Els partits encarrilen la llei de mort digna

22/10/2018

Morir podent rebutjar els tractaments que no es desitgen. Morir segons els desitjos íntims expressats en un testament vital. Morir en la intimitat personal i familiar. Morir, en fi, amb el mínim sofriment físic, psíquic i espiritual possible. Totes aquestes possibilitats, al trist i dur final de qualsevol ésser humà, són les que facilitarà la legislació sobre drets i garanties de la dignitat de la persona al procés final de la seva vida, més coneguda com a llei de mort digna, i que en unes setmanes, a tot estirar abans que acabi l’any, serà aprovada en el Congrés per a la seva remissió al Senat i, per tant, la seva aprovació definitiva.

Ciutadans, el partit impulsor de la iniciativa, preveu que en la pròxima reunió de la ponència s’aprovi un esborrany, que serà elevat a la Comissió de Justícia i en darrer terme al ple. El PSOE considera que potser faci falta alguna reunió més. Però, en qualsevol cas, ben aviat s’arxivaran mesos de discussions, des que, el març del 2017, el Congrés admetés a tràmit la norma amb el recolzament dels partits majoritaris, l’abstenció d’ERC i el PDECat i el vot en contra del PNB, per motius competencials. De fet, la llei estatal preveu dictar un procediment comú i posar ordre en el compendi de lleis autonòmiques.

La norma veurà, per tant, la llum abans de la regulació de l’eutanàsia, mitjançant una proposició de llei que s’ha desbloquejat recentment amb la decisió del PP de no allargar més els terminis i presentar una esmena a la totalitat, que serà debatuda dijous que ve, i serà tombada gairebé amb total seguretat. Cap dels partits majoritaris preveu recolzar el text impulsat per Pablo Casado amb l’únic objectiu de marcar un perfil propi en un tema tan ideològic.

Diferència amb l’eutanàsia

La diferència fonamental entre una i una altra normativa és que la llei de mort digna està dirigida a pacients en la seva etapa final de la vida, als que s’intenta escurçar l’agonia, i l’eutanàsia podria sol·licitar-la qualsevol malalt amb un sofriment “insuportable”, que no es valgui per si mateix, però sense que sigui necessari que pateixi una malaltia terminal.

Durant més d’any i mig, els partits han protagonitzat debats enverinats entorn de 160 esmenes

Facilitar les anomenades cures pal·liatives de la millor manera possible compta amb un recolzament majoritari en l’arc parlamentari, mentre que l’eutanàsia genera més debat. Malgrat el consens, els representants dels partits en la ponència han tingut debats enverinats entorn de les 160 esmenes presentades i han sigut necessàries desenes de reunions. Més d’any i mig després, ja disposen d’un esborrany, al qual falta donar els últims retocs.

Les sancions  

En aquests moments, l’escull més important que falta per resoldre és el que afecta les sancions a què s’enfrontaran metges i administracions si no compleixen la llei. Ciutadans vol incloure multes i altres càstigs per donar “poder coercitiu” a la norma i que els “professionals sàpiguen quin és la seva responsabilitat” en cas de no complir la llei, segons explica el seu portaveu, Francisco Igea. Al contrari, el seu homòleg en el PSOE, Jesús María Fernández, defensa que “no és necessari establir un règim sancionador específic” i diferent  del contemplat en la llei general de sanitat. Si els dos partits no arriben a una entesa, el PSOE deixarà les seves esmenes vives, per veure si en la Comissió o el ple aconsegueix el recolzament necessari. 

Un altre dels temes que han generat més controvèrsia es deu a l’afany del PP a reflectir en el text l’anomenada lex artis mèdica, amb referència al conjunt de criteris que defineixen la correcció d’un acte mèdic. Segons Igea, finalment s’ha arribat a l’acord que la norma “no pot apel·lar a aquest bé suprem” que anhelen els metges perquè en el cas d’un malalt sense possibilitat de cura “el bé suprem és que no pateixi”. No obstant, potser els populars mantinguin vives algunes de les seves esmenes que s’hi refereixen.

Recolzament dels metges

L’Organització Mèdica Col·legial, que agrupa tots els col·legis de metges, recolza la llei de mort digna –i desconfia de l’eutanàsia– i el maig passat va aprovar una declaració que recordava que el metge ha d’aplicar mesures adequades per aconseguir el benestar del pacient, tot i que se’n pugui derivar l’escurçament de la vida. Malgrat això, alguns estudis llancen que a Espanya cada any 225.000 pacients necessiten atenció pal·liativa, però entorn de 50.000 moren sense rebre-la.

Els metges recolzen la llei de mort digna però Dret a Morir la jutja innecessària

Aquesta situació es produeix fins i tot en autonomies amb una legislació pionera, com Andalusia. De fet, el Defensor del Poble d’aquesta autonomia va denunciar recentment que tot i que l’administració regional ha fet un “esforç considerable”, el sistema no arriba a tots els malalts i molts pacients moren sense cures pal·liatives.

Per això, el col·lectiu Dret a Morir, ferm impulsor de la llei d’eutanàsia, opina que no és necessària una llei de mort digna sinó “voluntat política i recursos econòmics”. La seva presidenta, Isabel Alonso, posa l’exemple de Catalunya, on no hi ha una legislació específica i les cures pal·liatives són, segons la seva opinió, de qualitat.

 

Les diferències entre la llei de mort digna i l’eutanàsia

La llei de mort digna té per objecte regular els drets de les persones “que es troben al procés final de la vida”, que tindrà accés a “cuidats pal·liatius integrals”, inclosa, si és necessari a causa del dolor, una “sedació pal·liativa” que pugui escurçar la seva vida. També es contempla el dret a morir al domicili o el lloc que designi el malalt. I en el cas que l’assistència requereixi internament hospitalari, se li permetrà l’acompanyament de familiars, pròxims i l’auxili espiritual que desitgi, en una habitació individual.

La proposició de llei per regular l’eutanàsia, promoguda pel PSOE, preveu per la seva part atendre el desig de morir de malalts amb un sofriment “insuportable”, que depenguin per viure d’altres persones, però sense que sigui necessari que pateixin una malaltia que els condueixi a la mort. El sofriment que va patir Ramón Sampedro és el més conegut, però n’hi ha molts d’altres. La llei eliminaria del Codi Penal el càstig per induir o cooperar en el suïcidi. De fet, la norma preveu el suïcidi mèdicament assistit –l’autoadministració per part del malalt d’una substància mitjançant prescripció i ajuda mèdica– i l’eutanàsia pròpiament dita, que suposa l’administració de la substància per part del metge.