Víctimes amb més drets però amb escassos recursos

28/12/2015
Jutjats catalans informen les persones que han patit un delicte de les noves accions que poden fer
Denuncien que és un formulari incomprensible
Les oficines de Justícia truquen a nous afectats

 

Si vostè va viure fa uns deu anys una agressió molt greu i l'autor està a punt de gaudir del primer permís penitenciari és possible que un tècnic de les Oficines d'Atenció a la Víctima de Catalunya (OAVC) li truqui per saber si vol ser informat de l'evolució del condemnat i si vol opinar sobre si ha de gaudir de sortides o de la llibertat condicional. Aquesta és una de les noves tasques dels atrafegats professionals d'aquestes oficines del Departament de Justícia des que a l'octubre va entrar en vigor l'estatut de la víctima, en què el govern espanyol va transposar la directiva europea 2012/29/UE.

 

L'estatut de la víctima implica que la persona que pateix un delicte, des d'un robatori fins a una agressió sexual, passa de ser un subjecte passiu a subjecte actiu en el procés penal. Té nous drets: ser informada, escoltada i entendre la denúncia, escollir mesures de protecció i donar opinió sobre l'acusat. “Per primer cop l'estatut de la víctima inclou la justícia restaurativa, com ara la mediació, i això és un pas de gegant”, afirma Marc Cerón, subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat.

 

El Ministeri de Justícia, com en altres reformes judicials, no ha dotat cap partida econòmica perquè es garanteixin els nous drets de les víctimes d'un delicte. Així, mentre la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha creat un grup de treball per analitzar l'aplicació de l'estatut, ja hi ha jutjats d'instrucció que han fet el seu formulari particular amb un resum dels nous drets, i els jutges de vigilància penitenciària accepten el correu electrònic de les víctimes d'antigues agressions per informar-les.

 

“Fins ara, els jutjats ofereixen accions a la víctima amb models no unificats. No és suficient perquè el funcionari llegeix una llista de drets i la fa signar a la persona en un llenguatge gens comprensible, fet que vol evitar l'estatut; és un contrasentit”, manifesta l'advocada Laia Serra. Per la penalista: “El repte és fer un bon resum dels drets de la víctima, que se'n doni formació a tots els operadors jurídics i que siguin els secretaris judicials qui n'informin.”

 

A més d'un servei gratuït de suport i orientació, les Oficines d'Atenció a la Víctima de Catalunya són punt de coordinació de les ordres de protecció que aproven els jutjats vers les víctimes de violència domèstica i de gènere, a les quals des de fa temps també s'alerta quan el seu agressor surt al carrer en complir condemna. Hi ha coordinació en l'àmbit de l'Estat espanyol.

 

Josep Gisbert, coordinador de l'oficina d'atenció a la víctima de Barcelona, que abraça tota la província, afirma: “Les víctimes arriben molt desubicades i amb temps just als jutjats de guàrdia de violència contra la dona perquè les atenguem.” Els dos psicòlegs del servei acostumen a tractar les víctimes uns sis mesos, però tot depèn dels casos. La dona l'exparella de la qual va matar els seus pares i la neboda a la Sagrada Família va ser atesa duran diversos anys, fins arribar a judici. La tasca terapèutica es limita, però, a les dones que tenen ordre de protecció judicial.

 

Hi ha advocats que es queixen que l'oficina d'atenció a la víctima dels jutjats de violència contra la dona no funciona els caps de setmana ni els festius, i no estan en partits judicials fora de les capitals. “A més, els jutjats haurien de tenir psicòlegs clínics per atendre les dones. N'hi ha que arriben atemorides i els advocats no tenim formació per atendre-les”, afirma l'advocada Sonia Reina.

 

“No som un servei d'urgències”, aclareix Cerón, que indica que en aquests casos hi ha una bona xarxa municipal i policial. No obstant això, el subdirector avança que per al primer semestre del 2016 “es vol engegar un punt d'informació d'accés telemàtic que unifiqui l'atenció telefònica i les oficines de prestacions”.

 

L'atac d'angoixa d'un client

Esperaven l'inici del judici per resoldre la custòdia dels fills, quan el pare va tenir un atac d'angoixa i la psicòloga clínica Laura Rovira, que hi anava com a pèrit, va ajudar-lo a fer respiracions per tranquil·litzar-lo i va poder declarar en la vista. Els advocats de Barcelona Sonia Reina i Álex Zaragüeta han traduït aquest mal tràngol del seu client en un nou servei. És l'acompanyament emocional, que ara de manera pilot ofereixen a clients en casos civils i que volen ampliar en l'àmbit penal. Rovira ajuda les persones a gestionar el malestar emocional, que es viu en afrontar una separació o un canvi, i també analitza l'estat dels fills.

 

Font i Foto: El Punt Avui