DOCUMENT Les 275 recomanacions de l'ONU a Espanya per millorar en drets humans

29/01/2020

Països com Suïssa, Alemanya o Bèlgica van emplaçar la setmana passada l'Estat a protegir aquests drets

 

Espanya va topar la setmana passada durant l'examen sobre drets humans de Nacions Unides amb les crítiques d'una vintena de països que la van emplaçar a fer esforços per garantir la llibertat d'expressió i el dret a manifestació i reunió, així com evitar excessos policials que vagin en detriment dels drets. Les exigències dels estats arriben després que bona part dels 89 informes de la societat civil hagin denunciat les càrregues policials de l'1-O i les conseqüències judicials que s'han derivat del procés català i que diferents òrgans vinculats a l'ONU hagin també qüestionat l'actuació policial i judicial de l'estat espanyol.

El secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors, Fernando Valenzuela Marzo, encarregat de defensar Espanya durant l'examen, es va limitar a afirmar, sobre aquesta qüestió, que els drets a la llibertat d'expressió i manifestació estaven garantits a Espanya i que les forces de seguretat "només intervenen" en el cas que deixin de ser pacífiques i "posin en risc la integritat". Tots els estats membre se sotmeten a aquest examen cada cinc anys i els estats que fan recomanacions a l'avaluat emeten el seu veredicte en funció de tres informes: el que elabora, en aquest cas, Espanya, el que fa Nacions Unides i el recopilatori dels informes emesos per entitats de la societat civil, que s'han triplicat respecte l'any 2015 -de 27 a 89-. 

 

"Restriccions" que consideren que Espanya ha de corregir


Un total de 117 països van participar en el tercer cicle de revisió de l'actuació de l'estat espanyol en matèria de drets humans. De la vintena que van fer referència als drets de llibertat d'expressió i reunió, destaquen especialment les intervencions de Suïssa, Bèlgica i Alemanya, tres dels estats que s'han vist involucrats en la causa judicial catalana perquè acullen -o han acollit- exmembres del Govern exiliats. En el cas de Suïssa, on resideix la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el representant de l'estat va manifestar preocupació per algunes "restriccions en la llibertat d'expressió i manifestació" i va emplaçar a reformar el codi penal. També a què els cossos policials tinguin un "codi de bones pràctiques" i que Espanya prengui consciència que té el "repte de superar el seu passat franquista". 

 

El representat de Bèlgica -país on resideixen Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig- va instar Espanya a garantir el dret a reunió pacífica en compliment a l'article 21 del pacte internacional de drets civils i polítics, a garantir la llibertat d'expressió i a revisar el codi penal perquè els delictes que s'hi tipifiquin s'ajustin als criteris internacionals. I és que delictes com el de rebel·lió o sedició, pels quals han estat jutjats els líders independentistes, topen amb dificultats a l'hora de trobar equivalències en el codi penal d'altres països. Fins ara, Bèlgica ha donat respostes adverses a les euroordres emeses pel Tribunal Suprem contra els exiliats. 


Bèlgica, a més, va fer una pregunta escrita en la qual demana a Espanya quin és el seguiment que pensa fer de la recomanació del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, que demanava la llibertat dels líders independentistes empresonats. Valenzuela, però, no va respondre a aquesta qüestió. 

 



Alemanya demana que no s'apliqui la llei mordassa "contra la protesta civil"

Pel que fa a Alemanya, on Puigdemont va ser detingut el març del 2018 i posteriorment posat en llibertat, el seu representant va manifestar "preocupació per l'àmplia interpretació que es fa del concepte de seguretat i ordre públic" en la llei de seguretat pública -llei mordassa- i va recomanar que la seva aplicació no vagi "en contra del dret a manifestació i protesta civil". També va admetre la seva preocupació per l'anomenat decret digital que permet al govern tancar pàgines web sense ordre judicial, mesura que va aprovar l'executiu de Pedro Sánchez a partir de les protestes convocades per Tsunami Democràtic. 

Més directa a l'hora de fer menció al conflicte amb Catalunya va ser la representant de Veneçuela, que va demanar a Espanya que posi en marxa "un diàleg constructiu amb el poble català i les seves institucions". A més d'aquests països, altres que van considerar que Espanya havia de vetllar pel compliment dels drets a la llibertat d'expressió i de manifestació són, per exemple, Itàlia, que va demanar, a més, que s'investiguin els "usos desproporcionats de la força" per part dels cossos policials, o els Estats Units, que va demanar que "retin comptes els culpables de crims contra periodistes i la llibertat d'expressió". Canadà, per la seva banda, va demanar la derogació de la llei mordassa i la despenalització de les injúries a la corona. 

Luxemburg, Mèxic, Iran, Holanda, Macedònia, Rússia, Costa Rica, Xipre, República Txeca, Islàndia o Ghana van fer també menció a les febleses amb què consideren que es protegeixen aquests drets a l'estat espanyol.

Les crítiques i exigències de derogació de la llei mordassa va ser una crítica que Espanya arrossega ja des de l'anterior examen el 2015. Valenzuela, en nom del govern espanyol, ja va explicar en la seva intervenció inicial que era conscient d'aquesta qüestió, però va defensar que aquesta llei no habilita a "cap intervenció pública respecte el contingut de les manifestacions i concentracions". També va dir que les forces i cossos de seguretat actuaran amb "proporcionalitat, ingerència mínima i no discriminació".

Espanya defensa la seva actuació en aquesta matèria

Després del primer episodi de països que van demanar que es complissin el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació, Valenzuela va intervenir per subratllar que Espanya els garanteix. En el cas de les manifestacions, va subratllar, es possible fer-ne "quasi de forma espontània" perquè els terminis de notificació són breus. "Només poden prohibir-se en infraestructures crítiques com ara els aeroports", va precisar. L'actuació policial, va afegir, es permet de forma "neutral" al marge del contingut de la mobilització i "només quan la reunió perd el caràcter pacífic i posa en perill béns públics o privats o posa en risc la integritat física". En cas que s'hagi de produir una intervenció, va assegurar que el cos policial ha d'avisar primer i garantir la proporcionalitat tret que "l'esclat de violència obligui a intervenir de forma immediata". En cas de mala praxis, va recordar que l'afectat pot denunciar "amb totes les garanties". 

La crítica a les detencions en situació d'incomunicació també van ser reiterades per part d'alguns països. El secretari d'Estat va explicar que l'any 2015 es va "reformar a fons" i que la incomunicació és "parcial i no total" i limitada a cinc dies. El límit d'aïllament en cel·la, va dir, és de 14 dies i només en els casos d'infraccions molt greus. 

Pel que fa a la llibertat d'expressió, Valenzuela va assegurar que la llei no permet "intervenir o tancar" mitjans de comunicació i que només en cas que es posi en perill la integritat pot intervenir la policia. "Hi ha molt poques que regulin la llibertat d'expressió i això afavoreix el seu exercici ampli", va dir. De fet, va precisar que en les darreres dècades Espanya només ha estat condemnada en vuit ocasions per qüestions sobre la llibertat d'expressió. També va destacar que l'any 2015 es va derogar del codi penal les injúries lleus.  
 

 

 

Font i Foto: El Nacional