Dues sentències que canvien jurisprudència aèria a Girona

09/09/2019

Un bon dia de juny, el Jutjat Mercantil de Girona -únic a la província-, va emetre una sentència en què s'adheria a una nova interpretació de la jurisprudència aèria establerta pels jutjats d'Alacant i Ourense en matèria de cancel·lacions i retards de vols, i els afectats per aquestes incidències van començar a perdre litigis. Feia quasi una dècada que els jutjats mercantils donaven la raó a denunciants que havien perdut vols o bé havien patit retards de més de tres hores a causa de vagues de personal de les aerolínies. Segons explica l'advocat expert en reclamacions aèries, Dan Miró, fins ara «el 98% de les sentències interposades als mercantils donaven la raó al passatger quan les cancel·lacions eren per vagues de personal propi».

Però en aquests moments, la tendència s'ha situat a la inversa a diversos mercantils de l'Estat, d'entre els quals hi ha el de Girona: «Ens han desestimat moltes sentències a Girona, i ens consta d'altra gent a qui també li està passant», sosté l'advocat. Un canvi de criteri que, segons Miró, «no té sentit», i que està basat en una «guerra dels jutjats mercantils per treure's assumptes de sobre». Fonts consultades del Jutjat Mercantil asseguren que tot i que existeix aquest canvi de criteri, s'estudia cada cas i sempre amb base a la jurisprudència dictada pels tribunals europeus, que s'hi han pronunciat en diverses ocasions per tal d'establir criteris comuns i evitar al màxim les divergències.

Les sentències dictades als judicis verbals no es poden apel·lar si la quantia no supera els 3.000 euros. Això, segons Miró, fa que a Girona «no surti a compte reclamar», perquè si d'una banda ara ja no es té la victòria assegurada, en la majoria de casos el possible guany compensatori es perd amb altres despeses, com el pagament del servei jurídic prestat.

En els casos de les reclamacions aèrees, les compensacions ronden en la majoria de casos els 250 euros, quantitat estipulada per als viatges de fins a 1.500 quilòmetres.

L'any passat va haver-hi diverses vagues de tripulants de cabina de Ryanair que van provocar centenars de cancel·lacions i retards. L'aeroport de Vilobí d'Onyar no en va ser cap excepció, i les reclamacions aèries contra Ryanair al Jutjat gironí van ascendir fins al voltant del miler, segons confirmen les mateixes fonts consultades. Es tracta de més de la meitat dels assumptes del jutjat, ja que en un any el seu còmput sol ser d'uns 1.800 assumptes.

La imprevisibilitat d'una vaga

La raó, quan s'acredita que les cancel·lacions o anul·lacions han estat produïdes per vagues de personal, fins ara la solia tenir el demandant. La jurisprudència europea recull que l'aerolínia no ha de compensar al passatger si el motiu de les cancel·lacions és una «circumstància extraordinària inevitable fins i tot després d'haver pres totes les mesures possibles». Aquesta és la clau. Ho diu el Reglament (CE) 261 de 2004 del Parlament Europeu i del Consell, que fila prim a l'hora de descriure aquestes concurrències: inestabilitat política, condicions meteorològiques desfavorables, riscos per la seguretat, deficiències inesperades en la seguretat del vol -i aquí sorgeix la polèmica-, i vagues que afecten les operacions d'un transportista aeri encarregat d'efectuar un vol.

El Tribunal Europeu, però, tot i admetre que una vaga pot exonerar l'aerolínia, no li eximeix la responsabilitat de pagar compensacions als afectats quan la vaga en qüestió no «s'escapi del seu control efectiu», ja que segons recull, les reclamacions de millora del personal solen ser una incidència «inherent a l'exercici normal de l'activitat del transportista».

L'abril de l'any passat els tripulants de cabina portuguesos de Ryanair van convocar una vaga que va provocar una onada de cancel·lacions i prop de cent mil demandes contra la companyia. Precisament, el Tribunal Europeu va emetre una sentència prejudicial (STJEU 17 d'abril del 2018) on establia, per evitar plantejaments divergents sobre el reglament aeri, que la «vaga salvatge» dels treballadors d'una aerolínia alemanya, que van decretar baixes laborals en massa, no era una circumstància extraordinària. El tribunal considera que tot i que l'anunci és sobtat, no ho eren les reclamacions de millora laboral dels seus treballadors.

Aquesta sentència va servir de base per als jutjats a l'hora de dictar resolucions, però dos tribunals (Jutjat Mercantil d'Alacant i el Jutjat Mercantil d'Ourense) van resoldre a favor de l'aerolínia considerant acreditada la circumstància extraordinària. Aquest mes de juny el Mercantil de Girona també va canviar de criteri, basant-se en aquesta nova jurisprudència, i assenyalant que no es podia comparar un succés amb l'altre.

Doncs bé, tal com apunta l'advocat Dan Miró, especialista en reclamacions aèries, «el Tribunal de Justícia d'Europa s'ha posicionat diverses vegades per establir que les vagues de personal propi no eximeixen l'aerolínia de responsabilitat, i així ho han entès els últims 8 anys els jutjats mercantils d'Espanya, inclòs el de Girona», i resol que «el ciutadà gironí està en desavantatge amb el de Barcelona, allí pel mateix vol li poden donar la raó mentre que a Girona no».

El futur de Ryanair a Girona

Hi ha una coincidència total en el futur incert que de moment es dibuixa pel que fa al futur de la base de l'aerolínia irlandesa de l'aeroport. Hi ha, però, un altre assumpte que tampoc està resolt per ara; Ryanair també té a Vilobí el seu únic domicili fiscal a l'Estat. Si la companyia aèria no canvia de lloc aquesta oficina, totes les demandes que es presentin arreu del territori espanyol seguiran arribant a l'aeroport gironí, «però això no vol dir que s'assignin automàticament al Mercantil de Girona», aclareix Miró.

Per ara, el volum de denúncies d'aquesta aerolínia segueix representant gran part del volum de feina del jutjat uni-provincial, i segons les mateixes fonts, es preveu que augmenti de cara als pròxims mesos. El panorama actual a l'aeroport gironí reforça aquesta hipòtesi.