El Suprem rebutja la demanda de dos germans que reclamaven la nul·litat de la clàusula del testament del seu pare que els va desheretar

L'alt tribunal conclou que van incórrer en "una conducta de menyspreu i d'abandonament familiar"

El Tribunal Suprem ha considerat que el maltractament psicològic als pares ha d'interpretar-se com a motiu per desheretar els fills ja que s'assimila al maltractament d'obra i a les injúries greus de paraula que contempla el Codi Civil com a justes causes per excloure de l'herència els descendents.

D'aquesta forma, l'alt tribunal ha confirmat la decisió de l'Audiència de Màlaga que va rebutjar la demanda de dos fills que reclamaven la nul·litat de la clàusula del testament del seu pare que els va desheretar per aquest motiu i que van reclamar el dret a percebre la legítima, és a dir, rebre les dues tercera parts de l'herència que els correspon forçosament si no hi ha causa de desheretament.

El Suprem conclou que els fills van incórrer "en un maltractament psíquic i reiterat contra el seu pare del tot incompatible amb els deures elementals de respecte i consideració que es deriven de la relació jurídica de filiació".

A més, van mantenir "una conducta de menyspreu i d'abandonament familiar que va quedar evidenciada en els últims set anys de vida" del pare en què, "ja malalt, va quedar sota l'empara de la seva germana, sense que els seus fills s'interessessin per ell o hi tinguessin cap contacte", una situació "que va canviar, després de la seva mort, als sols efectes de demanar els seus drets hereditaris".

En la seva resolució, de 3 de juny i de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Javier Orduña Moreno, el tribunal estima que el maltractament psicològic als pares és justa causa de desheretament perquè ha d'assimilar-se als motius recollits en l'article 853.2 del Codi Civil per desheretar els fills i descendents, que són els d'"haver-lo maltractat d'obra o injuriat greument de paraula".

Maltractaments o injúries de paraula

La Sala assenyala que si bé les causes de desheretament són únicament les que expressament assenyala la llei en aquest article, això no significa que la interpretació o valoració de la concreta causa hagi de ser expressada "amb un criteri rígid o summament restrictiu".

Això és el que passa, afegeix, amb els maltractaments o injúries greus de paraula com a causes justificades de desheretament, les quals, en opinió del Suprem, "han de ser objecte d'una interpretació flexible d'acord amb la realitat social, el signe cultural i els valors del moment en què es produeixen".

Per això, la sentència sosté que "el maltractament psicològic, com a acció que determina un menyscabament o lesió de la salut mental de la víctima, ha de considerar-se comprès en l'expressió o dinamisme conceptual que comporta el maltractament d'obra".

Sistema de valors

La falta d'una jurisprudència clara i precisa sobre la matèria, tal com havien al·legat els dos fills per reclamar judicialment l'anul·lació del seu desheretament, no és obstacle per a aquesta interpretació, segons el TS, ja que estableix el seu fonament en el nostre sistema de valors, principalment, en la dignitat de la persona com a nucli fonamental dels drets constitucionals de l'article 10 de la Constitució.

A més, es projecta en el marc del dret de família com a via de reconeixement dels drets successoris, així com en el mateix reconeixement de la figura del maltractament psicològic en el camp de la legislació especial, com és el cas de la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, del 2004.

Font: El Periódico