El TSJC evita amonestar una jutgessa que ignora els drets d'una advocada a emprar el català en un procés judicial

Tot i haver exercit durant anys a València, la magistrada sosté que no entén la llengua pròpia del país

La llei faculta els ciutadans a expressar-se en català davant els tribunals de justícia, però aquesta norma no només es compleix en comptades ocasions, sinó que sovint són els mateixos jutges els que la conculquen. I rarament passa res, tampoc en aquesta ocasió. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, ha considerat que no hi ha motiu per expedientar una jutgessa destinada a Granollers que va ordenar a una advocada de la Generalitat utilitzar el castellà en una vista oral, tot i que la lletrada li va recordar que tenia “dret a parlar el meu idioma” (el català).

En una resolució del novembre passat, Gimeno arriba a la conclusió que en el cas en concret hi ha una “inexistència de responsabilitat” de la magistrada, tot i reconèixer que el seu comportament “no és acceptable en termes de qualitat del servei prestat”. Els fets van ser posats en coneixement del president del TSJC en una queixa de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.

La jutgessa és Inmaculada Lova, que va ser destinada a Catalunya el novembre del 2012. Es tracta d'una jutgessa veterana que abans havia estat destinada a jutjats socials de Madrid i de València. En aquesta última ciutat, hi va servir fins al 2006 quan el Consell General del Poder Judicial li va concedir la jubilació per una qüestió d'incapacitat permanent de cara al servei. La magistrada va ser rehabilitada el 2012.

L'incident en qüestió va passar la diada de Sant Jordi del 2012, quan en un vista on va comparèixer el Servei Català de la Salut com a part demandada la magistrada va interrompre l'advocada de la Generalitat quan aquesta va iniciar la seva argumentació en català fent que es passés al castellà. Aleshores es va establir un breu diàleg entre la lletrada i la jutgessa en què aquesta li va demanar que canviés de llengua “si no l'importa” perquè així ho “entendria bé”.

Des de l'Associació de Juristes no es qüestiona la forma de la jutgessa, sinó el fons, ja que la llei d'enjudiciament civil proclama que els ciutadans de les comunitats autònomes amb llengua pròpia la podran fer servir en un procés judicial i que si cal nomenar un traductor aquest est pot designar d'entre els presents a la sala. En la seva resolució, el president del TSJC sí que va advertir la jutgessa que amb vista al futur supleixi “el seu dèficit de comprensió oral de la llengua catalana” disposant “els mitjans legals” necessaris per “ garantir el dret a la tutela judicial efectiva de les parts en el procés”.

Font: El Punt Avui

Foto: Vitralls del Palau de Justícia de Barcelona - J. RAMOS