Entitats socials preparen una campanya per facilitar l'empadronament de refugiats i immigrants

12/02/2018

La Coordinadora Obrim Fronteres ha realitzat aquest dissabte una trobada d'organitzacions a Badalona, on s'han planificat accions per aconseguir, entre altres objectius, millor acompanyament als alumnes nouvinguts, formació gratuïta a escoles d'adults, més facilitat per obtenir els permisos de treball i una major vigilància en les actuacions policials per evitar casos de detencions per criteris racials.

Al mig del barri de Sant Roc de Badalona, un dels més multiculturals i alhora castigats d'aquesta ciutat, desenes d'activistes, en representació de més de trenta organitzacions, s'han reunit per seguir lluitant per un tema que va mobilitzar fortament la societat catalana -malgrat ara estigui més concentrada en temes nacionals-: la reivindicació de drets per als refugiats i immigrants. Només arribar a l'Ateneu de Sant Roc, ja em diuen que aquesta distinció -entre refugiats i immigrants econòmics- l'han deixada enrere. Les accions que avui volen planificar tenen un caràcter ampli, més enllà de l'estatus amb el que aquestes persones arriben al país.

Tots aquestes entitats socials estan unides sota la Coordinadora Obrim Fronteres (COF), una manera d'agrupar activistes que lluiten per una causa comuna, però que tant poden ser membres d'organitzacions grans i consolidades – Justícia i Pau, Fundipau, Intermon Oxfam, SOS Racisme-, com altres de més locals, com Barris Refugi o Girona Acull, creades a lluites concretes. També participen organitzacions relativament recents, com STOP Mare Mortum o la Caravana Abriendo Fronteras. Totes s'han reunit avui per decidir quines són les accions prioritàries que volen fer en el futur.

La proposta que ha agafat més pes és la següent: realitzar una campanya per facilitar l'empadronament de refugiats i immigrants, tant a nivell local com nacional. Aquest aspecte burocràtic és la base a través de la qual es poden millorar altres problemes que afecten a aquest sector social, com els d'accés al treball, habitatge o salut. En els pròxims mesos la posaran en marxa, tant realitzant manifestacions com intentant que les institucions tirin endavant aquestes mesures.

Visita de l'alcaldessa

Abans d'entrar en el debat sobre aquestes propostes durant el matí, l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha participat breument en la trobada per expressar el seu suport a les entitats. L'elecció de la ciutat de Badalona, m'explica un activista, no ha estat casual: la campanya xenòfoba de Xavier García Albiol de fa uns anys va convertir Badalona en un símbol de la resposta social contra aquests tipus de discursos.

Durant la jornada també s'han destacat altres problemàtiques que es volen reivindicar a través de campanyes, com per exemple l'ajuda a immigrants menors d'edat, un dels col·lectius amb més risc de marginalitat. S'ha proposat demanar mesures per a que aquests joves no quedin desemparats al complir els 18 anys, i tinguin un acompanyament que els permeti una millor adaptació a la vida del país.

Entre els activistes i les organitzacions ja citades també hi havia col·lectius d'immigrants, com per exemple representats del Sindicat de Manters o de l'Associació de Dones Sudsaharianes Legki Yakaru, que ha vingut des de Banyoles, o l'organització Tanquem els CIE. Malgrat tot, diversos activistes han reconegut que només una minoria de participants en aquestes reunions són immigrants, cosa que -si no es va amb compte- pot provocar que únicament els activistes catalans acabin parlant en nom de tots aquests col·lectius.