Una allau de reaccions i reflexions es va suscitar ahir després de l'interrogatori a què el fiscal va sotmetre dimarts la jove violada per la de Sabadell durant manada el judici a l'Audiència de Barcelona. "La forma amb què s'ha dut a terme aquest interrogatori desvirtua els drets de la víctima en aquests delictes", indica Maria Eugènia Gay, degana del Col.legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).

Es reobria dimarts el llarg debat no resolt sobre la revictimització de les dones que han patit violència sexual, obligades a declarar en diverses ocasions al llarg de tot el procés judicial sobre les agressions sofertes. Sotmeses moltes vegades a preguntes culpabilitzadores. En un judici, explica Carla Vall, advocada penalista, sí que és necessari aprofundir en els fets per poder decidir sobre els delictes, però la manera que va fer servir el fiscal no és la correcta. Falta, diu, perspectiva de gènere i hi va haver violència institucional.

És necessari, indica Vall, tractar la víctima com un subjecte de drets i, en canvi, durant l'interrogatori se la va anar interrompent, no se la va deixar parlar de manera lliure i les preguntes s'haurien d'haver fet de forma molt diferent. "En comptes de preguntar a aquesta jove que va ser atacada per sis homes per què no va fugir, se li podria preguntar què va fer per preservar la seva vida", explica la jurista a tall d'exemple. És una manera de preguntar que l'empodera i no la revictimitza ni culpabilitza, i que té la mateixa utilitat per al fiscal. Jutjar amb perspectiva de gènere vol dir posar fi a una justícia que encara entén que la mirada "natural" és la de l'home, un sistema que respon a com ells veuen el gènere femení.

Des de l'ICAB, Gay recorda que la llei que regula l'Estatut de les víctimes exigeix que rebin un tracte "respectuós, professional, individualitzat i no discriminatori" per part de les autoritats ifuncionaris que intervenen en el procés. En aquest sentit, indica que l'interrogatori va exigir un recordatori reiterat dels fets que va patir, sense que "aquesta reiteració obeeixi a cap necessitat d'acreditació dels fets més enllà del primer relat fàctic fet per la víctima". La jove ja havia explicat el que havia passat a la policia local, als Mossos i a la jutgessa d'instrucció.

Sobre l'actitud del fiscal també s'hi va pronunciar Pilar Martín, fiscal de violència de gènere, que en una compareixença al Congrés dels Diputats va considerar que si bé l'interrogatori probablement "intentava consolidar" la declaració de la víctima davant l'alta petició de penes per als violadors (fins a 40 anys), el fiscal hauria d'haver explicat el perquè d'aquestes preguntes a fi que la jove les rebés d'una altra manera i no com un qüestionament de la seva història.

La fiscal de violència de gènere va assenyalar el problema de la falta de formació en un tipus d'interrogatori "que no hauria de passar mai". Una qüestió sobre la que insisteix Carla Vall, que subratlla que la necessitat de formar-se i capacitar-se constantment és imprescindible. Considera que el fiscal sí que creia la víctima, i hi hauria d'haver contactat abans. Les associacions de dones jutgesses aposten per la formació contínua i obligatòria.

Pel que fa a la possibilitat que la llei de llibertat sexual – lallei del "només sí és sí" pendent de ser aprovada pel Govern central– pugui evitar aquests processos de revictimització gràcies a la introducció de la figura del consentiment, Vall considera que continuaran sent necessàries les preguntes del fiscal. Per tant, la qüestió és fer-ho amb respecte envers elles i amb perspectiva de gènere.

La revictimització, subratlla Maria Eugènia Gay, no era als fets que s'estan jutjant una mesura necessària. Bona mostra d'això, indica, és que el president del tribunal ha sol·licitat a l'advocada defensora que no tornés a preguntar a la víctima el relat de les agressions sofertes.

El debat està obert i en aquest sentit la reacció de rebuig que es va produir dimarts després de l'interrogatori del fiscal és un bon senyal que les coses estan canviant. "Estem en un moment d'inflexió –assenyala Vall– hi ha persones que ja estan instal·lades a l'escenari de futur, amb una perspectiva sobre el que vol dir la igualtat, mentre que d'altres encara continuen en el passat". maquillatge "per blanquejar la prostitució, ja que normalitza amb la seva estratègia de venda que les dones mantinguin relacions amb homes grans a canvi de regals, diners o altres prebendes".

La figura del és sugar daddy la de l'home madur que es relaciona normalment amb dones joves a canvi de diners i relacions sexuals. O sigui, una forma de prostitució. La Facua va recollir la campanya iniciada a les xarxes socials i va demanar que també es retirin els labials que es venen amb el nom de Bizum o No Credit Limit. I va lamentar els estereotips misògins i retrògrads sobre les dones.

En la seva argumentació per demanar que es retirin els productes, l'associació considera un "autèntic despropòsit que la marca caigui en estereotips misògins i retrògrads per vendre els seus productes; es normalitza de manera encoberta una situació de violència contra les dones com una estratègia de venda".