Les empreses es bolquen a fer plans que blinden davant els delictes

30/06/2015
A partir de l'1 de juliol, un programa efectiu de control pot salvar de condemnes les companyies
La demanda d'advocats i auditors creix per aprofitar els eximents del nou codi penal

 

Els despatxos d'advocats i les auditores treballen a ple rendiment durant les últimes setmanes en els denominats plans de prevenció de delictes o compliance penal que demanen les empreses per blindar-se davant possibles imputacions. És una de les conseqüències del canvi que s'ha introduït al Codi Penal, que entrarà en vigor aquest dimecres, 1 de juliol.

 

L'aspecte essencial és una modificació de l'article 31 bis gràcies a la qual les companyies poden quedar eximides de tota responsabilitat penal si abans de la comissió del delicte tant en els casos en què l'hagin comès els que tenen facultats d'organització i control o administradors com si són treballadors dependents dels primers, han adoptat models d'organització i gestió amb mesures efectives de control i vigilància dels diferents delictes possibles.

 

Amb els canvis introduïts es desgrana de manera detallada el que es denominava «control adequat» al codi i que pot servir per eludir les penes pels delictes dels quals es pot acusar les societats. Això, al seu torn, incrementa la seguretat jurídica. Aquests delictes van des dels que formen part de l'apartat general de corrupció (tràfic d'influències, suborn, etcètera) fins als delictes mediambientals.

 

En la reforma del codi del 2010 va desaparèixer el principi ancestral societas delinqueren non potest i les persones jurídiques van passar a tenir responsabilitats penals. Tot plegat afecta tant les companyies que treballen amb les administracions com la resta, perquè hi pot haver suborn entre particulars, delictes mediambientals... En tot cas, les pimes no estan obligades a tenir un òrgan autònom de supervisió dels plans de prevenció per evitar delictes, que sí que han de tenir la resta d'empreses.

 

PRENDRE-S'HO SERIOSAMENT / «La demanda de les empreses ja va començar el 2010, amb l'anterior reforma, però aquest any, en la mesura que s'ha passat de la possibilitat d'atenuant a eximent, les companyies volen saber si serveixen els plans que tenien o si han de millorar-los», explica Óscar Morales, d'Uría Menéndez. Un atenuant seguia afectant la imatge de la firma, mentre que l'eximent, no, afegeix. Efectivament, aquestes peticions «formen part de les converses amb els clients», admet Rafael Jiménez-Gusi, soci responsable de Corporate Compliance de Baker & McKenzie Abogados.

 

Un element essencial és tenir en compte els delictes en què es podria incórrer, que estan molt relacionats amb l'activitat. «Per exemple, un contractista amb les administracions ha de tenir molt en compte els vinculats amb la corrupció i una indústria amb una planta productora, els seus riscos mediambientals», afegeix Jiménez-Gusi.

 

En qualsevol cas, són mesures «que s'han de prendre molt seriosament perquè més tard o més d'hora arribaran les primeres condemnes», que en el més baix dels supòsits poden significar «la mort civil de l'empresa», subratlla Morales. I és que no poder concórrer a determinades licitacions, la clausura d'establiments o altres penes com suspendre les activitats poden impedir el funcionament i la mateixa existència de les societats.

 

Després de la reforma del 2010, la Fiscalia General va advertir que no toleraria «les biblioteques de paper», és a dir o dit d'una altra manera, les mesures i controls han de ser «efectius i haver irrigat tota l'organització», amb plans de formació, protocols i procediments molt concrets, explica Morales. Es tracta, més que no pas de mesures cosmètiques per evitar condemnes, «de fer les coses d'una altra manera» i modificar la cultura de les empreses, segons asseguren els experts.

 

Per als advocats i els assessors legals suposa també un canvi radical, perquè a diferència del dret penal tradicional (judici, defensa i condemna), ara hi ha d'haver «un assessorament continu» i una relació permanent amb el responsable dels plans de prevenció o compliance officer, afirmen.

 

El delegat de la Fiscalia Especial contra la Corrupció a Barcelona, Emilo Sánchez Ulled, durant una jornada sobre la corrupció organitzada per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), va alertar de l'existència actual del «negoci de l'anticorrupció». Va destacar que en cap país de l'entorn europeu i ha aquesta possibilitat d'exempció que, a més a més, obligarà fiscals i jutges a determinar si una empresa està o no ben organitzada.

 

Sánchez Ulled no veu dolents en si en absolut aquests plans de prevenció de delictes, però es qüestiona «per què aquest ha de ser un criteri per determinar la responsabilitat de la persona jurídica».

 

ESTÀNDARD EUROPEU / Per als juristes és absolutament imprescindible aquest procés «per homologar-se amb l'estàndard europeu» i perquè les diferents empreses «es relacionin d'una altra manera al mercat». I a més a més recomanen acollir-se a mesures que compten amb certificacions de qualitat com la ISO 19600 de sistemes de gestió de prevenció; o la ISO 37001 de mesures de prevenció contra el suborn, que no entrarà en vigor fins l'any que ve.

 

A més a més, tot plegat forma part de directrius europees i de l'impuls que l'OCDE, que agrupa els països més industrialitzats, porta a terme en la lluita contra el blanqueig de capitals i la corrupció. Aquestes modificacions segueixen l'estela dels Estats Units, on escàndols com els de l'energètica Enron o la firma de telecomunicacions WorldCom cap a principis del 2000 van servir després per reforçar la lluita contra la criminalitat empresarial. A Espanya es produeix després de la debacle de les caixes d'estalvis i d'entitats les cúpules de les quals estan subjectes a diverses investigacions i processos judicials, com és el cas dels anteriors gestors de Bankia.

 

 

Font i Foto: El Periódico