La inestabilitat bloqueja les millores fiscals per a herències i habitatges

25/03/2019

Els partits deixen sense resoldre la inconstitucionalitat de la plusvàlua local i la creació de mètodes més realistes i justos de valorar els immobles La demora en la tramitació parlamentària de tots dos canvis perpetua els problemes de seguretat jurídica i litigiositat dels últims anys

 

El final prematur de la legislatura per la inestabilitat política ha deixat sense resoldre, sobre la taula del poder legislatiu, almenys dos assumptes tributaris que afecten les llars i les empreses que hereten, compren o venen habitatges, locals, terrenys o altres béns anàlegs: la reforma de l'impost municipal de plusvàlua, declarat parcialment inconstitucional el 2017, i la regulació d'un nou mètode de valoració d'immobles que eviti la falta d'equitat que els tribunals han constatat en els mecanismes que apliquen principalment les administracions autonòmiques, inclosa l'asturiana. La demora en la tramitació parlamentària de tots dos canvis, sense data d'aprovació després de l'avançament electoral, perpetua els problemes de seguretat jurídica i litigiositat dels últims anys i frena l'accés dels contribuents a possibles rebaixes en la factura fiscal.

 

L'EMBÚS DE LA PLUSVÀLUA

 
 

El maig de 2017, el Tribunal Constitucional va sentenciar que la regulació de l'anomenat impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (conegut com a plusvàlua municipal) és contrari a la Carta Magna en la mesura en què s'obliga a tributar fins i tot quan el sòl ha perdut valor. Aquest tribut grava als propietaris que venen o reben en herència habitatges (pel valor que correspon al sòl) i altres immobles. El mecanisme que fixa la llei d'Hisendes Locals per calcular la base imposable de l'impost (la quantia de la plusvàlua) consisteix a aplicar sobre el valor cadastral un coeficient que varia segons els anys transcorreguts entre l'adquisició del bé i la seva venda o transmissió en herència. Tal fórmula fa que els ajuntaments considerin que existeix augment de valor en tota situació, fins i tot en el cas que, per exemple, l'habitatge s'hagi venut per un preu inferior al de la compra, una cosa molt comuna durant la crisi per l'esclat de la bombolla immobiliària.

Aquest «disbarat» –així qualificat entre altres per l'expert en finances Javier Suárez Pandiello– va portar el Constitucional a reclamar als legisladors la reforma de la plusvàlua, després d'anys de molt intensa litigiositat en la jurisdicció ordinària. Encara que la referida sentència es va produir el maig de 2017, el Govern de llavors, del PP, ja sabia com seria la sentència des de febrer, quan l'alta magistratura va declarar inconstitucionals articles de la llei foral del País Basc idèntics als de la norma estatal.

No obstant això, la presentació d'una iniciativa per reformar la llei no va ser presentada en el Congrés fins a març de 2018, amb una proposta per eliminar la tributació en els casos de plusvàlua inexistent, que es podria acreditar amb les escriptures o altres mètodes. El temor dels ajuntaments a perdre ingressos va estar darrere d'aquest primer retard de la reforma, al qual va seguir en l'últim any una tramitació parlamentària que, malgrat ser qualificada d'«urgent», seguia encallada en la Comissió d'Hisenda quan, al gener, Pedro Sánchez va signar el decret que va dissoldre les Corts. Conseqüències per a la plusvàlua municipal: dos anys després, els contribuents continuen pagant l'impost en molts ajuntaments segons unes regles inconstitucionals i sense més alternativa per evitar-lo que incórrer en costos per pledejar. Així, el 2017, últim any amb dades oficials completes, els municipis asturians van facturar per la plusvàlua 43,47 milions d'euros, molt a prop del rècord històric registrat en 2015.

 

L'EMBOLIC DELS VALORS

La controvèrsia jurídica també ha estat majúscula respecte als mètodes de valoració dels immobles, els que usen, entre altres, les Administracions autonòmiques per comprovar que són «reals» els valors que els contribuents declaren quan hereten un pis o el compren i es disposen a pagar, respectivament, l'impost de successions o el de transmissions patrimonials. Es tracta d'un mecanisme de control fiscal les falles del qual i inequitats van quedar en evidència també arran de l'enfonsament del mercat immobiliari: sovint, els contribuents s'han vist obligats a tributar per preus molt superiors als de mercat. A Astúries i altres regions es va apostar per un sistema de comprovació mitjançant coeficients, automàtic i amb baix cost de gestió: un funcionari multiplica el valor cadastral del pis per un índex que varia segons els municipis, compara el resultat amb el preu declarat pel contribuent i, si aquest és menor (encara que sigui real i figuri en l'escriptura), se li exigeix un pagament extra. Una sentència del Suprem va determinar el maig de 2018 que aquest mètode «no era idoni». En els mesos següents, el Principat i altres autonomies van abandonar els coeficients i van recórrer a altres mecanismes previstos en la Llei General Tributària, però que tampoc són pacífics: ús de taxacions hipotecàries si n'hi hagués, informes pericials generalment sense visita als immobles per falta de personal...

El 2017, un comitè d'experts reunit pel Govern del PP, per estudiar una reforma del finançament local que finalment no es va abordar, recomanava canviar la llei i impulsar l'elaboració, a través del Cadastre, d'un valor de mercat «de referència», que tingués en compte, entre altres factors, les variacions anuals del preu de l'habitatge. La idea va ser inclosa primer pel PP en els Pressupostos Generals de 2018 i, fa cinc mesos, el Govern del PSOE la va incorporar a un avantprojecte de llei de mesures fiscals que no va arribar a travessar la porta del Congrés. Una altra reforma fiscal que està sense data després de l'avançament electoral.

 
 
 
Font i Foto: Diari de Girona
 
 
 
.