L'ONU renya Espanya i li reclama que protegeixi el dret a l'habitatge

05/04/2018

Espanya incompleix un pacte internacional sobre habitatge signat fa 41 anys

 

Cada vegada hi ha més demandants d'habitatge protegit: només a la província de Barcelona, hi ha més de 73.300 persones que en necessiten un.

Des del 2008, hi ha hagut prop de 600.000 desnonaments a Espanya, dels quals més de95.000 s'han fet a Catalunya. Ara mateix, encara n'hi ha 43 cada dia.

 

I les administracions no tenen marge per oferir-los solucions, perquè pràcticament no hi ha parc de pisos socials: només el 2%, molt lluny de la mitjana europea, que és del 18%.

 

Les cinc mesures reclamades per l'ONU

Xifres com aquestes han posat en alerta les Nacions Unides, que han tornat a picar el crostó a Espanya per incomplir el pacte internacional que va firmar fa 41 anys.

I demana, explícitament, que millori les polítiques d'habitatge. En concret, reclama cinc mesures:

1. Reformar la Constitució perquè l'habitatge sigui un dret fonamental

2. Augmentar la inversió per incrementar el parc públic de lloguer

3. Reformar la Llei d'Arrendaments Urbans

4. Implantar mecanismes de protecció per a les persones desnonades

5. Deixar d'impugnar al Tribunal Constitucional les lleis antidesnonaments

 

Dèficit històric

Segons els especialistes, hi ha un dèficit històric provocat per una desprotecció legal de l'habitatge com a dret. 

Ho afirmen expertes com Carme Trilla, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i ONG com l'Observatori DESC, per boca de la seva presidenta, Irene Escorihuela: 

 

Irene Escorihuela: "Històricament una crítica que l'ONU ha fet a Espanya és que els drets socials no tenen consideració de drets fonamentals en la Constitució. Per exemple, en el cas de l'habitatge està considerat només un principi rector, i això impedeix que la ciutadania pugui anar als tribunals a invocar una vulneraciód'aquest dret."

Carme Trilla: "Hi ha una realitat social dramàtica, però no està a la taula dels polítics. En els pressupostos generals de l'estat, que es van presentar aquest dimarts, la part que correspon a despesa en habitatge del ministeri de Foment és totalment insuficient, cosa que demostra que segueix sent un tema considerat residual."

 

Regular el mercat privat de lloguer

Irene Escorihuela: "Des de Nacions Unides s'insta que s'estableixin normes i regulacions al mercat privat de lloguer, i es fa una referència explícita a un canvi a la llei d'arrendaments urbans per garantir més drets als llogaters, i també als preus dels lloguers."

Carme Trilla:"El problema que estem tenint és que les persones que estan de lloguer són les que tenen els ingressos més baixos i, per tant, són les que menys poden resistir pujades de preus."

 

El desnonament de lloguer, invisible

Carme Trilla: "El desnonament del lloguer té el problema de la invisibilitat. Els de les hipoteques es van fer molt més visibles, eren molt més col·lectius. Estem patint un desajust entre un procés de pèrdua d'habitatges que semblava que s'aturava, però no és així, i una incapacitat de donar resposta a aquestes famílies."

 

No s'ha après de les crisi

Irene Escorihuela: "Algunes lleis de diverses comunitats autònomes han entrat en aquest tema, i han intentat evitar aquest tipus de desnonaments tant expeditius i buscar solucions a la situació d'emergència habitacional. I això s'ha impugnat davant del Tribunal Constitucional i la majoria d'aquestes lleis han estat suspeses."

Carme Trilla: "En aquest país es va resoldre el problema de la sanitat, s'ha resolt el tema de l'ensenyament, amb uns preus assequibles i raonables per tots, però l'habitatge no. Aquest problema el seguim tenint. N'aprendrem de les crisi? No, no n'aprendrem, sempre tornem a estar a la casella de sortida."

 
 
 
 
 
Font i Fotos: 324.cat