La justícia europea es carrega els tribunals d’arbitratge a la UE

12/03/2018

Espanya es podria estalviar 7.600 milions en indemnitzacions.

¿Les disputes entre inversors europeus i estats membres les ha de resoldre un tribunal d’arbitratge privat o s’han d’examinar amb els tractats de la Unió Europea? L’equació no és fàcil de resoldre i manté des de fa anys un enfrontament entre Brussel·les i els països comunitaris, però la justícia europea l’ha resolt amb una sentència pionera. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat que les clàusules d’arbitratge dels gairebé 200 acords bilaterals de protecció d’inversions que hi ha vigents entre socis de la Unió violen la legislació comunitària.

Què diu el Tribunal de Justícia europeu?

En la resposta a una pregunta d’un tribunal alemany que es va fer pública el 6 de març l’organisme judicial de la Unió Europea posa en dubte la legalitat dels mecanismes d’arbitratge internacional per a disputes que es produeixin dins de les fronteres europees. La decisió podria deixar sense efectes els acords bilaterals de protecció d’inversions intracomunitaris. Per a Espanya, que té pendents una trentena de litigis amb inversors europeus per la retallada de les primes de les energies renovables que va impulsar el govern del PP, la sentència li pot suposar estalviar-se fins a 7.600 milions d’euros en indemnitzacions als inversors europeus. L’Estat encara està pendent de diferents litigis als tribunals d’arbitratge com el del Banc Mundial, el Ciadi. La sentència, doncs, és una victòria per a Madrid, després que el Tribunal Suprem hagi sentenciat a favor dels recursos del govern espanyol.

Què és un acord bilateral de protecció d’inversions?

Són acords signats entre dos països que estableixen les condicions d’inversions privades i que preveuen, per exemple, indemnitzacions estatals per als inversors que perdin diners a conseqüència de canvis legislatius al país on han fet la inversió. Els governs europeus tenen acords de protecció d’inversions amb països tercers amb qui tenen pactes comercials -era un dels punts més polèmics de l’acord entre la UE i el Canadà (CETA)-, però també n’hi ha 196 entre estats membres. La Comissió Europea fa anys que pressiona per anul·lar els acords bilaterals intracomunitaris amb l’argument que són incompatibles amb els tractats europeus. La majoria dels acords de protecció d’inversions es van signar als anys 90, quan molts dels socis actuals no formaven part de la UE.

Per què es pronuncia ara la justícia europea?

La sentència fa referència a un litigi entre una empresa holandesa i Eslovàquia per un canvi legislatiu del sistema d’assegurances de malaltia. Un tribunal d’arbitratge havia obligat Eslovàquia el 2012 a compensar la companyia holandesa amb més de 22 milions d’euros, però el govern eslovac va decidir aleshores acudir a un tribunal alemany per anul·lar la decisió del tribunal d’arbitratge. El jutge alemany va elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La seva resposta també és una victòria per a Brussel·les, que sosté que els acords bilaterals intracomunitaris ja no tenen cap sentit perquè tots els estats membres estan subjectes a les mateixes normes, les que emanen de les autoritats comunitàries.