La jutge de l'1-O al Bages descarta investigar les càrregues perquè «únicament» van causar 50 ferits

11/05/2018

La magistrada rebutja que la resistència dels veïns fos passiva i diu que les actuacions de la Guàrdia Civil a Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa «són compatibles amb l'ús de força mínima imprescindible»

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

En concret, el Col·legi havia demanat que es requerís a la Guàrdia Civil que identifiqués tots els agents que surten als vídeos agredint bagencs (per citar-los a declarar) i que ja fes comparèixer els agents de Callús, els únics que ja estan identificats perquè l'1-O anaven amb la placa visible a l'uniforme. També sol·licitava altres proves com les comunicacions internes de la Guàrdia Civil.

Però la jutge ha descartat totes les peticions i, per argumentar-ho, ha hagut d'avançar les seves conclusions, on descarta cap ús desproporcionat de la força. Per justificar-ho, treu importància a la xifra de ferits, ja que, segons indica, «únicament» hi va haver nou ferits a Callús (d'un total de 300 veïns concentrats), setze a Castellgalí (d'un total de 200 congregats), cinc a Fonollosa (d'un total de 150), cinc a l'escola Joncadella de Sant Joan (d'un total de 300) i quinze a l'IES Quercus de Sant Joan (en aquest cas, no esmenta la xifra de veïns concentrats).

En el cas dels dos ferits greus, ocorreguts a Fonollosa i a Sant Joan, la jutge també descarta cap mala praxi de la Guàrdia Civil. En el cas de la dona que va tenir una fractura de braç a Fonollosa, la jutge assenyala que va caure i es va fracturar el braç «a causa de l'edat i de la inèrcia». En el cas de l'home de Sant Joan que va resultar ferit molt greu en un dit, en atrapar-se'l en una porta, la jutge assegura que la lesió va ser «casual», quan l'home empenyia la porta en la direcció contrària a la Guàrdia Civil.

La jutge també retreu l'actuació de l'alcalde de Callús, Joan Badia, que va resultar ferit en caure, en rebre una empenta d'un agent. Segons la magistrada, Badia «va manifestar la seva negativa a col·laborar» i, després de ser avisat de la imminent entrada policial, «es va interposar davant de la força actuant, tot rebent una empenta que el va fer caure».

La jutge, d'altra banda, recorda que el referèndum estava prohibit pel TSJC i que les forces policials tenien l'ordre de tancar els col·legis electorals. Per aquest motiu, nega que els ciutadans tinguessin el dret de reunió, concentració i manifestació l'1-O. «La major part de denunciants entenen que tenien dret a votar, però és incert que aquest dret estigués previst», assegura Rodríguez.

Segons Rodríguez, dels vídeos aportats a la causa dels diferents col·legis afectats del Bages, «no pot inferir-se que hagi existit cap excés policial, i encara menys que les conductes es puguin atribuir a ordres de comandaments». I és que, segons la jutge, «l'actitud de les persones congregades no pot qualificar-se majoritàriament de resistència passiva, sinó obstativa», per la qual cosa «van haver de ser apartades» pels agents. Segons la magistrada, en alguns casos els veïns «van propinar puntades de peu, empentes i cops als agents».

Per a la jutge, les actuacions de la Guàrdia Civil a Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa «són compatibles amb l'ús de força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces de l'ordre públic en un moment de tensió». La majoria de ferits, afegeix, van ser lleus «per cops de defensa o d'escut, o per arrossegament, després de resistir-se a ser desallotjats». Aquesta manera d'actuar de la Guàrdia Civil «era l'únic mode de dissoldre els concentrats i de poder accedir a les instal·lacions a fi de recollir el material electoral».

 

 

Font i Foto: Regió 7