Les 'patrulles ciutadanes virtuals' tensen les polítiques de seguretat dels municipis catalans

05/09/2019

Les patrulles ciutadanes, és a dir, grups de veïns que s’organitzen per combatre la inseguretat als carrers, han irromput en els últims temps en alguns municipis catalans. Alella, Dosrius, Sant Cugat del Vallès o Barcelona mateixa, on els BCN ROAR (Barcelona Residents Against Robbery) actuen al metro contra els carteristes, són exemples de ciutats que han vist com els seus habitants es coordinen autònomament sense tutela de l’Administració per donar solució a l’auge delictiu.

A aquest fenomen, no obstant, s’ha sumat recentment un altre al qual està íntimament vinculat, tot i que no és exactament el mateix. Es tracta de les ‘patrulles ciutadanes virtuals’: grups de ciutadans que, amb diferent grau d’influència, organització i proximitat entre ells, es coordinen a través de les xarxes socials i plataformes online per mobilitzar-se i realitzar ciberactivisme contra la delinqüència.

La frenètica activitat relativa a la seguretat pública d’aquests grups –alertes de delictes, mobilitzacions digitals crítiques amb els poders públics, capacitat de convocatòria ciutadana– ha tensat les polítiques de seguretat de les administracions dels municipis on es desenvolupa, així com també ha activat les alarmes dels cossos de seguretat, fins al punt que equipessin patrulles físiques i virtuals: “Tant patrulles físiques [de carrer] com virtuals acaben fent de «policies», cosa que no recomanem perquè això és competència dels cossos de seguretat”, adverteixen fonts dels Mossos d’Esquadra.

 

L PERIÓDICO ha analitzat què fan, com s’organitzen i quins riscos en termes de seguretat i desinformació poden suposar aquestes ‘patrulles ciutadanes virtuals’ en municipis catalans on, amb influència dispar i per diferents raons, tenen presència i visibilitat.

‘Helpers’: alertes delictives i pressió als poders públics

En essència, és possible identificar tres classes d’aquestes ‘patrulles virtuals’: plataformes que, sota un alt grau d’organització i unitat, només intervenen en l’entorn digital; plataformes que, si bé uneixen milers de ciutadans, actuen online però manquen de l’element organitzatiu o d’unitat i en les quals regna, per tant, l’anarquia; i per últim plataformes organitzades que són la ‘versió digital’ d’una patrulla ciutadana de carrer, és a dir, que intervenen tant al carrer com a internet.

“Fer investigacions i identificacions sobre delictes està reservat als cossos de seguretat”, critica l’Ajuntament de BCN

L’exemple paradigmàtic de la primera classe de ‘patrulles’ esmentades és la dels ‘Helpers’ de Barcelona, una “plataforma col·laborativa de seguretat ciutadana” composta per “uns 70 veïns, entre els quals hi ha venedors, estudiants, pares, mares i activistes del teixit associatiu de Ciutat Vella”, expliquen des del col·lectiu, que vehicula la seva activitat a través del perfil de Twitter @BCNHelpers, nascut al maig d’aquest 2019 i que ja aglutina 22.000 usuaris.

“Alerta. Detectat robatori amb extrema violència a Perecamps. Dos nois magribins de caça han agafat la víctima pel coll i li han robat el rellotge i l’iPhone”; “detectada una persona violenta que amenaça amb disparar a veïns del Raval”; “detectada aquesta nit una brutal pallissa amb pals de ferro a un noi al carrer Allada Vermell, 16”; “detectat un robatori contra una família asiàtica a la plaça del Vuit de Març”. Aquestes són només algunes dels centenars d’alertes que els ‘Helpers’ han publicat aquest mes d’agost. Funcionen diàriament, fins i tot en diverses ocasions el mateix dia, amb vídeos, fotos i informació provinent d’altres tuitaires, que contacten, amb el perfil a través del hashtag #AlertaHelpers.