El Suprem matisa el TC sobre l'impost municipal de plusvàlues

11/07/2018
L'alt tribunal estableix que el contribuent ha de demostrar la pèrdua del valor de l'immoble per evitar el pagament

Confirma una sentència del TSJ d'Aragó que va denegar al BBVA la devolució del que va pagar per la venda d'uns terrenys de naturalesa urbana

 

La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha matisat la doctrina del Constitucional que va venir a anul·lar els impostos municipals de plusvàlues, que en teoria grava la revalorització dels immobles quan són venuts però a la pràctica és abonat sempre, encara que hagin perdut valor. El Suprem considera ara que per estalviar-se la plusvàlua s’ha de provar per part del contribuent que l’immoble en qüestió ha perdut valor o almenys no s’ha revaloritzat.

La sentència del Suprem interpreta l’abast d’inconstitucionalitat continguda en la del Constitucional del 2017 que havia estat tinguda en compte per diversos Tribunals Superiors de Justícia com a sinònim que s’anul·lava el pagament de la plusvàlua. Tots menys el d’Aragó, que va denegar al BBVA la rectificació de les autoliquidacions de l’impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) que sol·licitava basant-se en la resolució del Constitucional.

La Sala del Contenciós del Suprem considera que els articles 107.1 i 107.2 del text refós de llei d’hisendes locals "pateixen només d’una inconstitucionalitat i nul·litat parcial", perquè són aplicables quan l’obligat tributari no ha aconseguit acreditar" que la constitució o transmissió d’aquests terrenys "no ha posat de manifest un increment del seu valor o, el que és el mateix, una capacitat econòmica susceptible de ser gravada".

El que sí que considera inconstitucional és el 110.4, perquè com deia el mateix TC "no permet acreditar un resultat diferent del resultant de l’aplicació de les regles de valoració que conté", perquè impedeix que els contribuents "puguin acreditar l’existència d’una situació inexpressiva de capacitat econòmica". Aquesta nul·litat és la que utilitza ara el Suprem per establir que els obligats tributaris puguin provar la inexistència de l’augment del valor del terreny davant de l’Administració municipal o en el seu cas, l’òrgan judicial i evitar el pagament de la plusvàlua.

Escriptures com a prova

El Suprem assenyala que provar la inexistència d’aquest guany el contribuent podrà "oferir qualsevol principi de prova que almenys indiciàriament permeti apreciar-la", com la diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió amb les escriptures. Després serà l’Administració la que provi en contra per poder aplicar l’impost.

Segons el parer de l’alt tribunal, una plusvàlua real i efectiva és perfectament constatable amb els mitjans de comprovació que estableix la Llei General Tributària. 

Font: El Periodico