La Girona de McCragh

26/11/2019

La Llibreria 22 es va omplir dimarts passat de gent relacionada amb el món de la justícia: advocats i algun jutge. Dilluns jo mateix havia presentat un molt bon llibre, Imatges del meu enterrament, que va omplir la sala de lletraferits i amics i amigues de l’Esther Vila, l’autora de Gregal que presentava la seva nova i recomanable novel·la negra, amb les Gavarres com a escenari principal. La presència (i la veu) de Joan Massotkleiner, actor i doblador, hi va ajudar d’allò més. Però dimarts era gent acostumada a l’oratòria i la retòrica perquè el llibre que es presentava era de Carles McCrach, el degà del Col·legi d’Advocats de Girona i vicepresident de la Fundación de la Abogacía Española para los Derechos Humanos i fundador i president de l’Associació Humanitària LiberPress, que ha portat a Girona, al llarg de 21 anys, grans noms del periodisme, el cinema, l’escriptura, el medi ambient i la defensa dels drets humans. A més, és advocat i escriptor amb més de set llibres publicats i tres o quatre que ja tenen a les seves mans la gent d’Edicions Cal·lígraf, és a dir en Ramon Moreno. Presentava Un pas cap al Nord-oest i va ser una presentació excessiva. El llibre, sota una crítica continuada i cruel contra Girona i els gironins, és un cant d’amor a una ciutat que és la seva i a la qual estima a la seva manera. Parisenc de cor i afrancesat de formació, McCragh utilitza un auxiliar de farmàcia per, a la manera de l’explorador John Franklin, fugir cap al Nord-oest. Però de la mateixa manera que Flanklin es va perdre a l’Àrtic, el protagonista de McCragh torna a Girona. He escrit que va ser una presentació excessiva i cal que s’ho agafin en el més positiu sentit de la paraula, perquè el presentador era l’advocat i amic Toni Sant, que es va apoderar de l’auditori per mostrar-nos com és el protagonista de la novel·la i com és Carles McCragh. La seva lectura apassionada dels textos va fer que fos una presentació divertidíssima, d’aquelles que et fan venir ganes d’anar a presentacions de llibres. Només faltava que Toni Sant advertís que de tot Girona l’autor només deixava bé Guillem Terribas i Jordi Gispert, de la 22, i (atenció) el senyor bisbe de Girona, perquè Terribas prengués la paraula i acabéssim sabent que, per cansament, Carles McCragh té coll avall deixar.

 

La novel·la, sota una crítica continuada i cruel contra Girona i els gironins no és sinó un cant d’amor d’una ciutat que s’ha fet seva



Font: El Punt Avui