Un any després del 8-M: Avanços tímids per a les dones en un «context hostil»

04/03/2019
La primera vaga feminista va col·locar la igualtat a l'agenda política i social, però els resultats materials són escassos

El maltractament, el sostre de vidre i la divisió sexual del treball són alguns dels '1.000 motius' per tornar a sortir al carrer

 

Espanya va fer història el 8 de març del 2018. Sis milions de persones van secundar la primera vaga feminista, que va tenir com a colofó les marees humanes que van inundar els carrers, exemple palpable que la societat, de forma majoritària, ha pres per fi consciència de la desigualtat entre sexes i de la necessitat d’erradicar qualsevol tipus de discriminació o violència sobre la dona. Però, a les portes d’un nou 8-M, ¿va servir d’alguna cosa aquella la jornada llegendària? ¿Quins són els reptes pendents que motiven la nova convocatòria de vaga per a aquest any?

El revulsiu feminista va servir, sens dubte, perquè la igualtat sigui a l’agenda política, social i cultural. Sí. Però els avanços concrets i materials han sigut escassos i, com en molts altres camps, s’han vist perjudicats per la confrontació partidista. “El 8-M vam guanyar la disputa simbòlica, la societat va perdre la por de definir-se com a feminista i el moviment per treure a la llum problemes amagats i posar-los sobre la taula va ser molt important. La igualtat és present als mitjans de comunicació i se’n parla a casa. Ja no hi ha marxa enrere”, reflexiona Inés Binder, portaveu de la Comissió 8-M, coordinadora de la vaga. Però avisa que els problemes estructurals d’una societat patriarcal no se solucionen “d’un any per a l’altre” i que per tant hi continua havent “un context hostil per a les dones”, per això ‘1.000 motius’ és el lema escollit de cara al nou Dia Internacional de la Dona Treballadora.

 

 

 


 

 

El 8-M del 2018 va agafar el Govern, llavors del PP, amb el peu canviat. Va haver de reconèixer el “gran triomf” de les dones, però amb prou feines va moure un dit amb l’argument que Espanya ocupa el cinquè lloc del món en benestar de la meitat de la seva població. Pedro Sánchez, al contrari, sí que va col·locar la igualtat entre les seves prioritats polítiques i per donar exemple va nomenar el primer Govern amb més dones ministres que homes i va recuperar el Ministeri d’Igualtat, capitanejat per una vicepresidenta. “Va restaurar l’agenda feminista, paralitzada per la crisi”, resumeix Yolanda Besteiro, presidenta de la Federació de Dones Progressistes.


 

Manifestació a Barcelona el 8 de març passat

Primers passos del pacte contra el maltractament

L’Executiu del PSOE va impulsar, de fet, el pacte d’Estat contra la violència masclista, dotant-lo de recursos i retornant als ajuntaments, les administracions més pròximes, les competències en la difícil lluita contra el maltractament a la llar. Però tot just s’ha complert un 25% de les mesures contingudes en l’acord i no hi ha hagut temps, en els vuit mesos escassos de Govern socialista, de culminar lleis importants com la destinada a lluitar contra el tràfic de dones o a reformar els delictes sexuals al Codi Penal, com a resposta a la indignació que va sorgir després de la sentència de ‘La manada’, que va ressorgir després de l’assassinat de Laura Luelmo. El reial decret contra la bretxa salarial i laboral, amb la important ampliació del permís de paternitat, aprovat divendres, està pendent de ser convalidat al Congrés.

D’altra banda, a l’àmbit domèstic és difícil quantificar l’èxit o el fracàs del que alguns anomenen la “revolució feminista”. La vaga està concebuda precisament per a totes les esferes i no només la laboral perquè totes les dones tinguin la possibilitat d’impulsar, de forma individual, la igualtat a casa, perquè les dones, segons tots els estudis, continuen portant el pes de les tasques domèstiques.

 

Vox: la reacció del patriarcat

Però no hi ha cap dubte que el moviment feminista ha guanyat múscul els últims 12 mesos, tant quantitativament com pel que fa a diversitat. Bona prova de l’apoderament femení és “el rearmament del patriarcat” –en paraules de la psicòloga social Gemma Altell–, que Vox capitalitza i impulsa i el PP segueix de lluny i a rebuf, amb propostes tan controvertides com l’enduriment de la llei de l’avortament.

Prova de l’apoderament és la “reacció del patriarcat”, capitanejada per Vox

Aquest 8-M arriba, de fet, en plena precampanya electoral i amb enquestes que avisen de la possibilitat que Espanya estigui governada, en el futur, per la triple dreta. Davant d’això, moltes feministes com Altell o Besteiro confien que la por que el PP, Vox i Ciutadans facin marxa enrere en mesures a favor de la igualtat serveixi de “revulsiu” i augmenti la mobilització social als carrers. Però és “imprevisible” saber si les dones faran una altra vegada vaga en massa, avisa Binter, o com que és el segon any, i la convocatòria està aconseguint menys espai públic i mediàtic, les convocades potser no secundaran les aturades i les concentracions de forma tan massiva.

Els motius per a la vaga, en qualsevol cas, són milers. La convocatòria s’estructura en quatre eixos: violència, perquè el maltractament i els assassinats masclistes continuen; cossos, contra la violència sexual i els atacs als drets reproductius; fronteres, davant de la pressió més gran que pateixen les immigrants, i economia, per acabar amb la divisió sexual del treball, que origina problemes en cadena.

L’Ibex s’estanca

En aquest sentit, Elena Costas, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, lamenta que l’avanç electoral deixi pendent “mesures importants” destinades a recolzar la conciliació i la presència de les dones als llocs de responsabilitat. El nombre de dones als consells d’administració de les empreses de l’Ibex s’ha estancat, de fet, en el 24%.

La presència femenina en empreses de l’Ibex s’ha estancat en el 24%

En l’àmbit cultural, arran de la primera vaga s’ha augmentat la “voluntat de rescatar la dona de la seva invisibilitat” però el sostre de vidre segueix sent-hi, lamenta Cristina Andreu, presidenta de l’Associació de Dones Cineastes (Cima). El cine, la televisió i la publicitat reprodueixen contínuament rols patriarcals, i als premis Goya amb prou feines hi va haver un 19% de guanyadores. 

Les carreres científiques

Entre els reptes pendents Yolanda Besteiro cita el d’incorporar les noves generacions de dones a les carreres científiques. “En un món cada vegada més digitalitzat i tecnològic, les dades de la presència femenina són molt preocupants. Per exemple, segons l’OCDE, només el 7% de les nenes tenen interès” pels estudis tècnics.

Per la seva banda, Gemma Altell remarca com a desafiament pendent de la política i el feminisme la lluita pels drets de les dones “més vulnerabilitzades”, com les immigrants o les mestresses de casa, que “estan en situacions especialment precàries”.

 
 
 
 
 
Font i Foto: El  Periódico