El Suprem fa marxa enrere

07/11/2018

ReculadA ·

 L’alt tribunal es desdiu de la decisió del 18 d’octubre i torna a carregar sobre els clients la tributació de l’impost sobre les hipoteques

 Els consumidors acusen la banca d’haver pressionat els jutges i ja anuncien recursos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Tribunal Suprem va avortar ahir l’esperança de milers de subscriptors d’hipoteques que confiaven que l’alt tribunal mantindria, ni que fos amb matisos, la decisió que havia pres el dia 18 d’octubre de fer tributar l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) als bancs, i no pas als usuaris de crèdits hipotecaris. Després de dos dies de deliberacions i moltes discrepàncies entre els magistrats, la sala tercera contenciosa administrativa va emetre una escarida nota en la qual comunicava que, per una majoria molt ajustada, 15 vots a 13, havia decidit desestimar els recursos presentats i “tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’IAJD en els préstecs hipotecaris és el prestatari”. La nota especifica que no es tracta d’un comunicat oficial de la decisió, i que el text de les sentències es coneixerà “en els pròxims dies”.
 
D’aquesta manera, el Suprem s’aferra al criteri que havia estat vigent fins al 18 d’octubre, quan va determinar que el gravamen havia d’anar a càrrec de les entitats financeres, ja que considerava que aquestes eren el subjecte passiu en la subscripció de la hipoteca i que, per tant, eren les que havien d’assumir l’impost.
 
La sentència de l’octubre va obrir la porta a la reclamació dels hipotecats, que veien amb esperança la possibilitat de recuperar els diners abonats que el Suprem considerava, almenys en aquell moment, que s’havien pagat inadequadament.
 
Aquella mateixa tarda, però, la borsa espanyola patia un fort càstig dels inversors, que va costar a la gran banca de l’Íbex 35 la pèrdua de 5.300 milions en la seva cotització. L’endemà, el dia 19 d’octubre, el president de la sala contenciosa administrativa, Luis María Díez-Picazo, mirava d’aturar el terratrèmol difonent una nota en la qual, de forma insòlita i sense cap precedent en la judicatura espanyola, congelava l’aplicació de la sentència i convocava un nou ple per revisar-la, dilluns passat.
 
Ningú s’esperava que la deliberació s’allargués tant, setze hores, o el que és el mateix, dues jornades completes, ni tampoc que el resultat fos la reculada del tribunal sobre els seus propis passos. Durant aquestes setmanes hi ha hagut declaracions de tot tipus. D’una banda, la banca defensava els seus comptes assegurant que sempre s’havien limitat a complir la legislació vigent i que no tindria sentit un canvi de criteri, a més que, en qualsevol cas, aquest no s’havia d’aplicar amb retroactivitat. Pels executius financers, la seguretat jurídica era prioritària i hi van coincidir de forma unànime durant la presentació dels resultats del tercer trimestre.
 
A l’altra banda de la polèmica, les associacions de consumidors acusaven el sector financer de pressionar els jutges i assenyalaven precisament la intervenció de Díez-Picazo com a mostra d’aquesta influència. Ahir mateix Facua acusava el sector financer de difondre “missatges enganyosos i alarmistes” per treure’s del damunt l’obligació de tributar l’impost i s’encomanava a l’única instància per damunt del Suprem, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a qui ja van recórrer amb èxit en el cas de les clàusules terra. “Esperarem a veure com es pronuncia Europa”, va dir Isabel Pons, coordinadora d’Adicae a Catalunya.
 
Per la seva banda, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va exigir la dimissió de Díez-Picazo, per la “pèssima” gestió de l’impost que s’ha saldat, segons va assegurar el portaveu de l’organització, Enrique García, amb una sentència “vergonyosa”.
 
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), al seu torn, va acusar el Suprem de “doblegar-se davant dels interessos i la pressió del lobby financer i immobiliari”, va asseverar la seva portaveu, Lucía Delgado, que va concloure que el canvi de criteri reflecteix que la justícia està “contaminada” pels grups de pressió.
 
Des del govern espanyol no hi va haver reacció concreta. Fonts de l’executiu van indicar que serà demà, durant la reunió del Consell de Ministres –que s’avança un dia, ja que divendres és festiu a Madrid–, quan, un cop analitzada la resolució del Suprem, definirà la seva posició. Només Magdalena Valerio, ministra de Treball, va declarar pels passadissos del Senat que “cal respectar” les decisions judicials.
 
Poques hores abans, però, la seva homòloga d’Hisenda, María Jesús Montero, havia fet càlculs sobre el que hauria costat la confirmació del criteri del 18 d’octubre, que no s’ha produït, a les arques de les comunitats autònomes, que tenen transferit l’IAJD i que haurien hagut de retornar els diners als hipotecats. Montero va estimar que el cost hauria estat de 5.000 milions d’euros i que, si aquest reemborsament no es produïa de forma coordinada amb la reclamació dels diners a la banca, hauria pogut trontollar el compliment de l’objectiu de dèficit amb un desviament “de quatre o cinc dècimes” i hauria pogut posar en risc la sortida del procediment de dèficit excessiu que l’Estat té previst abandonar aquest any si aconsegueix rebaixar el dèficit públic per sota del 3% del PIB.
 
Lesmes, en evidència
 
I si la ministra Montero havia fet els càlculs en va, més en va havia parlat i ara queda en evidència el mateix president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, que, pocs dies després de la sentència del 18 d’octubre que indicava que l’impost l’havia de pagar la banca, assegurava que aquesta decisió “era ferma” i que no era susceptible de revisió.
 
Les patronals bancàries AEB, CECA i Unacc es van limitar a congratular-se per la “preservació de la seguretat jurídica” que “garanteix la bona marxa del mercat”. Un dels termòmetres de les seves expectatives és la borsa, que havia tancat hores abans del comunicat del Suprem amb una caiguda del 0,24% arrossegada pels bancs i la incertesa sobre el seu futur. Caldrà esperar a veure si avui el parquet felicita el sector.
 
LES FRASES
 
El Suprem s’ha doblegat als interessos del ‘lobby’ financer i immobiliari
Lucía Delgado
portaveu de la plataforma d’afectats per la hipoteca
 
 
El dany infligit a la justícia per aquesta mala gestió és irreparable
Ignacio González Vega
portaveu de l’associació jutges per la democràcia
 
 
La gestió d’aquest impost s’ha saldat amb una sentència vergonyosa
Enrique García
portaveu de l’Organització de consumidors i usuaris
 
 
Galleda d’aigua freda a 235.000 hipotecats catalans
 
Els càlculs del sindicat de tècnics d’hisenda Gestha estimaven que, si el criteri final del Suprem més plausible fins ahir s’hagués complert (mantenir la decisió d’octubre de carregar l’impost sobre la banca amb una retroactivitat dels quatre anys legals), a Catalunya serien uns 235.000 hipotecats que van signar el crèdit en els últims quatre anys i que, per això, podrien reclamar l’abonament en concepte d’IAJD per un valor total de 830 milions d’euros. El mateix sindicat havia xifrat en 3.631 milions d’euros l’import abonat arreu de l’Estat per 1,5 milions de contribuents en els últims quatre anys.
 
Des de l’associació Jutges per la Democràcia, van assegurar que el Suprem ha tingut “raons poderoses” per contradir el que diuen els experts en dret tributari amb la seva decisió, tot i considerar que el dany infligit a la justícia “és irreparable”. El portaveu de l’associació, Ignacio González Vega, veia clar ahir que si s’hagués gestionat bé des del principi “no s’haurien generat expectatives en els ciutadans i ni tampoc ara aquesta frustració”. No obstant això, l’associació de jutges creu que encara queda “un llarg camí i que els consumidors recorreran a la justícia europea, com ja han anunciat algunes organitzacions que farien. González Vega va declarar que espera poder estudiar els arguments del Suprem i confia que siguin “prou convincents” per rebatre els raonaments dels especialistes en la matèria.
 
 
 
Font i Foto: El Punt Avui

El Tribunal Suprem va avortar ahir l’esperança de milers de subscriptors d’hipoteques que confiaven que l’alt tribunal mantindria, ni que fos amb matisos, la decisió que havia pres el dia 18 d’octubre de fer tributar l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) als bancs, i no pas als usuaris de crèdits hipotecaris. Després de dos dies de deliberacions i moltes discrepàncies entre els magistrats, la sala tercera contenciosa administrativa va emetre una escarida nota en la qual comunicava que, per una majoria molt ajustada, 15 vots a 13, havia decidit desestimar els recursos presentats i “tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’IAJD en els préstecs hipotecaris és el prestatari”. La nota especifica que no es tracta d’un comunicat oficial de la decisió, i que el text de les sentències es coneixerà “en els pròxims dies”.

D’aquesta manera, el Suprem s’aferra al criteri que havia estat vigent fins al 18 d’octubre, quan va determinar que el gravamen havia d’anar a càrrec de les entitats financeres, ja que considerava que aquestes eren el subjecte passiu en la subscripció de la hipoteca i que, per tant, eren les que havien d’assumir l’impost.

El Tribunal Suprem va avortar ahir l’esperança de milers de subscriptors d’hipoteques que confiaven que l’alt tribunal mantindria, ni que fos amb matisos, la decisió que havia pres el dia 18 d’octubre de fer tributar l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) als bancs, i no pas als usuaris de crèdits hipotecaris. Després de dos dies de deliberacions i moltes discrepàncies entre els magistrats, la sala tercera contenciosa administrativa va emetre una escarida nota en la qual comunicava que, per una majoria molt ajustada, 15 vots a 13, havia decidit desestimar els recursos presentats i “tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’IAJD en els préstecs hipotecaris és el prestatari”. La nota especifica que no es tracta d’un comunicat oficial de la decisió, i que el text de les sentències es coneixerà “en els pròxims dies”.

D’aquesta manera, el Suprem s’aferra al criteri que havia estat vigent fins al 18 d’octubre, quan va determinar que el gravamen havia d’anar a càrrec de les entitats financeres, ja que considerava que aquestes eren el subjecte passiu en la subscripció de la hipoteca i que, per tant, eren les que havien d’assumir l’impost.

El Tribunal Suprem va avortar ahir l’esperança de milers de subscriptors d’hipoteques que confiaven que l’alt tribunal mantindria, ni que fos amb matisos, la decisió que havia pres el dia 18 d’octubre de fer tributar l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) als bancs, i no pas als usuaris de crèdits hipotecaris. Després de dos dies de deliberacions i moltes discrepàncies entre els magistrats, la sala tercera contenciosa administrativa va emetre una escarida nota en la qual comunicava que, per una majoria molt ajustada, 15 vots a 13, havia decidit desestimar els recursos presentats i “tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’IAJD en els préstecs hipotecaris és el prestatari”. La nota especifica que no es tracta d’un comunicat oficial de la decisió, i que el text de les sentències es coneixerà “en els pròxims dies”.

D’aquesta manera, el Suprem s’aferra al criteri que havia estat vigent fins al 18 d’octubre, quan va determinar que el gravamen havia d’anar a càrrec de les entitats financeres, ja que considerava que aquestes eren el subjecte passiu en la subscripció de la hipoteca i que, per tant, eren les que havien d’assumir l’impost.

El Tribunal Suprem va avortar ahir l’esperança de milers de subscriptors d’hipoteques que confiaven que l’alt tribunal mantindria, ni que fos amb matisos, la decisió que havia pres el dia 18 d’octubre de fer tributar l’impost d’actes jurídics documentats (IAJD) als bancs, i no pas als usuaris de crèdits hipotecaris. Després de dos dies de deliberacions i moltes discrepàncies entre els magistrats, la sala tercera contenciosa administrativa va emetre una escarida nota en la qual comunicava que, per una majoria molt ajustada, 15 vots a 13, havia decidit desestimar els recursos presentats i “tornar al criteri segons el qual el subjecte passiu de l’IAJD en els préstecs hipotecaris és el prestatari”. La nota especifica que no es tracta d’un comunicat oficial de la decisió, i que el text de les sentències es coneixerà “en els pròxims dies”.

D’aquesta manera, el Suprem s’aferra al criteri que havia estat vigent fins al 18 d’octubre, quan va determinar que el gravamen havia d’anar a càrrec de les entitats financeres, ja que considerava que aquestes eren el subjecte passiu en la subscripció de la hipoteca i que, per tant, eren les que havien d’assumir l’impost.