Veure totes les notícies

01/12/2021

Avis lluitadors pel net

Una parella ha denunciat al jutjat, al Síndic de Greuges i al mateix Poder Judicial les dificultats que tenen per poder veure el nen de la seva filla des que aquesta va morir i el pare se’l va endur de la Roca del Vallès a Solsona

Hi ha una resolució ferma que els concedeix un règim de visites, però des de fa vuit mesos el progenitor la incompleix

Després de vuit mesos sense veure el seu net Fran­cesc, que ara té cinc anys, poden par­lar amb ell per telèfon. “Tens ami­guets a la nova escola?”, li pre­gunta Josep Maria May­cas, el seu avi, a casa del qual vivia el menor des que va néixer, jun­ta­ment amb la seva mare, Erika. “T’esti­mem molt, amor. I a veure si ens veiem aviat”, li diu l’àvia, Maria Luisa Gar­rido. Diven­dres pas­sat l’havien d’anar a bus­car a l’escola, a més de 200 quilòmetres d’on viuen. El pare no deixa que en Fran­cesc vagi amb els avis materns, tot i que hi ha una sentència ferma des del març pas­sat, que fixa un règim de visi­tes el pri­mer cap de set­mana de cada mes i en època de vacan­ces. El 18 de novem­bre pas­sat, la jut­gessa de pri­mera instància i ins­trucció número 1 de Sol­sona va dic­tar una nova reso­lució en què fixa mul­tes de 1.000 euros men­su­als per cada incom­pli­ment del pare. Res. Diven­dres pas­sat, els avis van tru­car a l’escola, que aquest cop sí que els va infor­mar, i nova­ment el pare no va por­tar el menor al cen­tre perquè no el pogues­sin reco­llir. Estan deso­lats.

“Vull expli­car-ho perquè se sàpiga i per si li passa a més per­so­nes. Volem veure el nos­tre net, però també volem que ell pugui veure els seus fami­li­ars, com ara la seva tieta. Hem escrit a tot arreu i la jut­gessa de Sol­sona ha tri­gat molt a fer alguna cosa. Patim pel nos­tre net”, es lamenta May­cas. Sap que amb la seva advo­cada haurà de tor­nar al jut­jat a denun­ciar un altre incom­pli­ment.

L’advo­cat, espe­ci­a­lit­zat en dret de família i secre­tari de la junta de govern del Col·legi de l’Advo­ca­cia de Bar­ce­lona, Joa­quim de Miquel, exposa que “ el Codi Civil Català recull el dret de visi­tes que tenen els avis amb els nets, i també els altres fami­li­ars”, segons manté també una àmplia juris­prudència del Tri­bu­nal Suprem. Malau­ra­da­ment, De Miquel admet que “cada cop pas­sen més sovint” aquests tipus de liti­gis pel “dret a rela­ci­o­nar-se”, que acos­tuma a pas­sar en pare­lles sepa­ra­des, i també hi ha casos en què el propi fill no deixa veure el menor als seus pares. Els oncles també podrien dema­nar exer­cir aquest dret de visi­tes. Per evi­tar aquests con­flic­tes fami­li­ars s’ha creat la figura del coor­di­na­dor paren­tal, però actu­al­ment és pri­vat; és a dir, de paga­ment, i no és gaire usat a Cata­lu­nya. L’advo­cat expert exposa que davant els rei­te­rats incom­pli­ments d’un pro­ge­ni­tor a per­me­tre les visi­tes, els avis podrien dema­nar un canvi de la guarda, tot i les difi­cul­tats d’obte­nir-ho.

El peri­ple judi­cial dels avis d’en Fran­cesc va començar quan la seva filla Erika va morir el gener de l’any pas­sat. Un mes després, el pare es va pre­sen­tar a l’escola on anava en Fran­cesc, a la Roca del Vallès, i se’l va endur a un poble de Sol­sona, Torà. Els Mos­sos que s’hi van per­so­nar van dir que hi tenia tot el dret, en morir la mare. Lla­vors, en Fran­cesc tenia tres anys i mig, i, segons els avis, “ el pare era un estrany” per al nen perquè no havia con­vis­cut mai amb ell, i volien fer-ho de manera pro­gres­siva. Van dema­nar ajuda a la Dgaia, als jut­jats... El resul­tat: nou mesos sense veure el nen, una situ­ació que ara es torna a repe­tir.

De manera cau­te­lar, el jut­jat va fixar un règim de visi­tes i l’entrega del menor es feia a la comis­sa­ria dels Mos­sos de Cer­vera. La jut­gessa Núria Armen­gol, la pri­mera que va resol­dre sobre la causa, va orde­nar la detenció del pare. El març pas­sat, es va dic­tar la sentència ferma, en què es dona la custòdia al pare, ja que els ser­veis soci­als de la Segarra con­cloïen que, en un any que fa que dura la con­vivència, “té interès i es pre­o­cupa pel menor”. Els avis van obte­nir un règim de visi­tes men­sual, a més dels torns de vacan­ces d’estiu i Nadal, i comu­ni­ca­ci­ons. Però des de la Set­mana Santa pas­sada no veuen el nen, en una edat vital.

Els avis d’en Fran­cesc van denun­ciar la paràlisi de la causa per part de la nova jut­gessa de Sol­sona i, fins i tot, van enviar una carta al Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), tot afir­mant que va “en per­ju­dici d’en Fran­cesc” i con­fes­sen que “viuen amb impotència” aquesta situ­ació. May­cas i la seva dona també van dema­nar ajuda a la Dgaia i al Síndic de Greu­ges, el qual els va res­pon­dre que no hi podia fer res perquè la causa estava judi­ci­a­lit­zada, tot i que n’infor­ma­ria la fis­ca­lia de menors.

En una nova vista pels incom­pli­ments del pare, la jut­gessa Ali­cia Córdoba ha estat més con­tun­dent. El pare va per­me­tre que els avis par­les­sin per telèfon amb en Fran­cesc dime­cres pas­sat, però diven­dres no el va por­tar a l’escola. En la reso­lució, d’aquest mes, la jut­gessa sosté que ha que­dat “acre­di­tat ” que el pro­ge­ni­tor no vol com­plir el règim de visi­tes i “posa al davant dels interes­sos del menor, les seves rei­vin­di­ca­ci­ons”. Per tot això, resol tres acci­ons: mul­tar-lo amb 1.000 euros men­su­als per cada incom­pli­ment (el juny pas­sat ja l’havia adver­tit amb mul­tes de 500 euros); ordena a la Dgaia que de manera “urgent” faci un informe sobre el pos­si­ble des­em­pa­ra­ment del menor i que se l’inves­ti­gui per un delicte de deso­bediència pels incom­pli­ments.

Els avis d’en Fran­cesc, tot i que esgo­tats i dol­guts, no es ren­dei­xen i denun­cien que “els drets del menor no s’estan pro­te­gint”.

Font: www.elpuntavui.cat