Com nou jutges vitalicis han modelat la societat dels EUA

29/06/2015
De l’esclavitud al matrimoni homosexual, la història d’aquest país no s’entén sense les decisions del Tribunal Suprem
 
 

Els nou jutges del Tribunal Suprem, designats pel president dels Estats Units i ratificats pel Senat, tenen càrrecs vitalicis. Sovint tenen més influència que el president. Les seves decisions són inapel·lables, ningú pot acomiadar-los, no reten comptes. Antidemocràtic? No. Gairebé sempre, el tribunal ha mantingut la sintonia amb l'opinió majoritària dels ciutadans. Els jutges, va escriure el politòleg Robert McCloskey en el seu clàssic The American Supreme Court (“El Tribunal Suprem nord-americà”, 1960), “rares vegades s'han apartat gaire del corrent principal de la vida americana, i rares vegades han sobreestimat els seus propis recursos”. Així van modelar els jutges la societat nord-americana:

 

A FAVOR DE L’ESCLAVITUD. Possiblement Dred Scott vs. Sandford, del 1857, és la decisió més vergonyosa de la història del Tribunal Suprem. Els jutges van dictaminar que els esclaus no eren ciutadans i que el Congrés no podia prohibir l'esclavitud als nous territoris dels EUA. Quatre anys després va esclatar la guerra civil.

 

INTEGRACIÓ A LES ESCOLES. La decisió Brown vs. Consell educatiu de Topeka, el 1954, va il·legalitzar la segregació racial a les escoles. La base legal, com en la decisió que aquest divendres ha legalitzat el matrimoni homosexual, és l'esmena 14 de la Constitució, que garanteix la igualtat davant la llei.

 

MATRIMONI INTERRACIAL. Mildred Jeter, una dona blanca, i Richard Loving, un home negre, van ser detinguts diverses vegades per violar les lleis que prohibien els matrimonis entre diferents races. En el cas Loving vs. Virginia, del 1967, els jutges van dictaminar que aquestes prohibicions en diversos Estats eren inconstitucionals.

 

AVORTAMENT LEGAL. La decisió sobre el cas Roe vs. Wade, el 1973, va reconèixer el dret a l'avortament a tot el país, però més de quatre dècades després el debat continua obert i les divisions entre progressistes i conservadors persisteixen.

 

RECOMPTE A FLORIDA. En el cas Bush vs. Gore, el Tribunal Suprem va frenar el recompte a Florida, l'Estat que havia de decidir les renyides eleccions presidencials del 2000. La conseqüència va ser la victòria del republicà George W. Bush davant el seu rival demòcrata, Al Gore.

 

FINANÇAMENT ELECTORAL. En el cas Citizens United vs. FEC, del 2010, el Tribunal Suprem va obrir la porta al finançament sense límits de campanyes polítiques. La decisió va enfrontar els jutges amb el president Barack Obama.

 

REFORMA SANITÀRIA. En dues sentències, el 2012 i el 2015, el Tribunal Suprem ha avalat la reforma sanitària, el projecte central de la reforma sanitària d'Obama. El Suprem, adversari fa uns anys, s'ha convertit en el seu gran aliat.

 

 

Font i Foto: elpais.com