Garrotada de Brussel·les a Espanya per no actualitzar la llei hipotecària

28/04/2017
La Comissió Europea adverteix que les normes beneficioses per als clients no s'han aplicat al país
El Govern confia a aconseguir suport parlamentari per aprovar una reforma abans de rebre una condemna
 
 

La Comissió Europea va llançar un ultimàtum a Espanya i a tres països més de la Unió Europea –Croàcia, Xipre i Portugal– el maig del 2015 perquè incorporessin a la legislació nacional la directiva sobre crèdits hipotecaris del 2014. Des d’aleshores, i malgrat les reiterades crides, cap dels quatre països han complert «plenament» amb el requeriment –el termini límit era el 21 de març del 2016– i Brussel·les ha decidit ara denunciar-los davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

 

L’últim avís es va produir el dia 24 de gener passat. Arran del dictamen motivat enviat a Madrid, les autoritats espanyoles van informar Brussel·les que l’esborrany de reforma hipotecària no ha sigut encara remès al Congrés per a la seva tramitació parlamentària, però ni van enviar un esborrany amb mesures ni un calendari clar per a l’adopció d’aquestes mesures. Una tardança que ha fet acabar la paciència de l’Executiu comunitari. «Fins ara no s’ha notificat l’adopció de cap mena de legislació i la Comissió Europea ha conclòs que la directiva no ha sigut transposada», ha explicat la portaveu comunitària Vanessa Mock.

 

El cas no té relació amb el de les clàusules terra però suposa un toc d’atenció més a Espanya per una legislació hipotecària que segueix sent insuficient per protegir adequadament els consumidors. La directiva té com a objectiu crear un mercat del crèdit hipotecari amb un nivell de protecció elevat.

 

A LA RECERCA DE SUPORT

 

El Ministeri d’Economia va fer alguns treballs preliminars per transposar la norma europea el 2015. Fonts del departament dirigit per Luis de Guindos van al·legar ahir que el 2016 «no es va poder avançar» perquè el Govern estava en funcions. «Estem preparant un text normatiu que esperem que estigui aprovat abans que es produeixi l’eventual sentència. Amb aquest objectiu, estem treballant per aconseguir el consens necessari que permeti superar el tràmit parlamentari, una qüestió que no només depèn del Govern», han justificat.

 

El ministre va anunciar el mes de gener passat que estava preparant la reforma, poc després de la sentència europea que va obligar a tornar tot el que s’havia cobrat de més per les clàusules terra en els casos en què van ser venudes de forma opaca. A mitjans del mes de febrer passat, el Consell de Ministres va analitzar un avantprojecte, que inclou mesures com l’enduriment dels tràmits per iniciar un desnonament, la creació d’un contracte hipotecari tipus d’ús voluntari, l’entrega al client d’una fitxa amb totes les característiques del contracte abans de contractar-lo o l’obligació que els hipotecats deixin per escrit que entenen les clàusules de més risc.

 

El projecte de l’Executiu ha irritat els bancs, que fa temps que adverteixen que, en funció del redactat final del projecte, pot provocar que les hipoteques s’encareixin. «La inseguretat no l’ha creat en absolut el Govern, sinó que és conseqüència d’altres factors diferents», els va advertir Guindos fa uns dies. En la mateixa línia, el subgovernador del Banc d’Espanya, Javier Alonso, els va criticar la «falta de bones pràctiques en la comercialització» en aquests últims anys i els va exigir «senzillesa i veracitat en tota comunicació amb els seus clients».

 

SOLVÈNCIA

 

La directiva europea, precisament, inclou normes de conducta per als bancs, com per exemple l’obligació d’avaluar la solvència dels consumidors i divulgar informació, requisits en matèria de coneixements i competència del personal, així com disposicions relatives a determinats aspectes del crèdit hipotecari com el reemborsament anticipat, els préstecs subscrits a moneda estrangera, la taxació de la propietat, l’educació financera, les demores o l’execució hipotecària.

 

L’Executiu comunitari entén que no aplicar la seva directiva fa que els consumidors dels quatre països denunciats «no puguin disfrutar de la protecció que aquesta directiva garanteix quan subscriuen els seus préstecs hipotecaris o quan experimenten dificultats per reemborsar-los». A més a més, el fet que no hi hagi una correcta transposició fa també que els bancs no puguin disposar d’un passaport per a les seves activitats comercials, i priva els consumidors d’aquests països d’«ofertes de crèdit potencialment més avantatjoses» procedents de prestamistes d’altres estats membres. Això complica, segons Brussel·les, la competència, limita les possibilitats d’elecció i porta a uns preus més elevats.

 

 

 

Font i Foto: El Periódico