Pedagogia i difusió. La comissió de Llengua del Col·legi de l’Advocacia dóna suport a iniciatives per fer-ne ús
La comissió de Llengua del Col·legi de l’Advocacia de Reus es va crear amb l’objectiu d’engegar una «normalització lingüística del català en l’activitat de l’advocat i advocada, així com en les actuacions als jutjats», diu el responsable al capdavant d’aquesta, l’advocat Apel·les Carod. L’agrupació col·legial va començar a funcionar en paral·lel a la creació de la comissió, homònima, del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), assenyala.
Tot i que hi ha un pla de foment del català a l’advocacia amb cursos i programes diversos, el nombre de sentències en llengua catalana reculen. L’estiu de 2021 es registrava, segons el Departament de Justícia i el CICAC, que el volum de sentències redactades en català el 2020 era el 7,44% (1,06% menys que l’any anterior). Ara bé, què succeeix en l’àmbit local?
«A l’hora de crear la comissió, vam ser pocs els que teníem aquest neguit de reivindicar l’ús del català als jutjats. Amb els anys, tot ha anat canviant, tot i que encara hi ha feina per fer», manifesta. Recorda que «l’inici de la comissió va ser pionera». «En l’exercici de la professió, però, la llengua no és el més rellevant, ja que els advocats i advocades no som els protagonistes; ho és la persona que sol·licita els teus serveis i, el principal, és defensar-la com cal», manifesta.
Després de més de 30 anys de la creació de la comissió, «el català el fa servir més gent, al sector», afegeix. Amb tot, en l’àmbit territorial que comprèn el Col·legi, esmenta que «l’ús del català als jutjats és encara limitat». De fet, esmenta el pla pilot a l’administració de justícia per tal de potenciar l’ús del català en el qual «hi havia inscrites 34 persones, això no vol dir, però, que el català no es faci anar, simplement, que hi ha alguna actuació que sí que es fa, en aquesta llengua», continua. Carod esmenta que és molt diferent si pensem en quina llengua reben les demandes. «La gran majoria són en castellà. És diferent quan inicies el procediment, el qual podem elaborar en català», matisa.
Ara bé, assenyala que «si fem la vista enrere i pensem en el col·lectiu que treballa en català en el nostre partit judicial, potser passa de les 30 persones. No és una mala xifra; que hi hagi formularis que es puguin fer en català, a més, esperona i treballem units amb el CICAC». Enumera esdeveniments com les jornades sobre l’Ús del Català a la Justícia i el Premi Agustí Juandó i Royo, entre altres.
Carod destaca que, des del Col·legi fan anar el català com a llengua institucional i que la d’ofici sol ser el castellà. «La majoria de judicis als quals assisteixo són bilingües i mai he tingut cap problema. Ens trobem que, la majoria de la població, es creu que la llengua de la justícia és el castellà i, ràpidament, deixa de parlar en català», sosté i afegeix un altre ítem: «Que un jutge sàpiga català no hauria de ser un mèrit, sinó un requisit».
Font: www.diaridetarragona.com
