L’Advocacia Catalana vol que es desallotgin en 48 hores les ocupacions il·legals

03/09/2020

La comissió normativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona va presentar ahir una proposta de regulació expressa de mesures cautelars en la llei d’enjudiciament criminal perquè en la via penal el jutge ordeni el desallotjament d’un habitatge ocupat si, 48 hores després de ser denunciat, els ocupants no poden demostrar cap relació contractual. La mesura és compartida pels catorze col·legis d’advocats catalans i especialment sol·licitada pel de Mataró, l’Ajuntament del qual fa anys que denuncia aquesta situació.

A finals d’estiu, ha tornat una certa alarma sobre l’increment de les ocupacions il·legals de pisos, especialment perquè són liderades per màfies, que s’aprofiten també de la situació vulnerable de famílies, a més dels titulars dels immobles, malgrat que la majoria són de bancs i estan abandonats, mentre les administracions no amplien l’oferta d’habitatge social, ancorada en un escàs 1%. Per garantir el dret a la propietat, el Col·legi d’Advocats de Barcelona proposa ara que s’afegeixi aquesta mesura cautelar perquè “sigui una eina concreta, de resposta immediata i amb criteri uniforme entre els jutges”, va manifestar Jorge Navarro, vocal de la comissió normativa de l’advocacia, que va afirmar: “Som la veu de la ciutadania.” El president de la comissió, Jesús García, hi va afegir que ara presentaran la modificació als partits polítics perquè la presentin i aprovin al Congrés. Actualment, en un procediment penal, no es procedeix al desallotjament fins que acaba el judici, i el temps es pot allargar fins a dos anys, va indicar. Julio Naveira, del Col·legi d’Advocats de Mataró, hi va afegir que “actualment les ocupacions són delinqüencials” i que “és fals que passades 48 hores no s’hi pugui actuar”.

El catedràtic de dret processal de la UB, Vicente Pérez-Daudí, va explicar que en la reforma de la llei del 2018 no es va incloure la mesura cautelar de desallotjament immediat, i en el nou redactat que plantegen s’expressa el que ja recull el procediment civil, que és que des del jutjat es doni l’alerta als serveis socials del municipi per reallotjar les famílies afectades, especialment si tenen menors.

L’advocada i tinenta d’alcalde de Mataró, Núria Moreno, i la degana del Col·legi d’Advocats de la ciutat, María Pastor, van assegurar que fa anys que el seu municipi –“com també molts alcaldes de tots els colors”, van dir– demana una resposta a aquestes ocupacions que “s’han professionalitzat i provoquen problemes de convivència i seguretat ciutadana”. Moreno va admetre que la majoria d’ocupacions són segones residències (el TC les considera també residència “habitual”) i de grans tenidors. Aquest any la policia local de Mataró ja ha actuat en 97 ocupacions.

A Catalunya, l’advocacia va insistir que és la comunitat que registra més ocupacions il·legals: 20 diàries del gener al juny del 2020, segons dades del Ministeri de l’Interior.