Els jutges catalans han rebutjat aplicar l'agreujant de gènere sempre que s'ha reclamat

23/10/2018

Un informe del CGPJ afirma que aquesta novetat del codi penal del 2015 s'usa la majoria de cops que es demana però amb importants diferències territorials

L'agreujant de gènere en els casos de violència contra les dones sembla que encara no s'aplica a Catalunya, malgrat que la reforma del codi penal que el va implementar data del 2015. Tot i que aquest s'ha reclamat que s'apliqués tres vegades en jutjats catalans, en els darrers tres anys, aquests mai no ho han acceptat. Al conjunt de l'Estat, per contra, ho han aplicat en dos terços dels casos en què s'ha demanat.

Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de l'Observatori sobre violència de gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que destaca que l'agreujant s'ha aplicat en vuit sentències al País Valencià, sis a Astúries i quatre a Castella i Lleó. A l'Aragó, País Basc i Canàries, no s'ha rebutjat cap cop, malgrat que el nombre de peticions era inferior. A banda de Catalunya, l'únic territori que no ha acceptat cap petició de l'agreujant ha estat Extremadura, tot i que allí tan sols s'ha sol·licitat un cop. En total, els tribunals -la majoria, audiències provincials- han assumit la petició en 24 casos i l'han rebutjada en 12, motiu pel qual l'Observatori observa "disparitat de criteris" en els jutjats.

L'estudi -que el CGPJ no ha fet públic complet- analitza totes les sentències en què, durant el procediment, s'ha reclamat l'agreujant per raó de gènere. Un treball que permet, assegura la nota de premsa, "observar si la violència de gènere és tractada com un incident aïllat, sense context social o, per contra, és entesa com a manifestació de la desigualtat estructural entre homes i dones", tal com ho pretenia la llei contra la violència de gènere del 2004.

Així mateix, el treball apunta que, en els casos que s'ha acceptat, la discriminació per raó de gènere s'ha establert pel fet que hi havia hagut agressions o amenaces prèvies -en la meitat de les sentències-, l'existència de patrons de control i coerció, o la comprovació que l'esforç de la dona per separar-se ha estat el detonant del fet delictiu. En nou de cada deu casos, ha estat l'acusació particular qui ha sol·licitat l'agreujant i, en el 73%, ho ha fet l'acusació pública.

Agressions entre 17 i 75 anys

Els atacs a les dones per raó de gènere són un fet "transversal", segons conclou l'Observatori, ja que les víctimes tenen entre 17 i 75 anys i tenen tant nacionalitat espanyola (75%) com estrangera (17%) -en els altres casos, la sentència no especifica la nacionalitat-.

Els experts subratllen també la "importància d'aplicar la circumstància agreujant per raó de gènere [...] a tots els fets delictius en què l'atac contra la dona es cometi per raó de gènere, amb independència que existeixi o no algun tips de relació entre l'agressor i la víctima". Només en una de les sentències on s'ha fet no hi havia una relació d'afectivitat present o passada entre l'agressor i la víctima, malgrat que l'Observatori creu que caldria aplicar més sovint, especialment quan es tracta de delictes d'homicidi o assassinat o de delictes contra la llibertat sexual, els quals representen el 80,5% dels 36 casos analitzats.