Més d'un centenar de professors de Dret Penal no hi veuen ni rebel·lió ni sedició

10/11/2017
Sí que atribueixen al Parlament i al deposat Govern "la comissió de múltiples delictes que han de ser investigats"
El manifest, molt crític amb la fiscalia i la jutge Lamela, nega la competència de l'Audiència Nacional
 

 

Més d'un centenar de professors de Dret Penal han firmat un manifest en què es mostren molt crítics amb la fiscalia i amb la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Consideren que "de la conducta" desenvolupada pels membres del Govern deposat i del Parlament dissolt "se'n pot desprendre, amb alta probabilitat, la comissió de múltiples delictes, que han de ser investigats", però ni el de rebel·lió ni el de sedició.

 

Els experts sostenen que "davant la crisi política més greu viscuda pel nostre país des del cop d'Estat del 1981" s'han de pronunciar, perquè entenen que "l'exigència de responsabilitats penals pel que ha passat s'ha de fer amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals i respectant de manera exigent el principi de legalitat, d'obligatori compliment".

 

Segons la seva opinió, "és greument equivocat considerar els fets com a constitutius d'un delicte de rebel·lió", per "la poderosíssima raó" que no es dona el requisit de violència exigit, després d'"una viva discussió al Senat", per aplicar-lo en exclusiva "a supòsits de la màxima gravetat que no es donen en aquest cas". Tampoc hi veuen sedició, perquè "en cap moment s'ha aportat o protagonitzat cap aixecament tumultuari tal com exigeix la llei, i no es poden atribuir" als imputats "fets esdevinguts amb anterioritat", en referència a les protestes del 20 i el 21 de setembre a Barcelona, "o fets per altres persones".

 

Crims del franquisme

 

També neguen "amb rotunditat" que l'Audiència Nacional sigui competent per conèixer d'aquests delictes, com va establir la seva pròpia Sala Penal el 2008 per a la "rebel·lió" franquista. Afegeixen que llavors la fiscalia sostenia que "mai ha format part dels delictes contra la forma de Govern", just l'argument contrari al que ha utilitzat ara per presentar la seva querella contra la Generalitat a l'Audiència.

 

El manifest, promogut pels catedràtics de Penal de la Universitat Carles III (Madrid) i de Granada, Javier Álvarez i María Luisa Maqueda, respectivament, també lamenta que la jutge Lamela no ajornés la declaració dels exmembres del Govern, com sí que va fer el Tribunal Suprem amb la Mesa del Parlament, i la seva decisió d'enviar-los a la presó incondicional, al considerar-la una mesura "desproporcionada i sense justificació suficient".

 

 

Font i Foto: El Periodico