El govern ultima un mètode per cobrar les clàusules terra

29/12/2016
Tots els bancs s'adheriran al 'Codi de bones pràctiques' que l'executiu de Rajoy aprovarà demà

 

 

Les complexes relacions entre banca i legislatiu viuran aquesta setmana un nou i controvertit capítol. El govern central ultima la presentació d’un reglament perquè els afectats per la clàusula terra puguin reclamar als bancs sense necessitat de recórrer a la via judicial. Segons va avançar ahir Europa Press, el consell de ministres de demà servirà per conèixer el mecanisme ideat per l’executiu de Mariano Rajoy perquè la previsible allau de reclamacions a la banca no acabi col·lapsant -una mica més- els tribunals.

 

El mètode que vol aplicar el govern passaria per un Codi de bones pràctiques que seria d’adhesió voluntària per als bancs. Fonts del ministeri d’Economia citades per l’agència van explicar que el govern central aprovarà un decret llei que portarà aquest codi a l’annex per impulsar un sistema més ràpid i barat perquè els consumidors gestionin les seves peticions.

 

Tot i que els bancs no tindran l’obligació de subscriure aquest document, en cas que ho facin estaran obligats al seu compliment en tot el que fa referència a la reclamació de les clàusules terra.

 

El cert és que la setmana passada el govern central ja va demostrar una aparent incomoditat sobre la qüestió. El mateix dia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea manifestava que les clàusules abusives han de ser retornades retroactivament fins al primer dia d’aplicació i sense el límit de maig del 2013 fixat pel Tribunal Suprem espanyol, el PSOE anunciava que havia arribar a un acord amb el govern per llançar un procediment extrajudicial perquè els afectats fessin les seves reclamacions. Però aquell mateix dia el ministre de Justícia, Rafael Catalá, negava qualsevol pacte en aquest sentit.

 

Ambigüitat calculada

 

Dos dies després, el portaveu de l’executiu central, Íñigo Méndez de Vigo, feia contorsions dialèctiques després de la reunió del consell de ministres. Així, tot i afirmar que les clàusules terra són “una relació privada entre els bancs i els seus clients”, obria la porta a alguna actuació del govern per “resoldre aquests temes de manera ràpida”. Segons va dir, a Rajoy “li agradaria veure adoptar aquest codi de bones pràctiques el 30 de desembre”, però no va precisar el seu contingut.

 

La proposta del govern no es fa deixant de banda les entitats, que es juguen, en aquestes reclamacions, fins a 4.200 milions d’euros, segons càlculs del Banc d’Espanya. Fonts financeres van explicar a l’ARA que les reunions sobre aquesta qüestió s’han succeït en els últims dies per mirar de pactar el sistema que es posarà a l’abast dels ciutadans. Les mateixes fonts van assegurar que tots els bancs s’adheriran al Codi de bones pràctiques tot i el seu caràcter voluntari.

 

El pas fet pel govern i les entitats vol respondre a la demanda massiva en aquest sentit que es va produir després de la sentència del tribunal de Luxemburg. A més de les associacions de consumidors, es van manifestar en aquest sentit el PSOE, Esquerra o el mateix govern de la Generalitat, per boca del seu conseller de Justícia, Carles Mundó.

 

La banca és ben conscient del mal que van fer a la seva imatge les polèmiques de la crisi (desnonaments, col·locació de preferents, rescat bancari amb diners públics, targetes black ) i no vol que passi el mateix amb les clàusules terra. Les entitats més afectades per aquesta qüestió són el BBVA (que va provisionar 1.200 milions d’euros per fer-hi front, tot i que en els resultats del 2016 l’impacte serà d’uns 400 milions) i CaixaBank, que calcula el cop en prop de 1.250 milions. Pel que fa al Banc Sabadell, l’entitat catalana no té provisions específiques i fins ara sempre havia defensat que les seves clàusules terra no eren abusives perquè es comercialitzaven amb transparència i amb coneixement per part dels clients.

 

Encara no es coneix el procediment que hauran de seguir els ciutadans, tot i que els clients amb la hipoteca ja vençuda i els casos judicialitzats seguiran un camí diferent. Els casos amb sentència ferma no s’hi podrien acollir.

 

'Mètode Guindos'

 

El que impulsa ara l’executiu de Rajoy té precedents recents. El govern ja va impulsar un arbitratge independent en el cas de les preferents de Bankia, en un procediment que no va estar exempt de polèmica. L’empresa encarregada de decidir en quins casos l’entitat havia de tornar els diners i en quina proporció era KPMG, que al mateix temps exercia la representació legal de Bankia en els conflictes per les preferents que acabaven als tribunals. En aquell moment es va denunciar que KPMG només donava llum verda a portar a arbitratge els casos de menys diners.

 

Més recentment, i també amb el ministre d’Economia, Luis de Guindos, com a ideòleg, Bankia va respondre a la sentència del Suprem que dictava que la seva sortida a borsa es va fer amb informació falsa anunciant que tornaria automàticament tots els diners als petits accionistes. Aquesta decisió va costar a Bankia, propietat del FROB i, per tant, entitat pública, prop de 1.600 milions d’euros.

 

Un llarg conflicte judicial

 

Maig del 2013

El ple de la sala civil del Tribunal Suprem, arran d’una demanda contra el BBVA, Abanca i Cajamar, declara nul·les les clàusules terra en els casos de manca de transparència, sense obligar les entitats a tornar el que havien cobrat.

Octubre del 2015

La Comissió Europea demana que la banca espanyola retorni tots els diners cobrats gràcies a clàusules terra declarades nul·les.

Abril del 2016

Un jutjat de Madrid resol la macrodemanda d’Adicae en representació de 15.000 clients contra 40 entitats financeres. La jutge va condemnar les entitats a eliminar les clàusules i a tornar tot el cobrat des del maig del 2013.

Desembre del 2016

Contravenint el criteri de l’advocat general de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resol que els diners de les clàusules abusives s’han de tornar íntegrament als clients afectats sense cap límit temporal.

 

 

 

Font i Foto: ara.cat