Catalunya aclarirà el paper del coordinador parental

04/12/2017


Els jutjats demanen la intervenció d’aquest professional en litigis constants i molt conflictius de famílies amb menors al seu càrrec

 Intenta que els progenitors arribin a acords per als fills

 

 

Els pares del Marc es van separar quan tenia pocs mesos i ara que té 15 anys, finalment, pot veure el seu pare amb normalitat, després de tres anys sense fer-ho per litigis creuats. El canvi d’actitud dels seus progenitors ha estat gràcies a l’ajuda de dues coordinadores de parentalitat, una figura que s’erigeix com la mà dreta dels jutges de família perquè els tutors de manera respectuosa intentin arribar a acords per als seus fills i compleixin les sentències. L’objectiu principal és vetllar per l’ estabilitat emocional dels menors, a més de donar un respir al col·lapsat sistema judicial.

Maria i Jordi, els pares del Marc, són una de les catorze exparelles que van participar en un programa pilot del Departament de Justícia i amb magistrats per introduir la figura del coordinador de parentalitat als jutjats catalans, alguns dels quals ja deriven cassos a aquests professionals des del 2013, tot i que no hi ha una legislació ni norma clara. “Vaig insistir i acceptar les reunions amb les coordinadores perquè el meu fill em demanava veure els seus germans, i també té necessitat del pare”, afirma Maria. Ara en Marc comparteix caps de setmana i vacances amb la família del seu pare . “En els punts de trobada, em sentia criminalitzat i hi havia molt poca intimitat. Però amb les coordinadores, hem arribat a acords. Són grans professionals, i al centre de mediació sempre m’han tractat bé”, confessa en Jordi.

 

La secció 12 de l’Audiència de Barcelona ha estat pionera a introduir el coordinador de parentalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el va considerar adient, en una sentència del 2015, tot i matisar que els dos progenitors han d’estar d’acord en quin professional escollir. El coordinador parental és diferent del mediador: dona suport i informa al jutge; les sessions que fa amb pares , mares i família extensa no són confidencials, té contactes amb tots els serveis que atenen el menor, des de l’escola al psicòleg, i pot aprovar petits acords entre les parts, que es comuniquen als advocats i al jutges perquè ho validin.

Lourdes Carrasco, advocada especialitzada en dret de família i en violència familiar, i Pilar Catà, treballadora social, van fer reunions amb els pares del Marc per arribar a acords, després d’un any de sessions. “Som el vincle del jutge amb la família i tenim una visió global de tot el cas, amb accés als informes i serveis”, diu Carrasco. Hi afegeix que en aquesta feina de coordinadora parental s’ha de tenir “disponibilitat completa”, i que a voltes els pares arriben a acords en aclarir destresses parentals, com ara com tractar l’al·lèrgia d’algun fill. A més, defensa que la coordinadora de parentalitat “ ha de tenir un contacte més directe amb el jutge”, i assegura que en ser una delegada de l’autoritat judicial, les famílies els tenen més respecte.

Núria Mestres, presidenta de la secció de mediació i alternatives per a la resolució de conflictes del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), comparteix que “s’ha de regular la figura del coordinador de parentalitat, ja que la seva funció és diferent de la mediació i les teràpies” i hi afegeix que “els jutges han de tenir clar el seu paper”. Aquest professional pot ser advocat o psicòleg. Per exemple, al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, ens del Departament de Justícia, els jutjats han demanat 20 coordinadors, mentre que el COPC ha tingut una desena de peticions el primer semestre del 2017.

Sonia Frouchtman, advocada especialista en dret de família del bufet Escura, és una ferma defensora del coordinador de parentalitat i advoca perquè “siguin psicòlegs experts en conflictes extrems de família”, que el jutge o tribunal fixi com s’ha de pagar el coordinador (uns 40 euros la sessió) i, sobretot, que “no rebutgi si una de les parts el proposa” perquè intervingui. “Quan els clients em pregunten si guanyarem, els respon que intentarem un bon acord per ells i els fills”, diu Frouchtman, amb més de 30 anys d’experiència, i defensora que “el règim dels fills sempre ha de ser compartit pels pares”. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és qui ha impulsat el pla pilot, amb la complicitat d’alguns jutjats voluntaris. El balanç és positiu, tot i que ara es crearà un grup de treball per polir arestes, com que el coordinador parental tingui més formació, sigui acceptat per tots els agents i que la seva intervenció sigui obligatòria quan el jutge ho decideixi. La directora del Centre de Mediació, Sílvia Grau, exposa que el cas de Juana Rivas hagués estat un bon exemple per derivar al coordinador parental i evitar litigis i patiments als nens.

 

 

 

Font i Foto: El Punt Avui