La raça i l'origen, darrere la meitat dels delictes d'odi que es denuncien a Girona

27/02/2017
En cinc dels 21 casos que van arribar als Mossos d'Esquadra al llarg del 2016 la víctima era menor d'edat

 


 

Les diferències de raça i d'origen es troben darrere la meitat dels delictes d'odi i discriminació que es denuncien a comarques gironines. L'any passat, els Mossos d'Esquadra van rebre 21 denúncies per atacs directes a la dignitat i intimitat de les víctimes. Disputes amb insults entre veïns d'escala, agressions verbals entre pares a l'escola, pintades homòfobes o amenaces per pertànyer a un partit polític. Hi ha molts detonants que desemboquen en una situació d'odi i discriminació. I per desgràcia, els qui ho pateixen no sempre són majors d'edat. L'any passat, cinc dels casos que van arribar a la policia tenien com a víctimes joves de menys de 18 anys. Els Mossos d'Esquadra insisteixen en què cal denunciar qualsevol atac contra els drets fonamentals, tot i que malauradament admeten que hi ha una gran xifra negra de casos que mai surten a la llum. Bé sigui per por, per vergonya o fins i tot per desconeixement.

 

Denigrar i fomentar la ràbia contra una persona o un col·lectiu per ser qui és. Sigui per motius de raça, origen, orientació sexual, religió, perquè pateix alguna discapacitat, perquè viu en la indigència... Les situacions que s'emmarquen dins els casos d'odi i discriminació són moltes, però tenen un nexe en comú. En totes elles, allò que s'ataca és la dignitat de la persona

 

L'any passat, arreu de les comarques gironines, els Mossos d'Esquadra van rebre 21 denúncies que s'engloben dins aquests supòsits. Discussions entre veïns d'escala o treballadors d'una mateixa empresa que degeneren en insults perquè un d'ells és immigrant, joves homosexuals que es troben el cotxe ple de pintades, polítics que reben amenaces per la seva ideologia o pares d'escola que en menyspreen obertament d'altres perquè són de diferent raça.

 

De tots aquests casos d'odi i discriminació, més de la meitat van tenir com a detonant motius de raça, origen i nacionalitat. En concret, tretze. La resta de denúncies les van motivar atacs per l'orientació política (quatre casos), per homofòbia (tres) o per patir alguna discapacitat (un).

 
Homes i cara a cara

 

La sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) dels mossos a Girona, Eva Subirà, explica que si bé no es pot extreure cap patró sobre els agressors –"cada cas és diferent", precisa- sí que es donen alguns trets comuns.

 

Sovint, aquells qui denigren o fomenten l'aïllament són homes i ho fan quan tenen la víctima cara a cara. De fet, en 16 dels 21 casos que es van denunciar a comarques gironines, la víctima va identificar clarament l'autor de les situacions d'odi i discriminació.

 

A Catalunya, per exemple, l'any passat en vuit de cada deu casos dels 369 que van arribar a la policia, l'agressor era un home. I només en el 19% de les denúncies, la situació d'odi i discriminació es va viure a través de xarxes socials o Internet; tota la resta van ser presencials.

 

Pel què fa a les víctimes, Subirà lamenta que totes elles tenen un nexe en comú: pateixen atacs directes que els hi fan trontollar la seva identitat. "Malauradament, la majoria pertanyen a col·lectius vulnerables", precisa la sergent de l'URPAC. I per desgràcia, a més, les situacions d'odi i discriminació afecten també menors d'edat. Dels 21 casos denunciats a Girona, en cinc d'ells les víctimes no tenien més de 18 anys.

 
Fer que el silenci sigui denúncia

 

Aquí, a l'hora d'aplicar el Codi Penal hi ha dues vies. Per una banda, com a agreujant d'altres delictes. "Sovint les conductes denigrants revesteixen situacions d'amenaces, lesions o danys", indica Eva Subirà. I per altra banda, i aquí ja pròpiament com a il·lícit, en aquells casos en què s'inciti o es promogui l'odi o la discriminació contra persones o col·lectius, les penes poden elevar-se fins als 4 anys de presó.

 

La sergent de la URPAC també admet, però, que aquells casos que els arriben, i que els mossos posen en coneixement del fiscal especialitzat en la matèria, són només una petita part. Al darrere n'hi ha molts més que queden en silenci. Subirà ho exemplifica amb dades europees. "L'Agència de Drets Fonamentals de la Unió va fer una enquesta a 23.500 persones; un 12% van admetre haver patit una situació d'odi o discriminació en el darrer any, però el 82% d'aquestes víctimes no van presentar denúncia", diu Subirà.

 

"Hem de pensar que aquí les víctimes ho són per allò que pensen, senten o forma part de la seva identitat; i molts cops no ho denuncien per vergonya, per por o per desconeixement", explica la sergent de la URPAC. "Per exemple, en el cas d'una agressió homòfoba, anar a la policia vol dir revelar la teva orientació sexual; i no tothom vol fer-ho", precisa.

 
T'escoltem

 

Per això, els Mossos d'Esquadra insisteixen en què cal denunciar perquè els qui denigrin altres persones o fomentin l'odi cap a elles acabin anant a judici. "Des del cos hem desplegat una estratègia integral per atendre les víctimes en tot moment i prevenir casos d'odi i discriminació", indica Subirà.

 

A l'hora de fer pedagogia, els mossos fan xerrades en escoles i instituts i han engegat una campanya específica amb tríptics, cartells i un espai al seu web –titulat 'T'escoltem'- per atendre les víctimes. A més, disposen d'un e-mail específic per a aquests casos: mossos.delictes.odi@gencat.cat.

 

En comparació amb anys anteriors, al 2016 es van denunciar més situacions d'odi i discriminació a comarques gironines que al 2015 (aleshores, van ser 17). Però menys que al 2014 (quan es va arribar fins a les 36 denúncies).

 

 

 

 

Font i foto: Diaridegirona.cat