La reforma de les fiscalitat dels autònoms: ¿Tarifa plana o tant guanyes, tant pagues?

24/07/2018

El ministeri de Treball prepara una reforma del sistema de cotitzacions dels treballadors autònoms que augmenti la proporcionalitat fiscal i els ingressos a la Seguretat Social

 

 

“Autònoms, tenim un problema”, va ser un dels missatges entre línies que la ministra de Treball, Magdalena Valerio, va deixar entreveure en les seves primeres intervencions. El nou govern de Pedro Sánchez sembla disposat a afrontar una de les assignatures que el mercat laboral espanyol té pendents: la reforma del sistema de cotitzacions dels treballadors autònoms.

El repte no és ni de bon tros nou, igual que la línia en què ho està plantejant el Govern, fent seva una de les conclusions de l’últim informe del Pacte de Toledo: “Les bases de cotització dels treballadors autònoms s’havien d’adequar des de l’inici de la seva activitat al seu rendiment”.

“Espanya és l’única d’entre les economies més desenvolupades de la Unió Europea en què els treballadors autònoms no conviuen amb una fiscalitat proporcional als seus ingressos, cosa que planteja una sèrie de dèficits en el conjunt de la Seguretat Social”, afirma el professor titular de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fargas. Un d’ells és el dèficit de les pensions.

Aporten el 35% menys, cobren 1,7 vegades menys

“Tenim l’obligació d’equilibrar el sistema d’aquí a l’any 2022 o el 2023, perquè quan arribi l’impacte que generaran les jubilacions de ‘baby boom’ tinguem un sistema el més sanejat que es pugui”, va afirmar la ministra Valerio en la seva primera compareixença en la comissió del Pacte de Toledo. 

La contribució a aquest aspecte des del col·lectiu d’autònoms és, estadísticament, negativa. La Seguretat Social, segons l’última memòria publicada, va tancar el mes de juny amb una previsió d’ingressar el 34,9% menys d’un treballador autònom que d’un del règim general.

 
 

 

Unes xifres que es reflecteixen a les pensions. Mentre la pensió mitjana de jubilació d’un assalariat era a data de 30 de juny del 2018 d’1.227,49 euros, la d’un autònom va ser de 723,20 euros. Una xifra 1,7 vegades menor, que s’explica per una menor cotització durant la major part de la vida laboral i que provoca que “quatre de cada deu autònoms jubilats tenen complements a mínims en la seva pensió, cosa que reflecteix fins a quin punt arriben a jubilar-se amb aportacions a la Seguretat Social reduïdes”, segons afirma el professor Fargas.

La menor proporció d’ingressos dels 3.263.522 autònoms comparats amb els  15.537.306 assalariats que hi havia al juny està directament relacionada amb l’actual legislació. “L’elecció de bases, i la cotització majoritària per base mínimes ocasiona el desequilibri financer del RETA”, era una altra de les conclusions de l’últim informe del Pacte de Toledo.

Trams oberts o un IRPF 2.0

En vista dels moviments del Govern, les organitzacions d’autònoms han desplegat les seves propostes. Associació de treballadors Autònoms (ATA) i Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), dues de les tres grans organitzacions, han consensuat una proposta conjunta. Aquesta es basa en cinc trams d’ingressos, des de menys del salari mínim interprofessional fins a més de 60.000 euros, que cotitzaran conforme a una base proporcional als ingressos esmentats.

Un dels aspectes que ha generat controvèrsia, fins i tot interna, en aquest acord, és la voluntarietat d’adscriure’s als trams. És a dir, que un treballador que guanyi més de 60.000 euros pot decidir acollir-se al tram mínim, als mitjans o al màxim. Des d’ATA, per a qui aquesta condició era una “línia vermella”, això és una cosa imprescindible per respondre a les demandes d’“heterogeneïtat” i “flexibilitat en la planificació”, segons explica el seu president, Lorenzo Amor.

Sense progressivitat no és possible un sistema de cotitzacions solidari”, critica el secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo. La Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), l’altra gran organització d’autònoms, vinculada a CCOO, també ha donat a conèixer la seva proposta, basada en un paral·lelisme progressiu de trams obligatoris a l’estil de l’IRPF  dels assalariats.

Totes dues coincideixen que per estructurar els pagaments s’han de fixar aproximacions mensuals en funció de l’històric de cotitzacions i estan obertes a obrir períodes de compensació durant el tancament de l’any. També afirmen que amb el nou sistema que proposen la majoria d’autònoms pagarà menys. UATAE el xifra en set de cada deu, mentre que la dupla ATA-UPTA calcula que tres de cada quatre no es veuran afectats.  

Està previst que dilluns els dos segons contrastin les propostes amb la ministra Valerio, en un context en què el 85,6% dels autònoms no supera la base mínima de cotització.

L’exemple belga

Els experts insisteixen que els models fiscals són difícilment comparables sense el context necessari, tot i que la seva estructura pugui ser útil per guiar la reforma dels propis. A Bèlgica van reformar el 2015 el sistema de cotitzacions per als autònoms per reformar-ne la proporcionalitat .

L’equivalent a la seguretat social belga cobra una cotització provisional a partir dels ingressos declarats durant els tres anys anteriors. No obstant, a l’inici de cada trimestre la seguretat social envia un avís precisant quin hauria de ser l’import a pagar aquell trimestre.

Una vegada es consideren definitius els ingressos declarats a hisenda, la seguretat social regularitza l’import definitiu a pagar i demana al treballador abonar la diferència, sense interessos, o torna el superàvit.

Per a aquells nous autònoms, la cotització es realitza partint de la previsió d’ingressos feta per l’autònom, sent durant els quatre primers mesos el mínim de 358,62 euros al trimestre i passant després a 694,46 euros al trimestre.