La jutge rebutja citar com a imputats els caps de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-O al Bages

09/03/2018

La magistrada denega la petició del Col·legi d'Advocats i crida els comandaments a declarar com a testimonis

 

 

La jutge de Manresa que investiga les càrregues policials de l'1-O al Bages ha rebutjat aquest dijous citar com a imputats els cinc comandaments de la Guàrdia Civil que van dirigir els operatius en els col·legis afectats de la comarca, segons ha pogut saber Regió7. D´aquesta manera, ha decretat que compareguin al jutjat com a simples testimonis, és a dir, sense que recaigui cap càrrec en contra d'ells. No obstant això, ha deixat la porta oberta al fet que puguin ser imputats més endavant.

La magistrada, Maria Teresa Rodríguez, del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, ha desestimat d'aquesta forma una petició presentada aquesta setmana pel Col·legi d'Advocats manresà, que és qui va impulsar la denúncia col·lectiva contra les càrregues policials, en representació dels 50 ferits que van causar a Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Castellgalí i Fonollosa.

El Col·legi d'Advocats demanava que els comandaments que van dirigir els operatius siguin citats al jutjat en qualitat d´investigats (que és el terme amb què es coneix actualment la figura d´imputat), i no pas com a testimonis. Aquesta condició, la testifical, és la que han tingut fins ara els guàrdies civils de les comitives judicials que han declarat davant de la jutge, unes declaracions que han servit per identificar els caps dels dispositius, que són els següents que passaran pel jutjat.

No obstant això, la jutgessa ha descartat la petició del Col·legi i ha decretat que els caps policials compareguin igualment com a testimonis. La decisió de la jutge ha estat immediata, perquè les primeres citacions de comandaments estan previstes ja per aquest proper dilluns, 12 de març.

El Col·legi d'Advocats argumentava la necessitat d'imputar els caps policials per garantir el seu dret a defensa, per tal que estiguin acompanyats d'un advocat, un requisit que no és necessari quan es compareix al jutjat com a testimoni. El Col·legi considera que hi ha prou indicis que apunten que els comandaments identificats van ordenar les càrregues policials i que poden ser investigats pels delictes de lesions i contra els drets fonamentals, que són els delictes recollits en la denúncia inicial.

Però la jutgessa de Manresa no ho veu de la mateixa manera. En la seva resolució, notificada aquest dijous, la magistrada assegura que, de moment, «no s'ha fet cap valoració jurídica» sobre les actuacions que poguessin ser constitutives de delicte, malgrat que el Col·legi d´Advocats, en la seva denúncia, ja qualificava els fets com a possibles delictes de lesions i de vulneració de drets fonamentals.

«Creiem que sí que hi ha hagut temps, i prou base sòlida, per haver fet aquesta anàlisi jurídica», lamenta David Casellas, del Col·legi d'Advocats. «És un mal raonament, si tenim en compte que la jutgessa sí que ha fet l'anàlisi jurídica per cridar com a investigades altres persones», assenyala.

L'altre argument esgrimit per la jutge és que, de moment, no s'han identificat els autors concrets dels fets suposadament delictius. És a dir, que, en cas que la Guàrdia Civil hagués incorregut en un abús de força, ara per ara «no hi ha indicis de cap ordre directa ni de cap actuació concreta» de cap dels comandaments policials identificats.

Per al Col·legi d'Advocats de Manresa, aquest argument de la jutge també és «decebedor». I és que, segons Casellas, «els agents que han declarat fins ara han deixat claríssim que les decisions sobre l'ús de força depenien dels caps dels dispositius». A més, en els vídeos visualitzats davant de la jutge, «és evident la participació dels comandaments en l´inici i en el final de l'ús de la força. La seva gestualitat evidencia que algun tipus d'ordre estaven donant», afirma l'advocat manresà.

Tot i així, en la seva resolució, la jutge no descarta acabar imputant els caps policials «com a conseqüència de les seves declaracions com a testimonis, si es desprèn que la seva participació pot ser constitutiva d'algun delicte». En cas que sigui així, la jutge aturarà els interrogatoris i ordenarà que els comandaments compareguin un altre dia en la condició d'investigats.

Els primers comandaments a declarar, aquest proper dilluns, seran, d'una banda, el tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir els dispositius de Fonollosa i de Castellgalí i, de l´altra, el capità que va liderar l´operatiu de Callús. El 23 d'abril ha de declarar el tinent responsable del grup que va actuar a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Finalment, el 21 de maig estan citats els dos capitans dels dos Grups de Reserva i Seguretat que van intervenir a l´IES Quercus de Sant Joan.

Set imputats per l'1-O al Bages, cap d'ells guàrdia civil

D'aquesta manera, la jutge ha imputat set persones fins ara en relació a l'1-O al Bages, però cap d'elles no és guàrdia civil. Per començar, la magistrada va imputar d'ofici per un delicte de desobediència tres càrrecs públics del Bages que van denunciar la violència policial: l'alcalde de Callús, Joan Badia (ERC), el de Fonollosa, Eloi Hernàndez (ERC) i el regidor Jordi Pesarrodona de Sant Joan de Vilatorrada (ERC). Contra Pesarrodona, a més, hi ha afegit posteriorment una imputació per delicte d'odi i una altra per resistència, arran de la denúncia contra ell presentada per la Guàrdia Civil per la jornada de l'1-O.

La jutge, a més, també ha imputat per un delicte de desobediència tres mossos d´esquadra que es trobaven als col·legis electorals de Sant Joan de Vilatorrada, entre els quals el cap de Seguretat Ciutadana de Manresa. Finalment, la jutge també ha imputat per suposada resistència un veí de Fonollosa.

 

Font i Foto: Regio7.cat