Decepció pel nou decret de pobresa energètica

26/10/2015
Les entitats queden fora de la comissió de gestió del fons previst
El projecte, sense data anunciada d'aprovació, no obliga les subministradores

 

El Govern català ha preparat un nou decret de pobresa energètica, l'aprovació del qual no té data prevista, que neix entre queixes de les entitats socials i amb riscos evidents de no arribar a la maduresa. El decret ha de regular el funcionament del fons amb el qual s'ha d'afrontar el pagament de les factures que moltes famílies no poden assumir per la seva vulnerabilitat econòmica. El debat sobre això ha sigut clar des del primer dia: el repte és aconseguir que les empreses subministradores s'hi impliquin i assumeixin una part del cost d'aquest fons. De fet, hauria de ser la part majoritària. Però les empreses mai han fet un pas endavant en aquest sentit.

 

Les entitats socials s'han llegit el text i han arribat a la ràpida conclusió que no és ambiciós per un motiu central: perquè eludeix l'objectiu que les companyies subministradores siguin obligades a col·laborar. La Generalitat, en canvi, considera que es recull l'esperit de la reforma del codi de consum que es va fer per crear el fons, que després va ser recorreguda pel Govern central davant el Tribunal Constitucional i, per tant, paralitzada.

 

El projecte de decret assenyala que les aportacions econòmiques necessàries sortiran dels pressupostos de la Generalitat, d'altres administracions, del que donin les empreses subministradores, bé en diners, bé en «quilowatts o metres cúbics». A més a més, inclou la previsió que les empreses tanquin convenis anuals per assegurar que el fons es nodreix «preferentment» de les seves fonts. Per la Generalitat, aquesta paraula garanteix que la majoria de recursos els aportaran les companyies subministradores. Per la Taula del Tercer Sector, que agrupa les entitats socials catalanes, aquesta paraula significa que la de les empreses serà la primera opció però que es pot recórrer a altres, diu el seu president, Oriol Illa, que lamenta que al projecte de decret no es concreti què s'exigeix a les empreses i no es compti amb les entitats socials a la comissió de gestió del fons, com se'ls havia assegurat que passaria.

 

ENFOCAMENTS / María Campuzano, de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, qualifica el projecte de «molt poc ambiciós: sembla que l'enfocament del fons econòmic és per garantir els ingressos de les empreses subministradores». El secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ho veu molt diferent i considera que el projecte de decret sí que obliga les subministradores. És cert, diu, que si s'aprovés ara quedaria «paralitzat» pel recurs contra la norma que vol desenvolupar, la creació del fons econòmic, però mentrestant queda l'aplicació de la llei 24/2015 en què es va convertir la ILP per la vivenda i contra la pobresa energètica que va aprovar el Parlament a l'estiu. El Govern central no l'ha recorregut però ha sol·licitat una comissió bilateral per estudiar la seva constitucionalitat. Això significa que la llei segueix vigent, cosa que obliga les subministradores a sol·licitar un informe a serveis socials que demostri que un abonat no és vulnerable econòmicament abans de tallar-li el subministrament. Amb la comissió, l'Executiu central guanya temps: podria presentar un recurs davant el TC fins al maig. Si no, el límit seria el mes de novembre. Els malpensats sospiten que presentar el recurs abans de les eleccions legislatives del mes de desembre no va semblar convenient.

 

 

Font i Foto: El Periódico