Els advocats (1930)

08/01/2019

Article complet del poeta i advocat Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993), a La Publicitat (18-III-1930). Feia poc més de dos mesos que havia dimitit el dictador militar Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, 1870 - París, 1930), governant que l’any 1926 va empresonar, primer, i desterrar, després, a Alcalà de Xivert, el degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el catalanista conservador Raimon d’Abadal i Calderó (Vic, 1862 - Rupià, 1945). Amb la crisi d’aquella dictadura, Raimon d’Abadal va ser restituït en el seu càrrec de degà del Col·legi d’Advocats, corporació que va presidir fins al 1935. També era advocat Frederic Camp i Llopis (Barcelona, 1877-1951), a qui Garcés esmenta en aquest article motivat per un llibre de l’italià Gaetano Salvemini (Molfetta, 1873 - Sorrento, 1957), socialista, professor d’història política. Ahir era la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, patró dels advocats. Retrat del degà Raimon d’Abadal.

 

 

He llegit les encara no cinquanta pàgines del llibre de Gaetano Salvemini La terreur fasciste. Es tracta d’un simple inventari de les violències que taquen la camisa negra de Mussolini de 1922 a 1926. Atacs individuals, la majoria de les vegades. Doncs, bé, sorprèn de constatar com sovintegen les agressions contra advocats. Només en un dia, el 3 d’octubre de 1925, a Florència, Salvemini compta tretze despatxos saquejats davant els ulls impassibles de la força pública. Això lliga perfectament amb l’homenatge que dimarts vinent rebran els nostres homes de dret, els homes íntegres de la Junta del Col·legi d’Advocats. La dictadura no admet enlloc la nosa de la llei. Ací com a Itàlia la toga vesteix víctimes de primer rengle. Recordo la impressió que em va fer, l’any 1925, la lectura d’una nota de l’erudit Frederic Camp, relativa a les relacions entre Napoleó i els advocats. El gran cabdill odiava l’home de lleis. “ Je chasserai ces tas d’avocats qui se moquent de nous ”. “ Quand on veut faire de la bonne politique ce sont toujours les avocats qui s’y opposent ”. Heus ací dues frases característiques que Frederic Camp reportava. En elles traspua la rancúnia de l’Emperador contra aquells que s’oposaren al seu projecte d’imperi militar. El dèspota, ben cert, no pot estimar la funció de l’advocat. L’un viola la llei, l’altre la invoca i la defensa. Quan el país calla estamordit per l’espasa del “ pronunciamiento ” o pel revòlver fratricida del feixista, l’advocat alça la veu i diu les veritats insubornables. Tenir raó i dir la veritat és, però, sovint un paper ple d’espines. L’homenatge d’avui serà, doncs, per a Raimon d’Abadal i els seus companys, una petita compensació a les molèsties que els va proporcionar la consciència exquisida de llur ofici.

 

 

Font i Foto: Ara.cat