aquest descens també s’ha experimentat en la quantitat d’assumptes ingressats en la jurisdicció civil a tot Espanya. Després de superar els dos milions el 2008, van baixar a un mínim d’1.670.305 el 2013 i van arribar a 1.845.713 l’any passat, segons dades del Consell General del Poder Judicial.
Font i Foto: elperiodico.cat
