Veure totes les notícies

13/05/2021

El president del TSJIB admet que utilitzar el català a l’Administració de Justícia és «un dret del ciutadà que ara mateix no és possible»

El president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos Gómez, ha comparegut aquest dimecres a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament, on ha exposat les memòries sobre l'estat, funcionament i necessitats del TSJIB.

Gómez, que s'ha referit en la seva exposició a la Memòria de 2020, ha desgranat, en una primera part, les dades estadístiques sobre l'activitat judicial a les Balears des de 2017 i, en segon lloc, ha explicat el seu pla d'actuació durant la seva presidència, que va començar al desembre de l'any passat.

A més de posar en marxa una guia de bones pràctiques i apostar per la possibilitat de la mediació davant la resolució de conflictes judicials, el magistrat ha remarcat la seva intenció de promoure l'ús del català en la Justícia a les Balears amb l'objectiu «que qualsevol persona es pugui dirigir en català als jutges».

«Estam dissenyant un pla per a promoure l'ús del català a la Justícia. L'Administració de Justícia és una de les administracions on la implantació de la nostra llengua ha estat més endarrerida. Aquest pla encara no està concretat però sempre serà un pla en postiu», ha explicat.

Gómez ha posat com a exemple l'ús de cartells informatius en els edificis judicials que informin els ciutadans dels seus drets lingüístics així com posar a disposició dels jutges diccionaris i altres recursos per a la traducció. També ha reivindicat la necessitat que hi hagi més assignatures de Dret en la nostra llengua a la Universitat: Avui en dia per a exercir de misser s'ha de menester tenir un màster d'Advocacia que s'organitza conjuntament pel Col·legi d'Advocats i per la Facultat de Dret, idò aquí ara mateix no hi ha cap assignatura en català. Això no afavoreix que després es pugui usar el català als tribunals».

«Usar el català o usar el castellà és un dret del ciutadà i nosaltres l’hem de fer possible. Perquè ara mateix no és possible. Si una persona vol emprar el català ha de fer un acte voluntarista, no és fàcil. Fins i tot, i això a mi me pareix molt perillós, pot tenir la sensació que si parla en català es posarà el jutge en contra i això és el que hem d’evitar absolutament. No és el jutge qui té dret a emprar el català, és el ciutadà. És un dret del ciutadà triar la llengua amb la qual se vol dirigir a l'Adminitració de Justícia i això és el que intentam fer possible», ha conclòs.