Una de cada cinc dones a Espanya pateix abusos a les xarxes socials

20/11/2017
Amnistia Internacional denuncia que gairebé el 60% procedeix de desconeguts i la meitat té continguts sexistes
L'organització demana més mitjans a les plataformes d'internet per garantir la lliure expressió sense atacs

 

El 19% de les internautes a Espanya pateixen abusos a les xarxes socials que en quatre de cada 10 casos amenaçaven la seva integritat física, segons un informe elaborat per Amnistia Internacional a partir d'una enquesta a 500 usuàries en vuit països, de la qual es desprèn que el 41% d'aquestes dones han arribat a sentir amenaçada la seva integritat física.

El treball, elaborat amb enquestes d'Ipsos MORI a dones entre 18 i 55 anys de Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia, el Regne Unit i Suècia, alerta sobre "l'alarmant impacte que tenen en les dones els abusos i l'assetjament a les xarxes socials, amb dones de tot el món que informen d'estats d'estrès i ansietat o atacs de pànic com a conseqüència d'aquestes experiències".

Gairebé la quarta part (el 23%) de les dones enquestades en aquests vuit països van dir que havien experimentat abusos o assetjament a internet almenys una vegada, fluctuant entre el 16% a Itàlia, el 19% a Espanya i el 33% als Estats Units.

El 41% de les dones que havien patit abusos o assetjament a internet van dir que almenys en una ocasió aquestes experiències en línia havien fet que sentissin amenaçada la seva integritat física. Un 30% (el 24% de mitjana global) va arribar a témer per la seguretat de la seva família.

Amenaces sexistes

De fet, l'organització va preguntar sobre l'índole d'aquestes amenaces i el 49% de les espanyoles (el 46% de mitjana global) els va identificar com de naturalesa misògina o sexista. El 27% va apuntar que els abusos o l'assetjament que havien patit incloïa amenaces d'agressió física o sexual i el 64% (un 58% de mitjana global) va assenyalar a més racisme, sexisme i homofòbia o transfòbiaEn el 59% dels casos, procedien de complets desconeguts.

També a Espanya, el 26% de les dones víctimes d'aquests assetjaments van dir que s'havien divulgat en línia dades personals o que les identificaven, xifra que està a la mitjana de la resta de països on s'ha fet el sondeig.

"Internet pot ser un lloc temible i tòxic per a les dones. No és cap secret que la misogínia i els abusos prosperen a les plataformes de xarxes socials, però aquest estudi mostra que les conseqüències dels abusos a internet són molt perjudicials per a les dones que els han patit", afirma la investigadora de Tecnologia i Drets Humans en Amnistia Internacional, Azmina Dhrodia.

Minar l'autoestima

En aquest sentit, el 52% de les enquestades a Espanya i el 61% en el conjunt de països van dir que tenien l'autoestima més baixa o havien perdut confiança en si mateixes com a conseqüència d'aquests abusos. Entre les espanyoles, el 51% va reconèixer haver experimentat estrès, ansietat o atacs de pànic, el 55% va assenyalar que havia tingut problemes per dormir i el 44% va apuntar problemes de concentració durant períodes llargs.

Dhrodia incideix que "això no és res que desaparegui" quan la víctima surt d'internet. "Imagina't que reps amenaces de mort o de violació quan obres una aplicació, o que vius amb la por que es divulguin a internet sense el teu consentiment fotos sexuals o privades. El perill especial dels abusos a internet és la rapidesa amb què poden proliferar: un tuit insultant es pot convertir en minuts en una allau d'odi focalitzat. Les empreses de xarxes socials s'han de començar a prendre seriosament realment aquest problema", assenyala.

Autocensura

En aquesta línia, l'informe apunta que el 76% de les dones van fer canvis en la manera com utilitzen les plataformes després de patir assetjament o abusos (el 54% a Espanya) i el 32% va dir que havia deixat de publicar continguts que expressaven la seva opinió sobre certs temes.

"Les xarxes socials han contribuït a augmentar la llibertat d'expressió, inclòs l'accés a la informació, de moltes maneres. Però amb la migració al món digital de la discriminació i la violència contra les dones de fora d'internet, moltes dones s'allunyen de converses públiques o s'autocensuren perquè temen per la seva privacitat o la seva seguretat", diu Azmina Dhrodia.

Per l'organització, "tots els tipus de violència i d'abusos a internet exigeixen respostes dels governs, de les empreses o de tots dos, depenent de la seva classe i gravetat". No obstant, ni les plataformes ni els governs fan prou, segons les enquestades.

Responsabilitat de les empreses

En concret, un 48% de les espanyoles consideren que les mesures existents són "inadequades", i un 22% apunta que també ho és la resposta en particular que dona la policia en aquest tipus de situacions. Només el 18% de les dones enquestades a tots els països van dir que les respostes de les empreses de xarxes socials eren molt adequades, bastant adequades o totalment adequades.

"Les empreses de xarxes socials tenen la responsabilitat de respectar els drets humans, inclòs el dret a la llibertat d'expressió. Han de garantir que les dones que utilitzen les seves plataformes ho puguin fer lliurement i sense por", afirma Dhrodia, que demana que els moderadors tinguin formació per identificar les amenaces.

 

 

Font i Foto: El Periódico