El decret del lloguer no limitarà els preus, però obre la via a mesures fiscals

01/03/2019
El Govern tanca amb els partits de la moció de censura un document per regular els arrendaments i l'aprovarà aquest divendres en Consell de Ministres

 

El Govern i els partits que van fer possible la moció de censura han tancat un esborrany de reial decret llei per reformar la legislació dels lloguers que el Govern espera aprovar aquest divendres en el Consell de Ministres. El document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO i que previsiblement serà el que s’aprovi sense excessius canvis, no incorporarà una regulació de preus, igual com el decret que Units Podem va tombar en primera instància. El que sí que contempla el text és l’ampliació de tres a cinc anys la durada dels contractes en cas que el propietari sigui persona física i fins a set si és persona jurídica i millores, en els dos casos actualitzats els preus durant la vigència segons l’IPC. També incorpora l’augment del preavís en cas de voluntat de no renovació del propietari fins als quatre mesos d’antelació.

El mecanisme que ha triat el Govern per provar de contenir els preus, i que la majoria de la moció de censura ha acceptat, és més la pastanaga que no el pal. En comptes de modificar l’article 17 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dicta que “la renda serà la que lliurement estipulin les parts”, el PSOE ha apostat per obrir la porta de la política fiscal. I això anirà partint d’un índex de preus, que el Ministeri de Foment es compromet a elaborar en els pròxims vuit mesos.

A partir d’aquest índex de preus, que cada comunitat autònoma podrà triar entre desenvolupar-lo o acollir-se a l’estatal, l’esborrany del reial decret insta a “facilitar l’aplicació de mesures de política fiscal”. Un concepte, el de “política fiscal”, prou ambigu per obtenir el consens entre les diferents forces polítiques, però no vinculant. És a dir, que es pot traduir o no en incentius fiscals o penalitzacions, entre d’altres. 

Fonts d’Units Podem qualifiquen d’"insuficient" el contingut, ja que opinen que revertirà la inflació de la vivenda de lloguer. “Està demostrat que els incentius fiscals no limiten preus, el Govern ha sigut covard per no regular”, insisteixen aquestes mateixes fonts. No obstant, "és una millora [amb referència al reial decret que van tombar] i hem de votar que sí", declaren. 

Actualment aquest mecanisme d’índexs de preus ja existeix en comunitats autònomes com ara Catalunya el País Valencià, tot i que no és vinculant. "La nova legislació l’haurem d’encaixar amb els marcs territorials", assenyalen fonts del PDECat, clau per a la majoria necessària al Congrés i que es mostra satisfet amb el contingut dels actuals esborranys. Els postconvergents insisteixen que els incentius fiscals del text final han de repercutir no només en l’IBI –que el decret limita a les vivendes de protecció oficial, amb bonificacions de fins al 80%–, sinó en impostos de la renda física de les persones.

Preavís d’un mes a quatre

Amb la legislació actual, un arrendatari ha d’avisar amb un mes d’antelació el seu llogater del venciment del contracte. El primer reial decret que no va prosperar al Congrés mantenia aquesta xifra i en el nou text el propietari tindrà l’obligació de notificar al seu llogater amb quatre mesos d’antelació la seva intenció de no renovar-li el contracte. En el cas invers, la xifra també augmenta i passa a ser d’un mes a dos els que el llogater ha d’avisar al seu propietari de la seva intenció de deixar el pis.

Una altra reivindicació d’actualitat que arriba des dels moviments pel dret a la vivenda i que recull l’acord és la prohibició expressa dels desnonaments oberts. És a dir, aquells que ordena el jutge sense fixar concretament el dia i la data. Segons recull el text, "el requeriment expressarà el dia i l’hora que s’haguessin assenyalat [...] per a la pràctica del llançament". No obstant, el que no recull el decret llei que presumiblement s’aprovi en pròxims Consells de Ministres és l’alternativa habitacional en cas de primer desnonament.

Un altre element a favor dels interessos dels inquilins és el que determina que les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte "aniran a càrrec de l’arrendador, quan aquest sigui persona jurídica". Fins ara, aquest podia carregar-los al llogater si les dues parts ho acordaven.

 

Font i Foto: El Periodico