Les PAH alerten que creixen els desnonaments de llogaters

15/06/2017
L’any passat van suposar la meitat dels 1.930 desnonaments registrats a les comarques gironines

 

Amb els desnonaments hipotecaris en suspens fins que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) no respongui al Tribunal Suprem sobre les clàusules de venciment anticipat, la principal preocupació avui de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Girona són els desnonaments de llogaters i de persones que han ocupat habitatges. Les PAH gironines afirmen que la majoria dels desnonaments ara són de llogaters que no poden pagar, i alerten que en els pròxims mesos augmentaran.

 

“Que els desnonaments hipotecaris estiguin controlats de moment és un respir, tot i que no sabem què passarà després. Però s’està gestant una altra bombolla, la dels lloguers”, diu Maria Garrido, de la PAH Gironès. “Els lloguers estan pujant, molta gent no pot pagar les quotes i a Olot no hi ha habitatge social per poder-los oferir una solució -afegeix Jordi Garcia, de la PAH Garrotxa-. Això comporta amuntegament i gent malvivint. Els Serveis Socials han detectat 60 infrahabitatges”. “El problema muta però s’ha de defensar el dret a l’habitatge de les persones”, diu Emma Torres, de la PAH de Blanes.

 

En culpen les administracions

 

Justament a Blanes aquesta setmana s’ha reunit la taula per l’habitatge, davant l’augment de desnonaments per ocupacions. “En les execucions hipotecàries els bancs encara miren de donar una solució, però en els casos d’ocupacions no volen negociar i els Serveis Socials no tenen pisos per oferir”, explica Torres. “Gran part de la culpa és de les administracions. Com que no van multar els bancs per pressionar-los, ara tenim un problema gros. Hi ha màfies que cobren uns 500 euros per obrir la porta d’un pis buit i això està generant problemes de convivència”, afegeix. Torres també diu que han detectat alguns casos de persones que ocupen pisos sense tenir una situació d’emergència habitacional. “Són pocs, però aquesta gent està embrutant el moviment”, lamenta.

 

“A Olot hi ha més de 1.300 habitatges buits, gairebé 700 pertanyen a entitats bancàries i porten més de dos anys tancats. Creiem que no hi ha voluntat política de plantar cara als bancs”, diu Garcia. En aquesta crítica hi coincideixen totes les PAH, que pensen que les administracions no pressionen prou.

 

“Hi va haver una esperança amb la llei 24/2015 del Parlament, contra l’emergència habitacional. Era completament necessària, però els poders fàctics de l’Estat estan a favor dels bancs”, diu Juan de Fortuny, de la PAH de Figueres. “Per a molts jutges i advocats, un desnonament és just”, opina De Fortuny. “Els advocats d’ofici no hi posen gaire interès i a moltes persones els diuen que tornin les claus”, assegura Garrido.

 

A Sant Feliu de Guíxols hi ha actualment 65 habitatges de lloguer social gestionats per l’Ajuntament. Són insuficients, ja que en casos d’emergència diverses vegades s’ha hagut d’allotjar famílies en hostals de la població. Per cobrir aquest buit, el consistori ha arribat a un acord amb la Generalitat per utilitzar un dels hotels que formen part del llegat intestat dels germans Joan i Francisco Anlló, l’antic Hotel Mediterráneo, per fer-hi habitatges per a emergències i en règim de lloguer social.

 

Gairebé dos mil desnonaments

 

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, l’any passat els jutjats de la demarcació de Girona van executar 1.930 desnonaments, 1.019 dels quals per impagaments de lloguer, i gairebé 850 famílies van perdre l’habitatge perquè no podien pagar la hipoteca. La xifra és lleugerament superior a la del 2015 (1.911) i evidencia que la sagnia dels desnonaments està lluny de reduir-se.

 

“A Figueres n’hi ha molts i la majoria són de gent que no ve a la PAH”, assegura De Fortuny. “A molta gent li deu fer vergonya admetre que està en una situació tan delicada i després també hi ha el fet que no tothom està disposat a lluitar. Si la PAH fos una mena de gestoria on portes el teu problema i te’n vas, segurament vindria més gent, però la PAH és una plataforma de lluita”, afegeix De Fortuny.

 

Moviments socials més enllà

 

Al marge de les PAH oficials hi ha altres moviments pel dret a l’habitatge i que no estan d’acord amb la dació en pagament perquè entenen que l’objectiu no ha de ser només l’habitatge. Un d’ells és la PAH Girona-Salt, que té com a portaveu Marta Afuera, fins al 2014 la cara més visible de la PAH Girona. “Pensem que la dació només agreuja la situació -diu-. I si la gent passa gana no pot anar a accions”. “Han passat molts anys i hi ha casos en què la situació de denigració a què s’ha abocat algunes persones fa que hi hagi un panorama molt complicat”. Afuera també alerta que els lloguers socials que van fer molts bancs comencen a vèncer i que, com que hi ha societats disposades a comprar aquests edificis, els volen lliures de llogaters. “Preveiem que augmentaran aquest tipus de desnonaments”. “Jo tinc l’esperança que s’acabin imposant els criteris europeus amb el tema de l’habitatge”, conclou De Fortuny.

 

El bloc de Salt està destinat a habitatge social des de l’octubre

 

L’edifici del carrer Doctor Castany 91-93 de Salt, que es va convertir en un emblema de la lluita de la PAH, està destinat al lloguer social des de finals d’octubre de l’any passat. Vint-i-sis dels trenta habitatges es van sortejar entre les més de 300 sol·licituds, dos s’han destinat a situacions d’emergència habitacional i els altres dos s’han cedit a una entitat del tercer sector. “Ha sigut una batalla llarga per aconseguir-ne la cessió. La Sareb no volia cedir l’edifici si abans no es desallotjava, per assegurar-se que aniria a lloguer social. I també va caldre fer obres d’adequació”, explica Ferran Burch, regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Salt. Els preus dels lloguers oscil·len entre els 215 i els 240 euros. La cessió és per sis anys. “Llavors ja es veurà. No auguro que la situació de l’habitatge se solucioni a Salt en quatre anys”, afegeix Burch.

 

 

 

Font i Foto:  ara.cat