La Generalitat negocia la norma amb la Intercol·legial, que agrupa 131 entitats
Justícia reivindica la competència per adaptar el sector a la «realitat catalana»
La Conselleria de Justícia avança en la redacció d'una nova llei per blindar la competència catalana sobre els col·legis professionals. El text es negocia des de fa mesos amb la Intercol·legial, que agrupa les 131 entitats registrades que representen més de 50 professions i més de 200.000 professionals. «Aquesta serà la norma principal i l'espanyola serà supletòria», expliquen fonts del departament que dirigeix Germà Gordó, que manté una oposició frontal contra l'avantprojecte de llei de col·legis i serveis professionals que el Govern central preveu aprovar aquest divendres.
Els plans de l'Executiu de Mariano Rajoy no només han crispat la Generalitat per invasió competencial, sinó també els professionals. El president de l'Associació Intercol·legial i degà del col·legi d'advocats de Barcelona, Oriol Rusca, entén que el Govern aplica un concepte «de mercat únic malentès», que «elimina competències autonòmiques» i amaga «intervencionisme sota la bandera del liberalisme».
Les crítiques se sumen a les de la Unió Professional, que critica el Govern per elaborar una norma «sense comptar adequadament amb el sector» i d'esquena als consumidors. També s'oposa al text el Consell General de l'Advocacia Espanyola que, al seu torn, destaca que «no és respectuós en tots els termes amb l'actual distribució territorial del poder entre l'Estat i les comunitats autònomes». I això, afegeix, «pot ser un llast per a la futura aplicació pràctica» de la llei.
ESTRUCTURES D'ESTAT / Des de la Generalitat es defensa la competència autonòmica en la matèria, així com la capacitat d'adaptar aquestes institucions «a la realitat catalana». A Justícia afirmen que «els col·legis professionals són estructures d'Estat que articulen la societat civil» i per això són considerats imprescindibles per l'Executiu català. El titular del departament, Germà Gordó, va titllar recentment el projecte normatiu català de «llei col·lectiva».
El president de l'Associació Intercol·legial assegura que el projecte en què es treballa a Catalunya persegueix «modernitzar» els col·legis professionals, a la vegada que té en compte la seva funció, cosa que, al seu entendre, no fa Madrid. Des de la Generalitat recorden que l'Administració catalana recorre a aquests organismes col·legials a manera de col·laboració publicoprivada per a serveis com el d'orientació jurídica gratuïta o els torns d'ofici.
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL /El gener passat, el Tribunal Constitucional va estimar parcialment un recurs presentat per 50 diputats del PP contra diversos articles de la llei catalana de col·legis professionals actual, que regeix des del 2006. L'alt tribunal va considerar que la norma vulnerava competències bàsiques que corresponen a l'Estat.
La sentència del gener confirmava la doctrina del mateix Tribunal Constitucional en el sentit que les competències sobre col·legis professionals corresponen al Govern central i no a les comunitats autònomes. Al seu torn la sentència anul·lava, entre altres preceptes, que la col·legiació no sigui necessària si es tracta de personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya.
Font i Foto: El Periódico
