La piràmide femenina als jutjats gironins: majoria a la base, minoria al cim

03/02/2020

Els jutjats de primera instància estan coberts per una majoria femenina, una situació que xoca frontalment a l'Audiència de Girona, òrgan immediatament superior, on només hi ha un 29% de magistrades titulars

 

Els jutjats gironins són majoritàriament femenins. Les jutgesses titulars dels òrgans de primera instància de tota la província, comptant els especialitzats (Mercantil, Violència sobre la Dona, Menors, etc.), ocupen 35 dels 64 òrgans existents, situant-se estadísticament al voltant del 55% del total. El panorama és extensible a la figura del fiscal, tal com indica el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba: «Les promocions que surten de l'Escola Judicial són marcadament femenines, ens situem en unes xifres d'entre el 60 i el 65% de dones que opositen a jutge o fiscal», subratlla el president de l'òrgan gironí.

Majoria femenina, doncs, en titularitats judicials de la primera instància, que no perceben cap mena de bretxa de gènere. Així, a l'àrea de Girona ciutat i rodalia, exerceixen 14 jutgesses titulars davant 11 jutges. És una situació molt semblant a la que es troben a la Bisbal d'Empordà, Figueres o Blanes, amb quòrums en aquest sentit d'entre un 75% i un 85%. A llocs com Sant Feliu de Guíxols o Olot, hi ha representació únicament femenina als dos jutjats de primera instància i instrucció, al primer i al jutjat únic del segon. L'estadística, però, no és clara en les zones de Puigcerdà, Ripoll i Santa Coloma de Farners, que no compten amb jutges titulars i són rotatius. A mesura que s'escala la piràmide, però, la truita es capgira i en el màxim òrgan gironí, el «rei» de la corona, els jutges són majoritàriament homes. «És cert que quan es puja a l'escala judicial, els òrgans col·legiats reflecteixen més presència d'homes que dones», admet Lacaba. Dels 17 magistrats titulars, dividits en dues seccions civils i dues de penals, hi ha 5 magistrades enfront de 12 magistrats. Aquí, la norma de la majoria femenina no es compleix; més encara: s'inverteix.

 
 

«Als òrgans superiors, com ara l'Audiència, s'hi accedeix per antiguitat, i és possible que aquesta situació estigui relacionada amb una poca presència de magistrades amb un perfil de la franja dels 55 anys que ocupen aquestes places», valora el president. «Però d'aquí a uns anys aquesta tendència canviarà indubtablement i veurem més dones que homes als nomenaments discrecionals», augura.

 

Paritat als òrgans superiors


L'accés a la carrera judicial és marcadament femení a Girona, a Catalunya i també a Espanya, i és que el 70% dels 188 nous jutges que van ingressar el 2018 pel torn d'oposició lliure arreu de l'Estat eren dones. El mateix ocorre al quart torn; ara bé, la truita s'acaba capgirant quan es fa el mateix càlcul per a les instàncies superiors, amb el Tribunal Suprem com a exemple últim: de les cinc presidències de Sala, cap és dirigida per una magistrada; i a l'Audiència Nacional hi ha menys d'un 40% de magistrades titulars en les 35 sales.

Per pal·liar aquest greuge, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va endegar el 2013 un Pla d'Igualtat que ahir va comptar amb una nova fase, que persegeuix el mateix objectiu: dotar d'igualtat els nomenaments discrecionals, que per ara es mantenen molt descompensats a favor dels homes.

El president de l'Audiència de Girona indica que «aquest pla està més aviat adreçat a càrrecs de confiança dels òrgans més elevats, és a dir, els que no s'escullen per mèrits», i hi veu més aviat una aplicació efectiva als òrgans de Madrid que no pas a la província de Girona. Tot i això, entre els elements fonamentals que configuren el pla, hi ha la mesura d'aplicació de la utilització d'un llenguatge no sexista als documents tan administratius com judicials, així com «l'enjudiciament amb perspectiva de gènere». El mateix CGPJ explica que un dels elements principals que limiten l'accés a les dones en aquests estaments superiors és la conciliació. Ho justifica amb xifres: entre el 2013 i el 2019 el 97% de les excedències per cura de fills menors d'edat o familiars dependents va ser concedida a dones, tres quarts del mateix pel que fa a les reduccions de jornada (90%) així com els permisos de 15 dies per necessitats urgents de conciliació (66%).

Els resultats fins ara del pla són insuficients, ho reconeix el CGPJ, perquè només el 37,5% de les sol·licituds als alts càrrecs són presentats per dones.

 

Font i Foto: Diari de Girona