El Govern confirma que aparca la llei de l'avortament

22/09/2014

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría no va tenir ahir més remei que donar una explicació al que ja és un secret de domini públic: que el Govern ha decidit aparcar la controvertida reforma de l'avortament i concedir-se un temps per veure què fa amb un projecte legal que li ha portat tants maldecaps, especialment per les reticències que ha trobat dins del mateix Executiu i del PP que s'aprovi una norma excessivament restrictiva i sense la suficient demanda social.

La número dos de l'Executiu es va enfrontar a diverses preguntes sobre l'espinós assumpte en la compareixença després del Consell de Ministres. Però, a pesar de l'envit de la premsa, va evitar confirmar que la reforma s'hagi aparcat. Va deixar caure no obstant que l'aprovació de la reforma està supeditada al fet que el seu text generi el «màxim consens». L'acord «és molt important» i «es faran tots els esforços» per aconseguir-lo, va afirmar.

El problema, va arribar a reconèixer, és que l'avortament «és una qüestió complicada» perquè es tracta d'un tema «de gran sensibilitat social». I tot i que el Gabinet de Rajoy ha treballat «des del primer moment» en la recerca d'aquest sacrosant «consens», la tasca no ha estat «senzilla» ja que és un tema «delicat des del punt de vista social».

REBUIG INTERN I EXTERN / És una manera enrevessada de dir que l'Executiu s'ha adonat que el projecte legal genera opinions tan oposades que estudia la manera més convenient de deixar-lo morir per no perjudicar els interessos electorals del PP en les pròximes cites electorals.

Acordar el canvi legal amb l'oposició és pràcticament impossible perquè tots els partits, excepte Unió, hi han manifestat la seva oposició frontal. També al PP hi ha sensibilitats diverses, des d'aquells que aplaudeixen que es retiri un projecte legal que els roba vots de l'electorat de centre, fins als que consideren que no es pot incomplir un compromís electoral de tanta importància ni trair així els simpatitzants més conservadors. Els parlamentaris més significats a favor de les restriccions en l'avortament es van sumar ahir a la campanya que els col·lectius antiavortistes promouen a les xarxes socials per exigir al Govern que no dilati més temps la reforma.

També hi ha un corrent creixent al partit que considera que l'Executiu hauria d'optar per una tercera via, amb l'aprovació d'una llei de mínims, molt lligada a l'inconcret programa electoral -que només apostava per «reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors»- que li permeti sortir airós de la situació i no deixi als peus dels cavalls el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, paladí de la contrareforma i el crèdit polític del qual quedaria molt perjudicat si aquesta llei no veu la llum.

EL CALENDARI / Seria una sortida política més que pràctica perquè les eleccions generals se celebraran a finals del 2015 i, excepte que el PP sotmeti el projecte legal a una tramitació exprés a les Corts, no hi haurà temps perquè entri en vigor aquesta legislatura.

La vicepresidenta és la que decideix, juntament amb Mariano Rajoy, què tira endavant i que no el Consell de Ministres. Per tant, és coresponsable que la polèmica contarreforma no hagi vist encara la llum, perquè el Ministeri de Justícia va acabar l'encàrrec de suavitzar el restrictiu avantprojecte aprovat al desembre -que només despenalitza l'avortament en cas de violació o si la gestant aconsegueix demostrar que continuar amb l'embaràs li comporta un problema «greu» de salut- fa setmanes.

Aquest retard ha provocat en si mateix que Gallardón, que va assegurar que la reforma veuria la llum abans que s'acabés l'estiu, estació que finalitza dimarts que ve, hagi quedat desautoritzat. La vicepresidenta va evitar ahir contestar totes les preguntes referides tant al possible desprestigi del ministre, així com si aquest ha posat la seva dimissió a sobre de la taula per forçar Rajoy a aprovar el text, amb l'argument que no podia confirmar res sobre una cosa que «competeix el president». «El ministre -és tot el que va dir- té el mandat de treballar pel consens».