Els casos que Hisenda porta als tribunals cauen un 63% des del 2010

12/06/2017
 
Els tècnics denuncien una greu pèrdua de recursos que a Catalunya ja ha restat 163 efectius


 

"Cada vegada som menys i cada vegada volen que recaptem més". Ho explica Javier García, portaveu dels treballadors de l’Agència Tributària del sindicat de funcionaris CSIF i treballador de la delegació catalana d’aquest organisme públic. La setmana passada els diferents sindicats en què estan agrupats els treballadors d’Hisenda emetien un comunicat en què denunciaven que el govern espanyol “ha renunciat” a la lluita contra el frau i l’economia submergida perquè en aquesta legislatura tampoc es millorarà la seva situació. Des del 2010 l’Agència Tributària ha perdut gairebé 3.000 efectius i compta amb uns 440 milions d’euros menys de pressupost. A Catalunya hi ha ara 163 treballadors menys que aleshores.

 

El president de l’Organització d’Inspectors d’Hisenda, José Luis Groba, afirmava en una entrevista a El País que l’Agència està “al límit”. En la pràctica, ¿com es nota aquesta situació? Segons el sindicat majoritari de tècnics d’Hisenda, Gestha, en la seva capacitat per actuar contra les grans fortunes, que s’ha reduït fins a dos terços des d’aleshores. Segons les dades que aporta el sindicat, el 2015 l’Agència Tributària només va portar als tribunals 341 denúncies, mentre que el 2010 havien sigut 938. Com explica el portaveu de Gestha, José María Mollinedo, són els casos en què els inspectors detecten una conducta de frau fiscal greu que necessita ser investigada per tribunals perquè hi ha indicis de delicte. “Acostumen a ser les grans fortunes, perquè són les que tenen més recursos per buscar estratègies per evadir”, apunta.

 

Focus en el petit frau

 

¿Com s’explica, doncs, que la recaptació per lluita contra el frau hagi augmentat? Segons Gestha, perquè s’actua contra els petits contribuents, els que són més fàcils de detectar i els que impliquen un gruix més gran. “No ho podem comprovar tot, hi ha coses que hem de deixar passar perquè no hi ha mitjans, sobretot les que necessiten més temps”, afegeix Javier García.

 

El complex sistema informàtic de l’Agència Tributària detecta cada vegada amb més precisió les irregularitats en les declaracions de la renda i el comportament fiscal dels contribuents. Així, segons Mollinedo, s’ha millorat l’actuació en aquest àmbit, que acaba sent sovint el d’aquell contribuent mal informat que ha comès un error en la declaració. Per això, tot i haver-hi més actuacions, la quantitat recaptada per expedient és menor.

 

Com assenyala també el tècnic d’Hisenda de CCOO, Miguel Ángel Caballero, el problema no és només la falta d’efectius, sinó el rang que tenen. Calen inspectors amb prou “categoria” per signar expedients complexos. “L’edat mitjana de l’Agència Tributària és de 52 anys”, diu García. Durant els últims anys, no s’han recuperat tots els llocs de treball de les persones jubilades, que també eren les que tenien més experiència i, per tant, més rang. El mateix continuarà passant si no s’augmenta l’oferta d’ocupació.

 

I si el problema és “endèmic”, com diu Mollinedo, per què es queixen ara? Perquè el pressupost d’aquest any de l’Agència Tributària ha caigut un 30% des del 2010, una caiguda encara més elevada si es té en compte que els 100 milions pactats de més entre el PP i Ciutadans per investir Rajoy no es podran executar pel sostre de despesa. “És mentida que hagin d’augmentar els recursos perquè al final no es podran gastar”, diu Caballero.

 

La particularitat catalana

 

Tots aquests problemes són una mica més greus a Catalunya, tal com exposen aquests tres representants dels tècnics d’Hisenda. “A Catalunya no hi ha funcionaris que es presentin a les oposicions i això fa que la majoria vinguin d’arreu de l’Estat i vulguin tornar a casa així que poden”, diu García. “Sembla que els catalans prefereixen treballar per a la Generalitat perquè senten l’administració més pròxima”, explica. També afegeix que per això han proposat que el català sigui un requisit imprescindible per treballar-hi, cosa que garantiria més estabilitat als treballadors. Però, actualment, el català no és indispensable.

 

Tot plegat és una situació límit que pot portar els tècnics d’Hisenda a la vaga, si el govern no atén les seves demandes. “Tenim la meitat d’efectius del que recomana l’OCDE, no és estrany, doncs, que també tinguem el doble d’economia submergida”, sentencia Mollinedo.

 

 

 

Font i Foto: ara.cat