Dues noves propostes intenten acabar amb els contractes de lloguer de només tres anys

13/04/2018

PSOE i Units Podem presenten iniciatives per derogar la reforma que el PP va introduir a la LAU el 2013
Una moció d'En Comú Podem en termes semblants és derrotada al Congrés pels vots clau del PNB

 

L’oposició parlamentària disposa en teoria d’una majoria suficient per tirar endavant qüestions que generen consens, com la derogació de la llei mordassa, de la reforma laboral i de moltes altres, però el Govern, amb la inestimable ajuda d’altres grups i gràcies al dret de veto, se les va apanyant per bloquejar-les. Una de les que han començat a córrer aquesta sort, si se li pot dir així, és la derogació de la reforma de la llei d’arrendaments urbans (LAU), que el 2013 va escurçar de cinc a tres anys el termini mínim dels contractes de lloguer i va desvincular les renovacions anuals de l’índex de l’IPC. 
 
L’oposició està d’acord, i els seus vots sumen, en el fet que aquesta reforma, portada a terme pel PP quan disposava de majoria absoluta, és una de les causes de la bombolla del lloguer, però no hi ha manera, de moment, de traduir aquesta voluntat en mandats parlamentaris. La derogació d’aquesta part de la LAU, a més de moltes altres coses, està inclosa en la proposta de llei de vivenda que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va entrar al Congrés el gener passat, però aquesta iniciativa està tocada de mort, per no dir sentenciada. El Govern, amb el suport de Ciutadans, va aconseguir imposar a la Mesa del Congrés la seva prerrogativa de veto amb l’argument que comportaria un increment pressupostari. 
 
La Mesa ha de resoldre d’aquí uns dies el recurs formulat per la PAH, però la decisió està cantada. Davant aquest bloqueig, tant el PSOE com Units Podem han optat per registrar dues proposicions de llei cenyides exclusivament a les qüestions relatives al lloguer i sense arestes pressupostàries que poguessin servir al Govern d’agafador per exercir el veto. La de la coalició encapçalada per Pablo Iglesias, registrada el 5 d’abril passat, va ser pactada pels denominats ajuntaments del canvi, encapçalats per Madrid i Barcelona. A més de la recuperació dels contractes de cinc anys inclou una nova «mesura antiespeculació»: la possibilitat d’una pròrroga obligatòria si l’inquilí ha complert les seves obligacions contractuals. 
 
 
MAL PRESAGI/ El text també inclou la possibilitat que els municipis, en coordinació amb les seves comunitats autònomes, puguin regular els preus de lloguer de determinades zones i durant cert temps per «evitar pujades abusives». Els socialistes es van avançar i en van presentar una de molt semblant el 13 de març, en què també parlen de l’establiment d’«un sistema de preus de referència» per evitar els increments especulatius. Amb un marge tan ampli d’acord, potser hauria sigut lògic presentar una proposta conjunta, però les dinàmiques impulsades per les direccions dels dos grups no van precisament per aquí. ¿Se salvaran les iniciatives de l’escabetxada dels vetos? ¿I si ho fan, tindran majoria suficient per arribar fins al BOE?
 
Si el debat sobre una moció d’En Comú Podem celebrat dimecres pot ser un bon indicador, la perspectiva sembla poc favorable. El ple del Congrés va rebutjar el text proposat per la formació catalana, molt semblant al de la seva proposició de llei, degut als vots clau del PNB.
El diputat basc Íñigo Barandiarán va argumentar que  les propostes de la moció són «tan genèriques i inconcretes» que es veia obligat a votar-hi en contra. I va exigir que es presenti sobre l’assumpte un text legislatiu i no una mera «moció propagandística» davant els escarafalls de la proponent, la diputada Lucía Martín, que no es podia creure que el seu col·lega desconegués que ja havia presentat la setmana passada el que ell estava exigint. Coses del PNB. No poden dir-li que no a tot al PP, mentre vetllen les armes pel final del 155, que donaria pas al seu suport als pressupostos del 2018.