Un jutjat de Madrid torna a determinar que els 'riders' de Glovo són autònoms

08/02/2019
Un tribunal de Madrid considera que el demandant no reuneix les condicions per ser considerat assalariat, en contra del criteri expressat fins ara per la Inspecció de Treball

 

El Jutjat Social número 17 de Madrid ha dictaminat que un repartidor de l’empresa de menjar a domicili Glovo és un autònom. Així ho constata la sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que en data d’11 de gener del 2019 va desestimar la demanda del missatger que considerava que la seva relació amb la companyia era pròpia d’un assalariat i, en conseqüència, estava en situació de fals autònom. Aquesta és la segona victòria judicial de Glovo, totes dues a Madrid. Fins ara la Inspecció de Treball havia considerat falsos autònoms els repartidors, tant de Glovo com d’altres empreses del sector, com Deliveroo.

El cas es fonamenta en un repartidor que estava donat d’alta com a treballador autònom econòmicament dependent (TRADE) i que va donar servei a Glovo entre el desembre del 2016 i el novembre del 2017, i per això va rebre una mitjana d’una mica més de 30 euros diaris, sobre un total de 12.335,2 euros percebuts. El 24 de novembre del 2017, tal com reflecteix la sentència, el demandant té un accident i està de baixa fins al 4 d’abril del 2018. Glovo li rescindeix unilateralment la col·laboració un mes abans, juntament amb 296 repartidors més. Per això, el demandant demana que se li reconegui la relació laboral i que es consideri improcedent l’acomiadament, amb el pagament de la indemnització corresponent. Una cosa que el magistrat del Jutjat Social número 17 de Madrid ha desestimat.

La resolució del jutge a favor de l’empresa es fonamenta en la llibertat d’elecció del repartidor del seu mode de feina. És a dir, els dies que dona servei i en les hores que dona servei, malgrat la limitació de franges horàries que ofereix l’aplicació per gestionar als diferents 'riders', i les rutes o el vehicle que utilitza. També fa referència a la possibilitat de realitzar comandes per a altres plataformes i a la possibilitat de rebutjar comandes, malgrat la penalització futura que reconeix Glovo. 

L’argumentari és molt similar al de l’altra sentència favorable a la companyia, també a Madrid, i que obviava un element central en el raonament de les sentències fins ara de la Inspecció de Treball: el pes del logaritme. Diversos juristes consultats en el seu moment van argumentar davant de la primera resolució que l’aplicació és el mitjà de producció més important que permet la relació en el quadrat entre Glovo, el repartidor, el restaurant i el client. Sense l’aplicació, els repartidors no podrien oferir els seus serveis de la manera que ho fan.

 

Font i Foto: El Periodico